Respon a Fiscalia que "no limita" la investigació al període del 4 al 9 de novembre
BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat sengles recursos del president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament contra l'admissió a tràmit de les querelles obertes contra ells per la seva presumpta desobediència al possibilitar el 9N, ha informat el TSJC.
La investigació sobre el 9N continua, ja que aquests actes no es pot recórrer i ara s'acumularan en una sola causa per poder començar amb la fase d'instrucció.
En els actes, recollits per Europa Press, el ple de la sala civil i penal del TSJC recorda que el començament del procés judicial és "imprescindible per a l'esbrinament, comprovació i determinació, amb les degudes garanties, de la responsabilitat criminal".
"No comença un procés perquè se sigui responsable d'un delicte, sinó per poder determinar amb garanties si s'és o no responsable", recorda en un dels escrits en els quals, concretament, rebutja el recurs de Mas.
Per això veu prematur el plantejament de la defensa del president que exposa "profusament" arguments jurídics en el seu recurs sobre el suposat delicte de desobediència perquè això, segons el tribunal, està entre les qüestions que ara s'han d'investigar.
El TSJC admet a tràmit totes les denúncies i querelles vinculades a fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional, del 4 de novembre del 2014, així com els fets relacionats directament o indirectament.
El president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau van presentar els seus recursos de súplica el 15 de gener, i els tres coincidien a negar la rellevància penal de les seves actuacions.
A més, la Fiscalia havia demanat al TSJC rebutjar aquests recursos, i ampliar el marc temporal de la investigació a un temps abans de la pròpia consulta del 9N, "donada la complexitat dels fets sotmesos a investigació", tal com havia sol·licitat prèviament UPyD.
Ara, el tribunal diu no limitar-se "als fets compresos entre els dies 4 i 9 de novembre del 2014, sinó que han de ser relacionats amb els precedents" i que el fet que s'esmentés aquest període era un mer judici apriorístic a partir de l'admissió de les querelles.
"Sense excloure la possibilitat que la instrucció posi de manifest tant la irrellevància penal dels fets que han centrat la nostra atenció, com l'existència de conductes penalment rellevants que s'haguessin comès o començat o acabat de cometre amb anterior a les esmentades dates", afegeix.
El tribunal recorda que la Generalitat va renunciar a la consulta inicialment prevista i es va convertir en un procés de participació ciutadana, pel que el Govern espanyol va formular una nova impugnació al Tribunal Constitucional, que es va pronunciar sobre la seva inconstitucionalitat el 4 de novembre i "que va ser presumptament desobeïda pels querellats".
NO AMPLIARÀ A MÉS CÀRRECS
Però això no implica que en la investigació no puguin ser analitzats "els esdeveniments posteriors a les providències del 29 de setembre i anteriors a les del 4 de novembre".
El que ha rebutjat el TSJC és la pretensió d'UPyD d'ampliar la querella contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; la vicepresidenta de la Cambra catalana, Anna Simó (ERC); els membres de la Taula Lluís Corominas, Josep Rull (CiU) i David Comanyon (ICV-EUiA), i el conseller d'Interior, Ramon Espadaler.
