PALMA DE MALLORCA 10 oct. (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, investigarà si les sortides de fons de sis comptes d'Aizoon, empresa propietat de l'Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin que va rebre ingents quantitats de l'entramat Nóos --proveït al seu torn amb els fons públics percebuts de les Balears i el País Valencià--, anaven a càrrec de la filla del Rei per a les seves despeses personals.
Per això, ha autoritzat l'Agència Tributària (AEAT) a sol·licitar a tres entitats bancàries informació sobre els moviments registrats en aquests comptes.
Així ho ha acordat aquest dijous mitjançant una providència a la qual ha tingut accés Europa Press, i amb que dóna resposta a una sol·licitud d'Hisenda, que requereix d'aquestes dades per poder determinar el destí exacte que es va donar als fons d'Aizoon, més en concret si aquests van anar a parar a les obres de rehabilitació del conegut com palauet de Pedralbes o a altres atencions personals i familiars de la Infanta.
Precisament, aquesta petició es produeix després que el jutge hi hagi incorporat a la causa la informació enviada per una entitat bancària segons la qual han estat traspassats des de la mercantil Aizoon, integrant de l'entramat Nóos, fins a un total de 150.000 euros que van ser passats a un compte bancari titular del qual és Urdangarin i autoritzada la Infanta.
Una vegada rebi la resta de documentació de la qual està pendent Castro, procedent de l'AEAT i el Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional, decidirà en les pròximes setmanes si arxiva definitivament les investigacions al voltant de la Infanta o si, per contra, acorda la seva imputació per un presumpte delicte fiscal o de blanqueig de capitals, no sense abans consultar amb la Fiscalia Anticorrupció i les altres parts personades en el cas Nóos perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió.
En concret, l'AEAT va remetre un ofici al magistrat en el qual exposava que, a fi de complimentar degudament l'informe sobre el destí dels diners d'Aizoon, se li permetés dirigir-se als bancs per reclamar-los els extractes de moviments que impliquin sortides de fons així com dels càrrecs de les targetes de crèdit i dèbit que poguessin estar associades als comptes en qüestió, obertes al Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), La Caixa i al Privat Bank Degroof.
Els investigadors apunten que tant Urdangarin com la seva dona s'haurien beneficiat, com a socis al 50% de la mercantil Aizoon, dels ingressos procedents de l'Institut Nóos així com dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de la qual tots dos eren copropietaris.
Segons postulen, els diners que de manera presumptament irregular va percebre Aizoon des de Nóos no es van quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es va destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el seu possible "coneixement de l'origen il·lícit i delictiu" d'aquests fons.
De fet, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Balears incidia que, si bé la Duquessa de Palma podia desconèixer l'origen il·legal dels diners públics, pel que fa que "provenia d'un delicte de malversació o de frau", el que resulta més dubtós és que l'Infanta desconegués que aquests ingressos podien suposar un delicte contra l 'Hisenda Pública ja que Nóos, tot i que declarava al fisc, no pagava l'impost de societats per constar inscrita com a societat sense ànim de lucre.
En aquesta mateixa línia, l'Audiència assenyalava que la Infanta "hauria de saber o conèixer que Aizoon era una societat pantalla i que el seu marit la utilitzava per defraudar a Hisenda", tant en el que a l'impost de societats es refereix com respecte a l'IRPF, i que "s'ha enriquit amb contractes il·legals i diners públics per factures girades per Aizoon a Nóos".
A més, els magistrats recalcaven que mentre Urdangarin era l'administrador d'Aizoon, la seva dona tenia el control funcional de la societat després de ser titular del 50% del capital social, motiu pel qual "podria estar en condicions d'impedir la defraudació" a l'hora de presentar les declaracions de l'impost de societats dels anys 2006, 2007 i 2008.
LA INFANTA VA PODER DEMANAR QUE "ES REGULARITZÉS LA SITUACIÓ TRIBUTÀRIA"
D'acord amb aquest plantejament, el tribunal recalcava que a partir del març del 2006 --quan la Infanta va deixar la junta directiva de Nóos, de la qual era vocal-- o mesos abans "ja hauria de saber que Aizoon no era una societat de professionals i que ella i el seu marit la utilitzaven per defraudar".
Així, sostenia que, com a sòcia de la mercantil i "tenint possibilitat de controlar la gestió, podria haver convocat Junta de la societat i revocat poders al seu marit o comanda que es regularitzés la situació tributària".
"Però no ho va fer i Aizoon va rebre diners públics i privats defraudando societats -es van desgravar despeses i amortitzacions no deduïbles- i impost sobre la renda", assenyala.
En el marc d'aquesta causa, els investigadors apunten que el Duc "va interposar" aquesta mercantil per facturar "certs serveis de caràcter personalíssim", com el servei domèstic, que no tenien res a veure amb l'activitat de la immobiliària, tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació en la declaració de l'IRPF.
I és que en un extens informe al qual ha tingut accés Europa Press, l'Agència Tributària assenyala com durant el 2007 i el 2008, exercicis en els quals Urdangarin hauria defraudat a Hisenda un mínim de 240.000 euros, va utilitzar Aizoon com a "pantalla" per tributar despeses com les del seu propi servei domèstic o les de la seva assistenta personal, amb l'objectiu de beneficiar-se d'un tipus impositiu inferior (l'aplicat a les societats).
