MADRID 22 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional ha declarat "nuls i inconstitucionals" alguns articles del reial decret llei, aprovat el passat 3 d'octubre de 2014, que contemplava la hibernació de l'emmagatzematge subterrani de gas de Castor i en el qual es reconeixia una compensació de 1.350 milions d'euros per a l'empresa promotora Escal UGS, participada per ACS.
D'aquesta forma, el Constitucional ha admès "parcialment" els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel Parlament de Catalunya, així com per la Generalitat catalana i per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Socialista al Congrés.
Per això, aquest organisme declara "inconstitucionals i nuls" els articles 4 a 6 i precisa que no veu cap raó per haver aprovat aquesta compensació mitjançant un decret llei, ja que aquesta mesura únicament està justificada davant l'existència d'una situació "d'extraordinària i urgent necessitat a la qual hagués de fer-se front".
En la seva sentència, el Tribunal no entra en el fons la indemnització que va rebre Escal UGS per la decisió adoptada sobre Castor, centrant-se més en el fons de com es va fer aquesta indemnització a través de l'aprovació d'un Reial decret d'urgència.
En 2014, el Govern va aprovar un reial decret llei en el qual s'establia la hibernació de l'emmagatzematge subterrani de gas de Castor i en el qual es reconeixia aquesta compensació de 1.350 milions d'euros per a l'empresa promotora Escal UGS, l'import de la qual es repercutiria durant 30 anys en la tarifa de gas.
"NO S'HA ADDUÏT CAP RAÓ" QUE JUSTIFIQUÉS EL REIAL DECRET URGENT
No obstant això, la decisió assenyala que "no s'ha adduït cap raó" que acrediti l'existència de "una situació d'extraordinària i urgent necessitat a la qual hagués de fer-se front" amb el Reial decret i que "justifiqués l'aprovació de la norma d'urgència".
Així mateix, destaca que la utilització del decret llei com a instrument d'habilitació de crèdits, l'estalvi o avantatge econòmic que pugui derivar-se d'una acabada operació no és un "argument vàlid per justificar la situació d''extraordinària i urgent necessitat' requerida en l'article 86 CE, "si no va acompanyat d'una justificació addicional" que expliciti les raons per les quals l'assignació del pagament al sistema gasista ha de dur-se a terme "en uns termes i terminis tan peremptoris com per excloure el recurs al procediment legislatiu ordinari o d'urgència".
A més, considera que, admesa l'existència d'una situació d'urgent necessitat que, pels moviments sísmics ocorreguts a l'entorn de la instal·lació d'emmagatzematge de gas Castor, posaria en risc a persones, béns i el medi ambient, s'ha de convenir, després d'un examen particularitzat de les circumstàncies concurrents en el present cas, en què les mesures adoptades en els articles 4 a 6 del Reial decret-llei "no guarden la deguda connexió de sentit amb aquesta situació i la seva adopció representa una inadequada alteració del sistema de fonts del Dret que no troba cobertura en la regulació que de l'article 86.1 conté la nostra Constitució".
Per contra, el tribunal sí que avala la constitucionalitat que regula la hibernació de les instal·lacions, així com l'atribució de la seva administració a una nova empresa.
PARALITZADA DES DE 2013
L'activitat de Castor es troba detinguda des de 2013, quan es van detectar, durant la fase d'ompliment de gas matalàs, moviments sísmics.
L'emmagatzematge va ser posat en hibernació el 2015 i aquest any es va conèixer un informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) que va concloure que els terratrèmols, de fins a 4,3 graus magnitud Richter, que es van produir al final de l'estiu de 2013 van ser causats per les injeccions de gas a la sitja.
Després de conèixer-se l'informe, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, va afirmar que l'emmagatzematge de gas de Castor no es reobriria i que el seu desmantellament es produiria després de l'elaboració de "molts estudis" que permetin al seu departament tenir "les garanties" que aquesta decisió "no va a suposar cap problema".
