MADRID, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC), reunit aquest dimecres en sessió extraordinària, ha declarat inconstitucionals dos preceptes de la Llei de Consultes Populars no referendàries aprovada pel Parlament el setembre, i també ha considerat inconstitucional i nul de ple dret l'acord de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.
En concret, es declaren parcialment inconstitucionals els articles 3.3 i els punts del 4 al 9 de l'article 16 de la Llei de Consultes, que són els que regulen la convocatòria per part de la Generalitat de consultes de caràcter general per entendre que, sota aquesta denominació, el que realment es regula són els referèndums, la competència dels quals correspon en exclusiva a l'Estat.
També amb l'acord dels 12 que integren el ple, el Tribunal ha dictat una segona sentència que declara inconstitucional i, en conseqüència, nul, el decret del President de la Generalitat 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya.
Les dues decisions s'han adoptat per unanimitat en tan sols mitja hora des que ha començat la deliberació del ple --poc després de les 11.15 hores-- gràcies al consens que ja existia respecte les ponències elaborades pels magistrats Pedro González-Trevijano, ponent del recurs sobre la Llei, i Juan Antonio Xiol, encarregat de valorar el decret de convocatòria del referèndum.
El Govern espanyol va presentar aquests recursos davant del TC argumentant que una comunitat autònoma no té competència per organitzar un referèndum i, a més, en el cas de la convocatòria del 9N, que "el seu contingut atenta contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol" i contra l'"indissoluble unitat de la Nació espanyola".
ELS REFERÈNDUMS SÓN COMPETÈNCIA DE L'ESTAT
Abans d'entrar a l'anàlisi del fons del recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat contra la Llei catalana de Consultes, el TC incideix que la Constitució preveu altres modalitats de participació ciutadana que no deriven de l'article 23 de la Constitució --referèndum reservat a l'Estat-- i que encarnen el que s'ha anomenat "democràcia participativa"; entre aquestes últimes figuren les anomenades consultes no referendàries.
Aquesta sentència, notificada ja a les parts, especifica també quins són els trets fonamentals de la consulta qüestionada, i el primer d'ells està en el fet que "a través del referèndum es produeix una crida del poder públic a la ciutadania per exercir el dret fonamental de participació en els assumptes públics".
El segon tret distintiu del referèndum, continua explicant la sentència, és que "l'opinió del cos electoral s'expressa per mitjà del sufragi emès en el curs d'un procés electoral".
Això obeeix a la finalitat que "el resultat de la consulta pugui jurídicament imputar-se a la voluntat general de la corresponent comunitat política" i, així, "considerar-se una genuïna manifestació del dret fonamental de participació política reconegut a l'article 23.1 de la Constitució".
Per aquesta raó, s'afegeix, el referèndum ha de realitzar-se "amb les garanties pròpies d'un procés electoral".
En el referit a les competències, la sentència recorda que la Constitució atribueix a l'Estat la "competència exclusiva" per autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum de l'article 149.1.32 de la Carta Magna, competència que s'estén també al seu establiment i regulació.
Per la seva banda, l'Estatut de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència "exclusiva" en tot el relatiu a enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, amb excepció del que es preveu a l'art. 149.1.32 de la Constitució.
Fora de la competència autonòmica, assenyala el TC, queden les consultes, tot i que no siguin referendàries, "sobre qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent i que queden sostretes a la decisió dels poders constituïts".
Fetes les anteriors consideracions, el ple entra a analitzar el fons del recurs i arriba a la conclusió que, dels dos tipus de consultes que regula la llei impugnada (generals i sectorials) només ha de declarar-se la inconstitucionalitat de les generals per tractar-se, en realitat, de referèndums encoberts sota la denominació de consultes populars no referendàries.
I això és perquè en una consulta general poden participar "els més grans de 16 anys que tinguin condició política de catalans i els nacionals d'estats membre de la Unió Europea o de tercers Estats, sempre que comptin amb un determinat període de residència i estiguin inscrits en el Registre de Població de Catalunya".
"COS ELECTORAL SUI GENERIS"
Les consultes generals, per tant, constitueixen una crida a "un cos electoral sui generis" en què "està sens dubte comprès o integrat l'electorat, estatutari i legal, de Catalunya".
El ple considera que "la circumstància que la consulta pugui estendre's a menors de 18 anys i als nacionals d'estats membre de la Unió Europea o de tercers Estats no n'hi ha prou perquè els seus resultats siguin imputables pel que sembla de la ciutadania de la comunitat autònoma i considerar-se expressius de la seva voluntat general".
En definitiva, el cos electoral al qual es refereix la Llei de Consultes, "tot i que el desborda, abraça el conjunt de la ciutadania de la Comunitat Autònoma de Catalunya o de l'ens territorial local, els sufragis del qual no exterioritzen meres voluntats particulars o de col·lectius sectorials sinó la seva voluntat general" com a ciutadans.
Per contra, les consultes sectorials poden dirigir-se "per raó del seu objecte específic (...) a un determinat col·lectiu de persones".
És a dir, suposen "una crida a un subjecte jurídic més restringit que el cos electoral de la col·lectivitat territorial que es tracti".
EL REGISTRE ERA UN CENS
De la mateixa manera, considera que l'anomenat registre de participació en consultes populars no referendàries "és materialment un cens".
En definitiva, afirma la sentència, la llei analitzada "regula --sota la denominació de consultes generals-- una verdadera consulta referendària, articulada com a crida al cos electoral a través del vot".
La declaració d'inconstitucionalitat dels citats preceptes determina la fallada de la segona sentència, que resol el recurs de l'Advocacia de l'Estat contra el decret de convocatòria del 9N, també declarat inconstitucional i nul.
El ple explica que el decret signat pel president de la Generalitat, Artur Mas, dictat a l'empara de la llei impugnada, "està convocant una consulta referendària" i, per tant, incorre en les mateixes infraccions de la Constitució en les quals va incórrer aquesta norma.
Encara queda pendent per resoldre pel TC un recurs més antic, el presentat en el seu moment pel Govern espanyol contra la Llei catalana de Consultes Populars del 2010, que és la que permet sol·licitar a l'executiu central la convocatòria de referèndum sobre "qüestions d'especial transcendència política", tot i que la seva resolució es deixarà per més endavant.
A aquest s'afegeix un últim recurs que ha de resoldre's, en relació amb el 9N: el presentat contra l'anomenat procés participatiu del 9N juntament amb els seus actes de preparació, quelcom que ha costat a Mas una querella per desobediència que es tramita en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
