BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de CatalunyaCaixa Adolf Todó ha atribuït els problemes de l'entitat financera a la gestió dolenta de Caixa Catalunya abans de la seva arribada el 2008, amb un pes "excessiu" del negoci immobiliari i costos elevats d'una gran expansió comercial fora de Catalunya, ha exposat aquest dilluns en el primer dia de compareixences de la comissió del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors.
Todó es va incorporar el març del 2008 com a director general a la llavors Caixa Catalunya --ara CatalunyaCaixa després de fusionar-se amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa a l'estiu del 2010--, i va accedir a la presidència de Catalunya Banc el 2011; procedia de Caixa Manresa, de la qual també va atreure a Jaume Masana com a director general adjunt un mes després d'incorporar-se a Caixa Catalunya.
Aquest dilluns ha constatat que Masana i ell van detectar a la seva arribada un "problema preexistent al 2008, que si l'economia seguia deteriorant-se posaria en greus problemes a l'entitat", i des d'aleshores van idear un pla de reestructuració en coordinació amb la Generalitat, el Govern i el Banc d'Espanya.
A una pregunta del diputat de C's Jordi Cañas, ha admès un 5% de responsabilitat en els problemes de CatalunyaCaixa, incloent que no demanés responsabilitats per la gestió anterior, que no ha criticat per no perjudicar l'entitat, ja que era "un malalt que no volia soroll", però ara ha atribuït un 95% de la responsabilitat a l'anterior equip directiu liderat pel director general Josep Maria Loza.
Ha exposat que la crisi ha afectat a totes les entitats financeres amb més o menys intensitat, però a CatalunyaCaixa en major proporció per l'estratègia anterior al 2008 "massa orientada al sector immobiliari, que va arribar a un pes en el balanç excessiu, i una expansió comercial fora de Catalunya amb intensa política hipotecària" captant usuaris que havien rebutjat altres entitats.
Es van concedir hipoteques per més del 80% del valor de taxació --fins a un 32% del total de préstecs hipotecaris, mentre que per sobre del 15% és un despropòsit total, ha assenyalat--, i amb marges molt ajustats: el marge financer el 2006 era el més sota de les 45 caixes espanyoles, per l'expansió fora de Catalunya i pels dipòsits remunerats "massa generosament".
La immobiliària Procam, que es va convertir en una de les més importants d'Espanya, tenia inversions per valor de 4.500 milions; l'exposició a promotors era 3,8 vegades el capital de l'entitat, i el negoci promotor suposava el 16% de l'actiu, però només aportava el 5% del marge, ha detallat.
La taxa de morositat era un 50% superior a la del sector --només superada per Caixa Castella-la Manxa, que ha estat la primera caixa a desaparèixer--, i basada en les garanties en comptes d'en la capacitat de pagament, i sol el 42% de l'actiu de Caixa Catalunya procedia dels dipòsits, respecte del 58% de mitjana del sector, el que augmentava la dependència de l'endeutament exterior, i va arribar a negociar 3.000 milions d'euros al mercat interbancari a un dia.
Per tot això, la ràtio de solvència també era molt baixa, i hi havia poc capital principal per l'"excessiu creixement de riscos i del repartiment dels beneficis, si bé és veritat que va permetre una gran obra social", que ha augurat que no desapareixerà sinó que es potenciarà malgrat la desvinculació del negoci financer.
BOMBERS, NO PIRÒMANS
Ha apuntat que el control de riscos depenia de la direcció comercial, que "és com posar a la guineu a cuidar de les gallines", i que Masana i ell van actuar com bombers, no com piròmans, quan van iniciar el pla de xoc a l'arribar a l'entitat i van canviar l'organització en aspectes com aquest.
Ha afegit que van fitxar a professionals d'altres entitats i van reduir riscos en àmbits que no eren el negoci principal de l'entitat --tot i que la crisi va dificultar el procés--, amb mesures com la venda de participacions industrials a preus que no han tornat a donar-se per la caiguda de les borses, externalització d'assegurances, reducció de l'exposició al sector promotor, venda d'oficines i edificis, reducció de despeses generals, i millora de l'eficiència amb tancament d'oficines i reducció de plantilla.
Todó ha assenyalat que el 2008 ja van proposar la recapitalització del sistema financer espanyol i el 'banc dolent', el que s'ha fet després, i ha considerat que es va perdre un temps que hagués servit per afrontar millor el deteriorament de l'economia posterior, que ha estat pitjor d'allò esperat.
També ha mostrat el seu rebuig i el de Masana a la paralització dues vegades del procés de venda de CatalunyaCaixa, perquè el pas del temps deteriorava el valor de l'entitat i afavoria la pèrdua de clients, tot i que ara "sembla que el Frob ho ha entès", obrint-se a una venda amb un esquema de protecció d'actius que serà més costós per als contribuents que si s'hagués acceptat abans --en la segona venda ja es calculava una pèrdua futura esperada de 2.500 milions--, ha opinat.
Ha apuntat que després dels traspassos d'actius immobiliaris al 'banc dolent', queden en CatalunyaCaixa els immobles adjudicats inferiors a 100.000 euros, i queden 25.000 milions d'euros d'hipoteques minoristes, que amb l'elevat atur es fan difícils de pagar per a una part dels ciutadans.
