Expresident del Parlament Europeu, està familiaritzat amb els temes comunitaris
MADRID, 4 juny (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell serà el ministre d'Exteriors del Govern de Pedro Sánchez, segons han confirmat a Europa Press fonts socialistes coneixedores dels contactes del cap de l'Executiu per conformar el seu gabinet.
A falta que dimecres Sánchez doni a conèixer oficialment els noms dels seus ministres, a poc a poc se'n van filtrant algunes dades, com l'oferta de Sánchez a Borrell, que ha acceptat.
L'exministre d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient a l'últim Govern de Felipe González va rebutjar anar de número tres en les llistes del PSC a la província de Barcelona en les últimes autonòmiques perquè es veia fora de la política en actiu.
En l'etapa anterior de Sánchez al capdavant del PSOE, el secretari general socialista ja el va incloure en l'equip d'experts o 'Govern a l'ombra' del qual es va fer envoltar.
En els últims anys, Borrell, de 71 anys, ha destacat per combatre el discurs independentista, rebatent els arguments --que considera falsos en molts casos-- sobre la submissió de Catalunya per part d'Espanya.
En aquesta campanya s'emmarca, per exemple, el llibre 'Las cuentas y los cuentos de la independencia' que va publicar en 2015 juntament amb Joan Llorach.
Els esforços de Borrell per contrarestar els arguments del sobiranisme rebien amb freqüència els elogis del llavors ministre d'Afers eExteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, que estava convençut de la necessitat de confrontar el relat independentista malgrat que l'opinió majoritària del Govern de Mariano Rajoy s'inclinava per esperar que baixés el 'soufflé'.
Borrell va tenir un paper protagonista en la massiva manifestació a Barcelona convocada per Societat Civil Catalana després del referèndum de l'1 d'octubre i que perseguia mostrar el món que no són majoria els catalans que anhelen la independència.
Gran ressò mediàtic va tenir la seva apassionada intervenció, en la qual va demanar no fer boicot als productes catalans, va retreure a les empreses per no haver anunciat abans el canvi de la seva seu social i va arremetre contra el llavors conseller de la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull, per referir-se als catalans que estan en contra de l'1-O com a "súbdits".
La rèplica de Borrell a Turull en la manifestació va sortir a tots els telenotícies: "No sou súbdits, i sou avui aquí i heu vingut tants precisament per dir que sou tan ciutadans de Catalunya com ells", arengó Borrell als manifestants.
Nascut a la Pobla de Segur (Lleida) el 24 d'abril de 1947, Borrell és enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid, màster en Investigació Operativa per la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA), màster en Economia de l'Energia per l'Institut Francès del Petroli a París, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i catedràtic en excedència de Matemàtiques Empresarials.
EXPERIÈNCIA EN L'EMPRESA PRIVADA
També ha treballat per a l'empresa privada, set anys a Cepsa, i va ser en el Consell d'Administració d'Abengoa des de 2009: en 2010 es va convertir en president del seu consell assessor internacional.
Precisament la seva condició de membre del Consell d'Administració d'Abengoa el va portar a declarar com testimoni davant l'Audiència Nacional que va investigar les indemnitzacions milionàries adjudicades poc abans que la companyia presentés el preconcurs de creditors, però Borrell no va arribar a ser imputat.
EXPERT EN ASSUMPTES EUROPEUS
Durant la seva carrera política, Borrell va estar molt implicat en els assumptes europeus.
Va negociar i va administrar fons de cohesió i estructurals, va presidir diversos consells de ministres europeus en les presidències espanyoles de la UE dels anys 1989 i 1995, i durant una dècada va representar Espanya en les reunions dels ministres europeus de Transport, Telecomunicacions i Medi Ambient.
Va ser membre de la Convenció que va preparar la nonata Constitució Europea, participant activament en els treballs sobre govern econòmic, l'Europa social, la política exterior i de defensa, entre altres.
