PALMA DE MALLORCA, 4 nov. (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha embargat la meitat indivisa de la casa del barri barceloní de Pedralbes, propietat al cinquanta per cent de la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, després que el Duc de Palma no fes front en el seu moment a la fiança de responsabilitat civil que li va imposar el magistrat de manera conjunta i solidària amb el seu ex soci Diego Torres -per un import de 8,2 milions que després va quedar reduïda en 6,1 després de descontar-li l'IVA-.
El magistrat ha dictat aquest dilluns una sentència mitjançant la que embarga no només la meitat de l'immoble ubicat al carrer Elisenda de Pinós de Barcelona, sinó també la d'altres tres habitatges, dos trasters i dos garatges situats a Palma i Terrassa, i inscrits a nom de la mercantil Aizoon, titularitat també dels Ducs i investigada per haver servit al matrimoni per a presumptament blanquejar fons i defraudar a Hisenda.
Pel que fa a Torres, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma ha causat l'embargament de la meitat de set immobles ubicats a Sant Cugat del Vallès, Mataró, Maó i a la capital balear, alguns dels quals també estan inscrits a nom d'altres empreses investigades en la trama --Intuit Strategy Innovation, Virtual Strategies, Shiriaimasu i Nóos Consultoria Estratègica--.
La confiscació de tots aquests immobles permetrà cobrir la caució reclamada pel jutge, d'acord amb ho disposat a l'article 597 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).
En la seva resolució, el jutge ha lliurat manaments mitjançant els que es requereix que tant Torres com Urdangarin facilitin les dades registrals de les anteriors finques.
Tant Urdangarin com Torres van recórrer la sentència mitjançant el que va ser decretada la fiança; en el cas del Duc, denunciava haver vist vulnerat el seu dret de defensa després de decretar-se la caució, a causa de la qual es veuria abocat a un "injust empobriment".
"CRIMINALMENT RESPONSABLES"
En la seva sentència de responsabilitat civil, a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge Castro afirmava que Urdangarin i Torres no són els únics "criminalment responsables" en el marc d'aquestes indagacions, al retreure en aquest context el paper que van desenvolupar les administracions públiques de les Balears i el País Valencià i més en concret dels qui gestionaven els diners que va acabar desviat.
En una resolució de 542 pàgines, el magistrat arribava a afirmar que es limitava a imposar la caució a Urdangarin i Torres "per exigència de congruència" amb les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Manos Limpias, perquè considera que "esdevé impossible imaginar una disposició de fons públics en què no intervingui d'una manera activa o passiva qui té encomanada la seva gestió".
De fet, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma asseverava que els responsables de les institucions balear i valenciana, de les quals l'Institut Nóos va percebre els diners suposadament defraudats, són "mereixedors de més intens retret ètic i jurídic en tant estarien trencant l'especial deure que sobre els mateixos pesa a fi de la correcta gestió dels fons públics que els han estat confiats".
És més, Castro sostenia que, en el marc de les contractacions portades a terme entre les Administracions i l'Institut Nóos, els convenis de col·laboració subscrits per a això "no van ser una altra cosa que la forma arbitrària de vestir el sant", única finalitat de la qual era, amb un "total abús de poder", beneficiar l'entitat i en aquest cas "el més il·lustre dels seus membres: el senyor Urdangarin".
