Argumenta que es va fer amb la finalitat d'evitar "els danys que va fer el Govern central a través de la suspensió pretén evitar"
MADRID, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional admet que va actuar sense que existís cap precedent, però amb "urgència excepcional" dissabte passat quan va acordar prohibir la investidura en absència de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica, i li va exigir autorització judicial per acudir a la sessió prevista per aquest dimarts al Parlament de Catalunya.
Així s'assenyala en els fonaments jurídics de l'acte la part dispositiva del qual es va donar a conèixer dissabte passat després de sis hores de debat entre els magistrats, que de forma inèdita van acordar una sèrie de mesures cautelars aplicables abans de decidir en els propers dies si admet o no a tràmit el recurs presentat per l'Advocat de l'Estat contra l'anunci d'aquesta investidura.
En la resolució completa, donada a conèixer aquest dilluns, es reconeix que "no existeix cap precedent" en la jurisprudència del tribunal de garanties si bé s'aprecien "raons d'urgència" per adoptar la mesura sol·licitada amb la finalitat d'evitar "els danys que va fer el Govern central a través de la suspensió pretén evitar".
El fet contrari suposaria buidar de contingut la prerrogativa que la Constitució reconeix el Govern central i que permet que els actes impugnats davant el TC quedin en suspens mentre es decideix sobre el fons.
Es tracta, segons assenyala l'acte, de suspendre aquells efectes "que es derivin dels actes impugnats que puguin causar danys d'impossible o difícil reparació, garantint d'aquesta manera que si finalment es decideixi l'admissió de la impugnació quedi preservada la prerrogativa del Govern central".
L'esmentada "urgència excepcional" deriva per tant de la resolució del passat 25 de gener per la qual el president del Parlament, Roger Torrent va convocar la sessió d'investidura per a aquest dimarts.
"Donada la situació processal en la qual es troba el candidat a President del Govern de la Generalitat i altres diputats del Parlament de Catalunya --un òrgan judicial ha dictat ordres de crida i cerca i ingrés a la presó contra els mateixos-- i tenint en compte que el Govern central fonamenta en aquestes circumstàncies la suspensió dels acords impugnats", conclou el TC, resulta "necessari adoptar les mesures" cautelars abans assenyalades.
SÍ QUE HI HA PRECEDENT DE POSPOSAR LA DECISIÓ
Sí que existien antecedents, però, sobre la facultat del tribunal de posposar la decisió sobre admissió o inadmissió de la impugnació i donar un tràmit previ d'audiència a les parts, que és el que també es va acordar el dissabte en atorgar deu dies per a la presentació d'al·legacions. Aquest precedent es va donar el 2004 a compte de la impugnació de determinades llistes electorals que es presentaven a les eleccions al Parlament Europeu.
El tribunal de garanties diu que "no cal descartar" que la decisió que s'adopti quan es resolgui el fons de la petició del Govern central pugui incidir en els drets o interessos legítims dels diputats del Parlament de Catalunya, i per això reconeix la legitimació de Puigdemont i de la resta de diputats electes de Junts per Catalunya per personar-se en el procediment.
Les mesures cautelars adoptades --que no pugui haver-hi debat i votació en el Parlament de la investidura de Puigdemont com a candidat a través de mitjans telemàtics ni per delegació, la necessària autorització judicial i que els quatre exconsellers no puguin tampoc delegar el seu vot-- "són d'adopció ineludible", insisteix el Constitucional.
