BARCELONA, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), ha quedat sotmès des d'aquest divendres i pel període d'un mes a la primera qüestió de confiança de la història democràtica de l'Ajuntament de la capital catalana, i que estarà vinculada a l'aprovació dels Pressupostos municipals del 2014, després que el ple hi hagi rebutjat els comptes.
L'oposició compte ara amb un mes per presentar una moció de censura amb un candidat a alcalde i uns comptes alternatius, però no hi ha cap element que faci pensar que pugui presentar-la per la seva pròpia falta de consens, de manera que transcorreguts els 30 dies Trias quedarà ratificat com a alcalde i els comptes, aprovats.
Trias, que governa en minoria, ha afirmat que no li agrada recórrer a la qüestió de confiança però ho fa "pel bé de la ciutat", i els comptes han comptat amb el suport de 15 dels 41 regidors: els 14 del govern i el portaveu d'UpB, Joan Laporta (DC), mentre que el PSC, el PP i ICV-EUiA han votat en contra i han impedit l'aprovació.
Malgrat haver assolit un pacte que havia motivat el 'sí' dels dos edils d'UpB als comptes, el líder de la coalició, Jordi Portabella (ERC), s'ha absentat de la votació, després del que ha afirmat que dóna suport als Pressupostos però ha comès l'"oblit imperdonable" que la votació era nominal, i ha afegit que havia sortit del ple per atendre necessitats fisiològiques.
Portabella ha reivindicat que seria "una barbaritat" que la ciutat es quedés sense un pressupost de caràcter expansiu, i que si ERC i ara UpB no haguessin votat a favor dels comptes faria set anys que la ciutat no tindria pressupostos, però Ricard Gomà (ICV-EUiA) ha subratllat que en aquest mandat Trias acabarà amb només una dels quatre comptes aprovats al ple.
El pacte Trias-Portabella era insuficient perquè CiU aprovés els comptes al ple, i ni tan sols s'inclou als Pressupostos, de manera que ve a ser un mer acord polític: inclou una pujada limitada dels preus públics de l'1,5% i aspectes com crear la cooperativa de ferralla per donar sortida als subsaharians de Poblenou i una empresa de subministrament d'energia.
A causa que el suport d'UpB era insuficient, Trias ha demanat 'in extremis' al ple l'abstenció dels partits majoritaris per aprovar els comptes, ha tingut paraules d'agraïment per a UpB, de la mateixa manera que la segona tinenta d'alcalde i responsable d'Economia, Sònia Recasens, i han tornat a apel·lar l'oposició a negociar aspectes pendents d'ara fins al final del mandat.
El debat s'ha allargat poc més de dues hores, i s'ha posat de manifest el divorci de Trias amb els grups majoritaris: del PP, amb qui va aprovar els primers comptes del mandat i les inversions d'aquest any, i amb el PSC, amb el qual va aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM), el guió del mandat i que ha quedat en paper mullat.
INTENT FALLIT DE SOCIOVERGÈNCIA
A any i mig de les eleccions municipals, Trias i Alberto Fernández (PP) han constatat que els separa l'aposta sobiranista de CiU, i Trias ha reconegut que l'exploració de pactes amb el PSC no ha funcionat, i això que, segons ha reconegut, després de les municipals va oferir governar junts a l'exalcalde Jordi Hereu primer i al seu successor al capdavant del grup del PSC, Jordi Martí, després.
Fernández Díaz, Martí i Gomà han criticat la soledat de Trias i recórrer a la qüestió de confiança, el que Martí veu "la constatació palmària de la seva debilitat política", del pitjor moment de credibilitat de l'Ajuntament en democràcia i que Trias es converteix en administrador, i juntament amb Gomà han criticat que Trias no trepitja els barris.
El popular ha retret que amb l'acord CiU-UpB Barcelona "continua l'estela de Mas i l'estelada de la deriva independentista d'ERC", i ha advertit de l'enfonsament del Titanic, referint-se a la ciutat, el que ha trobat resposta de Portabella, que creu que el Titanic serveix de metàfora de l'enfonsament d'Espanya perquè el deute s'equipararà amb el PIB i mai el podrà pagar.
El pressupost supera els 2.574 milions d'euros --2.825 milions amb les empreses--, un 11% més que el d'aquest any, i en què les inversions seran de 426,3 milions, un 22,1% més que en els comptes vigents; aquesta inversió s'eleva fins a 527,8 milions si es comptabilitzen els 101,5 procedents de la nova empresa mixta de gestió d'aparcaments.
