Relatius a la competència del Sepe per imposar sancions
MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat per unanimitat el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Generalitat contra dos articles del Reial Decret Llei per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents a l'ordre econòmic i social per entendre que les mesures adoptades no eren tan urgents com per ser aprovades per decret, doncs podia haver-se seguit el curs parlamentari.
Per tant, en no complir-se el requisit d'"extraordinària i urgent necessitat" que estableix l'article 86.1 de la Constitució Espanyola per legislar per Reial Decret, l'Alt Tribunal declara inconstitucionals i nuls els esmentats preceptes --el 7 i el 8.5--.
El Govern central va aprofitar aquest Reial Decret, aprovat l'agost del 2013, per introduir algunes mesures no relacionades amb el temps parcial, entre les quals hi ha les dues impugnades per la Generalitat i que tenen a veure amb la competència atribuïda al Servei Públic d'Ocupació Estatal (Sepe) per sancionar determinades infraccions relacionades amb les prestacions i subsidis de desocupació.
En el primer, s'estableix que els serveis públics d'ocupació competents verificaran el compliment de l'obligació dels beneficiaris de prestacions i subsidis d'atur de mantenir-se inscrits com a demandants de feina, i hauran de comunicar els incompliments d'aquesta obligació al Sepe, que queda habilitat per imposar sancions quan no es compleixi el requisit, exigit per a la conservació de la percepció de la prestació, d'estar inscrit com a demandant de feina.
El segon article declarat inconstitucional, el 8.5, atribueix la competència per sancionar les infraccions comeses per sol·licitants o beneficiaris dels subsidis d'atur al Sepe, incloses les infraccions per no facilitar la informació necessària per garantir la recepció de les seves notificacions i comunicacions i per incomplir el requisit, exigit per a la conservació de la percepció de la prestació, d'estar inscrit com a demandant de feina.
NO ERA URGENT
La Generalitat va impugnar els dos articles perquè va entendre que no estava justificat l'ús d'un Reial Decret i que la norma intentava impedir l'exercici de les funcions executives de control i sancionadora de les comunitats autònomes en matèria de prestacions.
Segons el TC, el Govern espanyol "no ha explicitat de manera suficient, ni en l'exposició de motius, ni tampoc en el tràmit de convalidació parlamentària del Reial Decret Llei", una argumentació sobre la necessària promptitud que requeria l'atribució al Sepe de la competència per sancionar determinats tipus infractors imputables als beneficiaris de les prestacions i dels subsidis de desocupació.
"En el present cas no hi ha res que indiqui que la regulació introduïda intenti donar resposta a una situació de naturalesa excepcional o constitueixi una necessitat urgent, fins al punt que la seva efectivitat no pugui demorar-se durant el temps necessari per permetre la seva tramitació en seu legislativa", insisteix el TC.
En la sentència s'adverteix que les dues conductes ,la sanció de es quals correspon ara al Sepe, "semblen guardar similitud amb alguna ja existent o amb aquella a la qual han vingut a substituir", el que podria indicar que el canvi fet en la norma només té a veure amb l'administració competent per imposar la sanció.
