BARCELONA 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que el president de la Generalitat, Quim Torra, va poder haver comès un delicte d'odi amb el seu article 'La llengua i les bèsties' però descarta investigar-lo perquè està prescrit.
En una interlocutòria, recollida per Europa Press, el tribunal constata que la majoria d'articles que apareixien en la querella de Vox i en una denúncia de Moviment contra la intolerància no són constitutius d'aquest delicte en estar emparats per la llibertat d'opinió i expressió.
En el cas de l'article 'La llengua i les bèsties' sí veu possible delicte d'odi perquè Torra compara "a les persones residents a Catalunya que no combreguen amb les seves idees i així ho exposen, amb bèsties amb forma humana que ataquen els bons catalans i que --en lògica conseqüència-- es podria combatre en defensa pròpia".
Considera que les seves paraules són "insultants i ofensives per a la dignitat de la persones i susceptibles de generar en esperits acrítics, sentiments d'hostilitat cap al col·lectiu al que es refereix".
No obstant això, en haver-se publicat el 2012 i la querella presentar-se al maig de 2018, el delicte de l'article 510.1 del Codi Penal està prescrit, conclou.
La Sala civil i penal del TSJC ha inadmès la querella de Vox contra Torra per presumptes delictes de conspiració per a la rebel·lió, encobriments i incitació a l'odi en diversos articles i 'tuits': rebutja que cometés els dos primers, i veu prescrit el tercer.
Sobre la majoria d'articles i comentaris de Torra, l'alt tribunal català assegura que "per adustes o fins i tot supremacistas que es considerin les opinions del Sr. Torra, es limiten a reflectir i justificar el conegut ideari compartit per part dels qui defensen la independència de Catalunya de la resta d'Espanya" i a injuriar els qui no comparteixen les seves idees.
Enumera dins d'aquest ideari: l'"espoli, ocupació o opressió permanent per part d'Espanya, preeminència d'una llengua i una cultura, la catalana per sobre d'unes altres, la castellana o d'altres llocs d'Espanya".
En la seva interlocutoria, el TSJC recorda que la Constitució no prohibeix les ideologies "per molt extremistes o supremacistas que siguin i, per tant, per rebutjables que puguin considerar-se des de la perspectiva dels valors ètics i dels drets fonamentals i llibertats públiques".
NO HI HA CONSPIRACIÓ
El tribunal rebutja que Torra cometés un delicte de conspiració per a la rebel·lió, perquè en la querella no apareix cap prova que es concertés amb altres persones per provocar un alçament públic i violent, i puntualitza que, del seu discurs d'investidura, no es desprèn un pacte "mitjançant un procediment concret i determinat per alçar-se pública i violentament contra l'Estat per aconseguir la independència".
Sobre el delicte d'encobriment, en la querella no es relata cap actuació d'auxili als presumptes autors o còmplices d'un delicte per part de Torra ni tampoc com va col·laborar perquè l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont "pogués sostreure's a l'acció de la justícia".
El TSJC constata "la diferència entre expressions verbals emeses en el marc de l'actuació política en seu parlamentària com una manifestació de voluntat de naturalesa immaterial, de les actuacions concretes il·lícites, des del punt de vista del dret constitucional o administratiu o punibles des del punt de vista del dret penal".
