Plantegen falta d'imparcialitat perquè era Maza, exmagistrat del Suprem, qui presentés la querella
MADRID, 19 set. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat de forma unànime admetre sengles recursos d'empara presentats per les exdiputades de la CUP en el Parlament de Catalunya Anna Gabriel --fugida a Suïssa-- i Mireia Boya que li permetran aclarir doctrina sobre la competència del Tribunal Suprem per conèixer la causa especial per la qual se'ls investiga per delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
En la interlocutòria donada a conèixer aquest dimecres el tribunal de garanties explica que en els recursos concorre "especial transcendència constitucional atès que plantegen un problema o afecta a una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina en aquest Tribunal" i perquè els recursos "poden donar ocasió al Tribunal per
aclarir o canviar la seva doctrina com a conseqüència d'un procés de reflexió interna".
Les recurrents en empara plantegen diversos motius que seran objecte de resposta pel TC.
D'una banda, una qüestió de competència davant el Tribunal Suprem pel seu aforament, vulneració del dret a la doble instància penal i al recurs efectiu i, per un altre, vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i al jutge imparcial.
La providència estableix un termini que no excedeixi de deu dies perquè la Sala Penal del Suprem remeti certificació o fotocòpia adverada de les actuacions corresponents.
MOTIUS D'EMPARA
En el seu recurs les exparlamentàries plantegen que existeix una "falta d'aparença d'imparcialitat objectiva" per part de Llarena atès que el fiscal que va signar la querella contra el Govern de Carles Puigdemont i la Mesa del Parlament, el mort José Manuel Maza, "va ser durant catorze anys membre de la Sala Segona del Tribunal Suprem, l'òrgan judicial encarregat de la seva instrucció i enjudiciament" i a la qual pertany el jutge Llarena.
També esmenta a Julián Sánchez Melgar, qui ha estat membre de la mateixa fins a la seva elecció com a substitut de Maza a la Fiscalia General de l'Estat.
"Podem entendre que haver compartit Sala amb una de les parts durant 9, 12 o 14 anys és un supòsit equiparable a l'amistat íntima de l'article 219.9 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) perquè resulta evident que la relació humana que es produeix en aquesta situació pot comprometre la neutralitat de qui jutja, o almenys resulta raonable pensar-ho", insisteixen en el seu recurs al TC.
Els lletrats afirmen també en el seu recurs que el Suprem no pot dur a terme aquesta investigació perquè és "perfectament coneixedora" que existeix una causa similar oberta en el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona --que investiga l'organització de l'1-O--, així com en el TSJC contra persones aforades --aquesta ha estat finalment acumulada a l'alt tribunal-- que investiguen els preparatius del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
En aquest sentit, Gabriel i Boya insisteixen en el seu recurs al TC que "és possible i conforme a dret que sigui un jutjat de Barcelona --amb la garantia prèvia del repartiment-- el que conegui de la present causa -amb l'emissió de peça separada especial per als aforats en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya-, i aquesta és la lectura que més s'acomoda al dret i sobretot als drets fonamentals invocats".
Davant d'això, critiquen que el Suprem, amb l'única argumentació que el caràcter plurisubjectiu del delicte de rebel·lió, ha justificat la seva competència ignorant que el TSJC s'ha declarat sistemàticament competent per al coneixement del delicte de rebel·lió.
Igualment es feia esment davant el Suprem, i no s'ha respost segons la defensa, a les seves acusacions contra el Govern de Mariano Rajoy com a responsable de les presons d'alguns dels investigats.
Afirmen que l'Executiu, i concretament l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, havia fet declaracions durant la campanya electoral prèvia a les eleccions del passat 21 de desembre "atribuint al paper de l'executiu l'actual resultat de privació de llibertat i exili dels principals líders independentistes".
Referent a això, el recurs davant el TC assenyala que "és lògic que declaracions com aquestes, entre moltes unes altres, generin perplexitat en una societat que ja es mostra molt crítica amb el funcionament de la cúpula judicial i la seva designació".
Una percepció, afegeix, denunciada també en l'informe GRECO del Consell d'Europa i fins i tot pels propis jutges que conformen la judicatura espanyola mitjançant informes d'algunes associacions de magistrats.
