PALMA DE MALLORCA 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha sol·licitat a una entitat bancària que remeti informació entorn dels moviments produïts el desembre del 2006 i gener del 2007 en un compte d'estalvi titularitat d'Iñaki Urdangarin i en què hi tenia firma autoritzada la Infanta Cristina, tal com fa constar en la providència que ha dictat aquest dimecres el magistrat.
En la seva resolució, el jutge ha intat així CaixaBank perquè lliuri aquesta documentació així com la relativa al destí de les sumes que han estat transferides des de l'anterior compte o els perceptors de diversos xecs que han estat lliurats.
Més en concret, segons informació bancària incorporada fa poc a la causa, des de la mercantil Aizoon, empresa propietat dels Ducs que ha rebut ingents quantitats de l'entramat Nóos --proveït al seu torn amb els fons públics percebuts de les Balears i el País Valencià--, van ser traspassats fins a un total de 150.000 euros que van anar a parar, el 27 de desembre del 2006, a un compte bancari el titular del qual és Urdangarin i hi és autoritzada la Infanta.
I és que, d'acord a les investigacions, el matrimoni s'hauria beneficiat a través d'Aizoon dels ingressos procedents de l'Institut Nóos així com dels diners suposadament defraudats a Hisenda per part de la mercantil de la qual tots dos en són copropietaris.
En aquest context, el jutge ha de decidir en pròximes setmanes si arxiva definitivament les investigacions al voltant de la Infanta Cristina o si, per contra, acorda la seva imputació per un presumpte delicte fiscal o de blanqueig de capitals, no sense abans consultar la Fiscalia Anticorrupció i les altres parts personades en el cas Nóos perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió.
DINERS DESTINATS A DESPESES PARTICULARS DEL MATRIMONI
Segons postulen els investigadors, els diners que de manera presumptament irregular va percebre Aizoon des de Nóos no es van quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es van destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el seu possible "coneixement de l'origen il·lícit i delictiu" d'aquests fons.
De fet, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Balears incidia que, si bé la Duquessa de Palma podia desconèixer l'origen il·legal dels diners públics, pel que fa que "provenia d'un delicte de malversació o de frau", el que resulta "més dubtós" és que la Infanta "desconegués que aquests ingressos podien suposar un delicte contra la Hisenda Pública" ja que Nóos, tot i que declarava al fisc, no pagava l'impost de societats per constar inscrita com a societat sense ànim de lucre.
En aquesta mateixa línia, l'Audiència assenyalava que la Infanta "hauria de saber o conèixer que Aizoon era una societat pantalla i que el seu marit la utilitzava per defraudar Hisenda", tant en el que a l'impost de societats es refereix com respecte a l'IRPF, i que "s'ha enriquit amb contractes il·legals i diners públics per factures desviades per Aizoon a Nóos".
