PALMA DE MALLORCA, 17 febr. (EUROPA PRESS) -
L'Agència Tributària (AEAT), personada com a acusació particular en el cas Nóos a través de l'Advocacia de l'Estat, ha presentat un escrit davant del jutge José Castro perquè exigeixi als Ducs de Palma que acreditin l'ingrés a Hisenda del 3% dels fons que obtinguin amb la venda del palauet de Pedralbes, retenció obligatòria quan el comprador no és resident d'Espanya.
En el seu escrit, a què ha tingut accés Europa Press, l'advocada de l'Estat s'empara així en la Llei de l'Impost sobre No Residents, segons la qual els qui transmeten béns immobles situats al país a "no residents sense establiment permanent estan obligats a retenir i ingressar el percentatge fixat legalment del 3% sobre la contraprestació acordada".
Arran d'aquesta petició, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma ha dictat aquest dimarts una providència amb la qual dóna trasllat de la sol·licitud a la Infanta Cristina, el seu marit, Iñaki Urdangarin, i les acusacions del cas a fi que, en un termini de tres dies, es pronunciïn sobre aquesta qüestió; una vegada emetin les seves al·legacions, Castro resoldrà.
Tal com assenyalen els serveis jurídics de l'Estat a l'escrit, l'ingrés ha d'efectuar-se d'aquí a un mes a partir de la data de la transmissió de l'habitatge.
La Llei estableix que la persona que adquireix l'immoble està obligada a retenir i ingressar al Tresor Públic el 3% de la contraprestació acordada, una retenció que per al venedor té el caràcter de pagament a compte de l'impost que correspongui pel guany (model 211).
Precisament, Castro ha confirmat aquest dimarts la seva autorització per a la venda del palauet sempre que els Ducs es comprometin a dipositar al jutjat els 2,3 milions d'euros que obtindrien per la meitat de l'immoble embargat a Urdangarin com a garantia davant de les responsabilitats econòmiques que puguin derivar-se de la causa.
Mitjançant una sentència dictada aquest dimarts --contra la qual cap recurs d'apel·lació-, Castro ha desestimat la petició del Duc de poder abonar a Hisenda 253.705 euros --derivats de l'impagament de l'IRPF del 2009-- amb els fons que obtindria amb l'operació immobiliària. El preu d'aquesta està estipulat, en concret, en 6,95 milions d'euros.
En la seva resolució, el magistrat assevera que el crèdit que Urdangarin pretén pagar a l'Agència Tributària (AEAT) no deriva de la suposada comissió de cap delicte fiscal investigat en el cas Nóos, de manera que l'embargament que pesa sobre la meitat indivisa del palauet "no té com a finalitat garantir aquest crèdit".
Alhora, assenyala que la "preferència" que el marit de la Infanta Cristina vol donar als diners que obtingui de la venda "podria tenir sentit si el crèdit que ostentés l'AEAT ho fos per raó de tribut que gravés periòdicament la finca a alienar", i afegeix que aquest pagament "hauria pogut gaudir de certa preferència si l'Administració Tributària hagués accedit al Registre de la Propietat i anotat preventivament l'embargament de la finca amb prioritat que ho fes aquest Jutjat".
En el seu recurs, la defensa del Duc asseverava que la resolució dictada per Castro amb els termes per portar a terme l'operació immobiliària "no s'ajusta a dret" i asseverava que, en el cas que el magistrat li permetés saldar el seu deute amb Hisenda amb els diners procedents de la venda, podria igualment dipositar al Jutjat la suma "gens menyspreable de més de 2,1 milions d'euros".
És més, l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, comparava la seva situació amb la de l'exsoci d'aquest, Diego Torres, en recordar com el Jutjat va autoritzar el desbloqueig de 271.272 euros dels fons que li van ser intervinguts a un compte de Luxemburg, "que havia resultat prèviament embargat d'una suma superior, localitzat i embargada a l'estranger".
Cal recordar que la meitat del palauet li va ser embargat al Duc després de no haver-se fet càrrec de la fiança civil de 8,2 milions d'euros, després reduïda a 6,1 milions, que a final del 2013 li va ser imposada de manera conjunta amb Torres.
Per la seva banda, el sindicat Manos Limpias, personat com a acusació popular, ha recorregut davant de l'Audiència Provincial de les Balears la decisió d'autoritzar la venda de l'immoble, en al·legar que amb aquesta operació immobiliària no es garantirà "de cap manera" les responsabilitats civils exigides als Ducs de Palma "tenint en compte les càrregues que el referit immoble té".
PREU DE VENDA "RAONABLE"
En la sentència amb la qual Castro va permetre la venda, el jutge assenyalava que el cost de 6,95 milions lliure de comissions d'intermediaris immobiliaris que, si existís el percentatge usual del 5% l'elevarien a 7,2 milions, "sembla un preu raonable en les circumstàncies actuals, per la qual cosa d'entrada cal descartar qualsevol recel sobre aquesta qüestió".
De fet, apuntava que el preu ofert "implica un significatiu minvament respecte del que en el seu moment va ser com de compra de l'immoble, més les quantioses obres de reforma que sens dubte el van millorar".
A més, recalcava que "la crisi del mercat immobiliari encara no ha transcorregut, que és possible que tingui més incidència en finques d'aquest tipus i que la urgència per vendre és clar que es tradueix en una lògica depreciació del bé que es pretén alienar".
