BRUSSELLES 5 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictar sentncia el 26 de setembre sobre el recurs de cassació presentat per l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín contra el Parlament Europeu per no haver-los reconegut inicialment com a eurodiputats després de les eleccions europees de maig de 2019 ni la immunitat associada.
La resolució ser llegida a les 9:30 hores del dijous 26 de setembre en el Tribunal amb seu a Luxemburg, han informat a Europa Press fonts oficials del mateix tribunal. La sentncia arribar poc més de dos mesos després que es constitueixi el proper 16 de juliol el Parlament Europeu després dels comicis del passat 9 de juny.
A la prctica, la sentncia no tindr conseqüncies sobre la legislatura que acaba, ats que Puigdemont i Comín van ocupar els seus respectius escons a partir de gener de 2020. No obstant aix, podr ser tinguda en compte en el cas de Comín, que repeteix com a eurodiputat en la legislatura que comena en dues setmanes encara que, en principi, no podr ocupar el seu escó, ja que la Junta Electoral Central (JEC) no ha incls el seu nom en la llista comunicada a l'Eurocambra.
Com va ocórrer després de les eleccions de 2019, la JEC no ha incls l'eurodiputat de Junts a la llista d'eurodiputats espanyols que compleixen els requisits per ocupar el seu escó, ats que el polític independentista no va acudir al Congrés dels Diputats a acatar la Constitució. Fonts del Parlament Europeu aclareixen a Europa Press que la institució es limita en aquest cas a "prendre nota i acatar" la informació transmesa per l'Estat membre, sense prendre cap decisió.
A la legislatura que acaba, la decisió inicial de no concedir-los l'acreditació temporal per complir els trmits administratius necessaris per ocupar els escons i exercir els drets associats no era definitiva i va quedar supeditada a canvis en cas de rebre nova informació.
De fet, els encara eurodiputats van ocupar els seus respectius escons el gener de 2020 arran d'una altra sentncia del TJUE que el desembre de 2019 va dictar que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va haver de ser reconegut com a eurodiputat des de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions de maig d'aquest any i gaudir des d'aquest moment d'immunitat per poder assistir a la sessió constitutiva de l'Eurocambra.
La sentncia del cas Junqueras va aclarir que una persona proclamada electa pel Parlament europeu ha de ser reconeguda com a eurodiputada encara que no hagi estat autoritzada a complir els requisits previstos pel Dret intern, ni a desplaar-se a l'Eurocambra per participar en la seva primera sessió.
Aquesta conducta va ser avalada per la Justícia europea en primera instncia en concloure que el president de l'Eurocambra en 2019, el popular Antonio Tajani, es va limitar a prendre nota de la situació jurídica dels dos polítics independentistes, els noms dels quals no figuraven en la llista d'eurodiputats electes notificada per la Junta Electoral Central.
No obstant aix, Puigdemont i Comín van plantejar un recurs de cassació davant de l'Alt Tribunal europeu que ser resolt el 26 de setembre i sobre el qual ja l'Advocat General va emetre un dictamen l'abril passat que contradiu la sentncia de primera instncia.
L'opinió --que no és vinculant pel TJUE per que marca la línia de les sentncies en la gran majoria dels casos-- va considerar que Tajani va posar en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats després dels comicis de maig de 2019 i aix malgrat que el Parlament estava vinculat per la proclamació oficial dels resultats el 13 de juny posterior.
Tajani, no obstant aix, va optar per donar curs a les posteriors notificacions de les autoritats espanyoles que, segons indica el dictamen de l'advocat general, "no reflectien aquests resultats de forma fidel i completa".
