Sartiau ha demanat una prova d'ADN i el rei Joan Carles té 20 dies hàbils per contestar la demanda
MADRID, 14 gen. (EUROPA PRESS) -
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda de paternitat presentada per la ciutadana belga Ingrid Jeanne Sartiau contra el rei Joan Carles i ha rebutjat l'altra presentada pel català Alberto Solá, segons ha informat l'alt tribunal.
Els 12 magistrats de la Sala Primera han entès que concorren els requisits legals per admetre a tràmit la demanda de paternitat presentada per la ciutadana belga, després de fer una reunió que s'ha prolongat durant quatre hores i que en l'ordre del dia no era l'únic assumpte a discutir.
La Fiscalia s'oposa a l'admissió de les dues demandes perquè considera que no s'acompanyaven del principi de prova que estableix l'article 767.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil, segons el qual "en cap cas s'admetrà la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si amb ella no es presenta un principi de prova dels fets que es fon".
Tot i això, els magistrats han entès que la demanda presentada per Sartiau sí compleix amb els requisits legals. El president Civil, Francisco Marín Castán, va elevar al ple el desembre passat aquest assumpte, després que entrés en vigor el juliol passat la llei que regula la capacitat del monarca sortint i l'Audiència Provincial de Madrid li remetés la demanda de Solá.
A partir d'ara, el Suprem instarà el rei Joan Carles que contesti la demanda de paternitat, que ve acompanyada de la petició que es realitzi una prova d'ADN com prova anticipada. El Rei té 20 dies hàbils per contestar a la demanda a partir de la notificació de la sentència d'admissió.
La Sala nomenarà un ponent i podrà pronunciar-se sobre les proves reiterades per la ciutadana belga. Si el Rei accepta sotmetre's a aquesta prova genètica, s'efectuarà una anàlisi que serà valorada en una vista, que pot celebrar-se a porta tancada per tractar sobre la vida privada de les persones, com passa en la pràctica habitual dels jutjats de família.
SI HI HA ACORD, NO HI HA VISTA
Si el rei Joan Carles arriba a un acord amb la ciutadana belga s'estalviarà la celebració de la vista, en què podria estar representat per la seva defensa a menys que l'altra part sol·liciti el seu interrogatori i s'admeti tal petició.
La negativa a ser interrogat es podrà valorar juntament a la resta de proves conforme a la doctrina jurisprudencial en aquesta vista que si se celebra es farà previsiblement abans de l'estiu.
La celebració d'aquestes vistes apareix regulada a l'article 752 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'article 138.2, que permet celebrar-la a porta tancada per raons de seguretat o els interessos de la vida privada de les parts.
REBUIG D'UNA ALTRA DEMANDA
El Suprem ha desestimat la demanda d'Alberto Solá, que assegura ser el primogènit del rei Joan Carles, i s'acompanyava d'una prova d'ADN amb una "fiabilitat superior al 99,9%", segons la demanda, a la qual ha tingut accés Europa Press.
L'advocat de Solá, Francesc Bueno, demanava que si aquesta prova no era admesa es realitzés una altra i es cridés a declarar com a testimoni el perit que va analitzar la seva fiabilitat. El fiscal José María Paz la va qualificar com una "mera hipòtesi", que no aportava el principi de prova de filiació que exigeix la llei.
Solá defensa que el rei Joan Carles va mantenir una relació amb la seva mare biològica, Anna María Bach Ramon, abans de ser proclamat cap de l'Estat. Solá, nascut a Barcelona el 1956, ha estat criat en una família adoptiva. El seu advocat manté que la inviolabilitat no empara les conductes privades que ha fet quan encara no era cap de l'Estat, segons la seva demanda.
