BRUSSEL·LES 5 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà sentència el 26 de setembre sobre el recurs de cassació presentat per l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín contra el Parlament Europeu per no haver-los reconegut inicialment com a eurodiputats després de les eleccions europees de maig de 2019 ni la immunitat associada.
La resolució serà llegida a les 9:30 hores del dijous 26 de setembre en el Tribunal amb seu a Luxemburg, han informat a Europa Press fonts oficials del mateix tribunal. La sentència arribarà poc més de dos mesos després que es constitueixi el proper 16 de juliol el Parlament Europeu després dels comicis del passat 9 de juny.
A la pràctica, la sentència no tindrà conseqüències sobre la legislatura que acaba, atès que Puigdemont i Comín van ocupar els seus respectius escons a partir de gener de 2020. No obstant això, podrà ser tinguda en compte en el cas de Comín, que repeteix com a eurodiputat en la legislatura que comença en dues setmanes encara que, en principi, no podrà ocupar el seu escó, ja que la Junta Electoral Central (JEC) no ha inclòs el seu nom en la llista comunicada a l'Eurocambra.
Com va ocórrer després de les eleccions de 2019, la JEC no ha inclòs l'eurodiputat de Junts a la llista d'eurodiputats espanyols que compleixen els requisits per ocupar el seu escó, atès que el polític independentista no va acudir al Congrés dels Diputats a acatar la Constitució. Fonts del Parlament Europeu aclareixen a Europa Press que la institució es limita en aquest cas a "prendre nota i acatar" la informació transmesa per l'Estat membre, sense prendre cap decisió.
A la legislatura que acaba, la decisió inicial de no concedir-los l'acreditació temporal per complir els tràmits administratius necessaris per ocupar els escons i exercir els drets associats no era definitiva i va quedar supeditada a canvis en cas de rebre nova informació.
De fet, els encara eurodiputats van ocupar els seus respectius escons el gener de 2020 arran d'una altra sentència del TJUE que el desembre de 2019 va dictar que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va haver de ser reconegut com a eurodiputat des de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions de maig d'aquest any i gaudir des d'aquest moment d'immunitat per poder assistir a la sessió constitutiva de l'Eurocambra.
La sentència del cas Junqueras va aclarir que una persona proclamada electa pel Parlament europeu ha de ser reconeguda com a eurodiputada encara que no hagi estat autoritzada a complir els requisits previstos pel Dret intern, ni a desplaçar-se a l'Eurocambra per participar en la seva primera sessió.
Aquesta conducta va ser avalada per la Justícia europea en primera instància en concloure que el president de l'Eurocambra en 2019, el popular Antonio Tajani, es va limitar a prendre nota de la situació jurídica dels dos polítics independentistes, els noms dels quals no figuraven en la llista d'eurodiputats electes notificada per la Junta Electoral Central.
No obstant això, Puigdemont i Comín van plantejar un recurs de cassació davant de l'Alt Tribunal europeu que serà resolt el 26 de setembre i sobre el qual ja l'Advocat General va emetre un dictamen l'abril passat que contradiu la sentència de primera instància.
L'opinió --que no és vinculant pel TJUE però que marca la línia de les sentències en la gran majoria dels casos-- va considerar que Tajani va posar en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats després dels comicis de maig de 2019 i això malgrat que el Parlament estava vinculat per la proclamació oficial dels resultats el 13 de juny posterior.
Tajani, no obstant això, va optar per donar curs a les posteriors notificacions de les autoritats espanyoles que, segons indica el dictamen de l'advocat general, "no reflectien aquests resultats de forma fidel i completa".
