Veu risc d'aprovar-se el text però el Parlament és "seu natural del debat polític"
MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat de manera unànime l'aplicació de les mesures cautelars plantejades per C's i PP en els seus recursos contra la resolució independentista de JxSí i la CUP, fet que suposa avalar el ple del Parlament de dilluns que debatrà la proposta, i quan li toqui entrar sobre el fons de l 'assumpte, actuarà amb "prudència i determinació".
En sengles actes, assenyala que, tot i que la llei permetria suspendre cautelarment l'execució de qualsevol acte objecte d'un recurs d'empara, aquest òrgan sempre ha destacat com un dels fonaments del sistema democràtic que un parlament "és la seu natural del debat polític" i el resultat d'aquest debat "no ha de condicionar anticipadament la viabilitat mateixa del debat".
Les mesures cautelars sol·licitades consistien en la suspensió dels efectes dels acords parlamentaris adoptats fins ara pel Parlament per impulsar la declaració de ruptura amb Espanya.
NO SE SAP EL RESULTAT
Els magistrats afirmen que l'adopció de la mesura cautelar hauria excedit la pròpia funció del recurs d'empara al promoure "un control de constitucionalitat sobre una resolució que no s'ha adoptat i el contingut últim no se sap"; i l'acreditació del perjudici hauria de córrer a més a càrrec dels recurrents.
La finalitat del recurs d'empara, s'afegeix en els dos actes --un per la petició feta en la demanda d'empara C's i l'altre per la del PP-- està "fora de perill" malgrat no haver-se acordat les mesures cautelars de l'aplicació ha de ser excepcional i restrictiva en tot cas.
En aquest punt, expliquen que una eventual sentència estimatòria de la demanda "comportaria la declaració de nul·litat de tots aquells actes, inclosos els de tràmit, que haguessin resultat lesius dels drets fonamentals dels demandants d'empara".
El ple del TC afirma ser conscient del "risc" que al ple del Parlament anunciat per al dia 9 s'aprovi una resolució d'acord amb la proposta tramitada; tot i això, "això no ha de portar a distorsionar el moment assignat per l'Ordenament constitucional a cada institució per exercir les seves competències".
EL PARLAMENT HA DE VETLLAR PER LA LEGALITAT
Els actes subratllen a més que és la pròpia cambra autonòmica a la qual correspon vetllar perquè la seva actuació "es desenvolupi en el marc de la Constitució".
"Són les assemblees parlamentàries, en la seva condició de poders constituïts, les que en primer lloc han de vetllar perquè les seves decisions s'acomodin, a cada moment, a la Constitució", estableix el TC.
En aquest punt, els actes incideixen en el deure de fidelitat a la Constitució per part de poders públics com suport essencial del funcionament de l'Estat autonòmic, sense perjudici d'assenyalar que l'última paraula, "quan així se li demani", correspondrà a aquest tribunal.
Així ha passat amb ocasió de l'aprovació pel Parlament de l'anomenada declaració sobiranista i de dret a decidir aprovada en 2013, que s'ha declarat inconstitucional i ha estat anul·lada parcialment un any després.
Finalment, el TC conclou que "el contingut de les disposicions, resolucions o actes emanats d'un poder públic, qualsevol que sigui, no menyscaba la integritat de les competències que la Constitució comenda a aquest Tribunal, que exercirà quan procedeixi, amb prudència i determinació".
La intenció de denegar la suspensió de les mesures cautelars era clara des del començament del debat d'aquest matí, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, i el ple ja s'inclinava per aquest extrem quan ha admès a tràmit els recursos aquest dijous al matí.
Tot i això, diversos dels 11 magistrats que integren el ple del TC discrepaven d'alguns termes de les ponències presentades i per aquesta raó es va resoldre suspendre el ple i reprendre'l unes hores després. D'aquesta manera es donava temps per perfeccionar la redacció de l'acord, que ha estat votat després d'una mica més d'una hora de debat.
La suspensió del debat com a mesura prèvia a la discussió del fons de l'assumpte tan sols havia estat plantejada en els recursos de C's i del PP català, mentre que el PSC no la va incloure a l'entendre que el tribunal de garanties no anava a acceptar-la, com així ha ocorregut finalment.
Pel que fa a l'admissió de les demandes d'empara, els magistrats del tribunal de garanties han apreciat que els recursos d'empara presentats aquest dimecres compleixen el requisit de l'"especial transcendència constitucional" que exigeix la Llei Orgànica del TC "perquè planteja qüestions sobre les quals no hi ha doctrina d'aquest Tribunal".
Alhora, el TC assenyala en la seva resolució d'admissió a tràmit que l'assumpte plantejat "transcendeix del cas concret, al suscitar una qüestió jurídica de rellevant repercussió social, amb conseqüències polítiques generals".
A més, el ple del TC ha acordat dirigir-se al Parlament de Catalunya perquè, en un termini que no excedeixi de deu dies "remeti certificació o fotocòpia adverada de les actuacions parlamentàries corresponents als acords impugnats" i perquè pugui personar-se en el procediment.
FULL DE RUTA
Una vegada que el Constitucional no ha posat traves a la celebració, dilluns que ve, del ple del Parlament que ha de votar la proposta independentista, la batalla judicial contra la iniciativa prendrà la via de la impugnació del text davant de l'alt tribunal.
Segons han informat fonts governamentals, és previsible que el recurs d'inconstitucionalitat elaborat per l'Advocacia de l'Estat es presenti al TC només l'endemà d'aquesta votació, dimarts que ve dia 10.
Abans de la presentació del text, el mateix dimarts, se celebraran d'urgència dues reunions imprescindibles: la del Consell d'Estat, que ha d'informar de manera prescriptiva sobre el recurs i la del Consell de Ministres que ha d'aprovar-lo.
Així, tot sembla indicar que el ple del TC es reunirà dimecres 11 per tractar l'admissió a tràmit del recurs; en el cas que aquesta s'accepti, l'alt tribunal decretarà la suspensió immediata de l'acord del Parlament fet que suposa 'de facto' una prohibició per a la cambra parlamentària regional i el Govern de desenvolupar el seu contingut.
A partir d'aquest moment queda en mans de l'executiu la possibilitat de sol·licitar a l'alt tribunal que actuï, en virtut de la recent reforma del tribunal, en el cas que es produeixi un incompliment de la prohibició, a través, per exemple del desenvolupament de les lleis "del procés constituent, Seguretat Social i Hisenda Pública".
