Publicat 17/8/2020 20:03:15 +02:00CET

AMP.- Torra demana al TS reconsiderar el rebuig a recusar a 4 magistrats que revisen la seva condemna

El president de la Generalitat, Quim Torra, en roda de premsa en el Palau
GENERALITAT

BARCELONA, 17 ago. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat recurs de súplica en el Tribunal Suprem (TS) contra la inadmissió a tràmit de la seva sol·licitud de recusació dels jutges Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Antonio del Moral García i Vicente Magre Servet, que han de revisar la condemna a any i mig d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) per desobediència.

El recurs arriba després que el Suprem rebutgés tramitar la petició de la defensa de Torra de recusar a 10 magistrats de la Sala penal del TS als quals atribueix "falta d'imparcialitat" per revisar la seva condemna.

Al·lega que la Carta dels Drets Fonamentals de la UE disposa que tota persona té dret al fet que la seva causa la porti un jutge independent i imparcial; el Tribunal de Justícia de la UE dóna dret a accés a un tribunal independent i imparcial, i la Llei Orgànica del Poder Judicial (Lopj) estableix que "el jutge o el magistrat en qui concorri alguna de les causes establertes legalment s'abstindrà del coneixement de l'assumpte sense esperar al fet que se li recusi", per la qual cosa creu que l'abstenció és una exigència obligada que deriva del Conveni Europeu de Drets Humans.

A més de considerar que es vulnera el dret del president català a un procés amb totes les garanties i a tenir un jutge "imparcial", el recurs assenyala que la competència per resoldre incidents de recusació correspon a la Sala Especial del Suprem, segons la Lopj.

Sobre el motiu de la recusació en la qual, segons la defensa de Torra, incorre el magistrat Martínez Arrienta és que va acordar la inadmissió d'una querella interposada pel president "sobre la base de la pretesa legalitat, segons el parer de la Sala, dels actes de la Junta Electoral Central que han donat lloc a la Sentència de la Sala civil i Penal del TSJC de 19 de desembre de 2019".

"Doncs bé, la manifesta il·legalitat d'aquests actes és, precisament, una de les qüestions que haurà d'abordar
la Sala que conegui del recurs de cassació", adverteixen.

JEC

El document també recorda que els magistrats Luciano Varela Castro i Ana María Ferrer García van admetre que, en ser membres del tribunal, no podien ser imparcials per dictar els acords de la Junta Electoral Central (JEC) de el 11 i 18 de març de 2019 contra els símbols penjats en la balconada del Palau de la Generalitat.

Així, opinen que és "insostenible" que ara hi hagi magistrats de la mateixa sala que es considerin objectivament imparcials per revisar la legalitat dels citats acords.

En cas que no s'estimés el recurs de súplica, avisen que resultaria "obligatori" plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE.