Demana als parlamentaris que treballin amb dileg, reflexió i acord, sobre la "base ferma" de la Constitució
MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
El rei Felip VI ha inaugurat aquest dilluns la XIV legislatura i ha instat els parlamentaris a treballar per l'inters general de tots els espanyols: "Espanya no pot ser d'uns contra els altres. Espanya ha de ser de tots i per a tots", ha proclamat.
"Així ho ha volgut la societat espanyola des de fa més de 40 anys. Així ho continua volent i, sobretot, així ho mereix", ha dit el cap d'Estat en el seu discurs en el ple davant els diputats i senadors. En acabar, les seves paraules han estat rebudes per un llarg aplaudiment i 'visca el rei' en un hemicicle en el qual no han estat ERC, JxCat, Bildu, el BNG i la CUP.
Amb l'obertura de la legislatura, després de les eleccions generals, el rei ha assenyalat que és "l'hora de la paraula, de l'argument i de la raó" i de l'acord entre idees diferents, i més encara tenint en compte que des del 2015 hi ha més diversitat a les Corts i aix requerir el "ple desenvolupament" del rgim parlamentari.
Així, ha assenyalat que parlamentarisme significa pactar, controlar, acordar o dissentir, per tot aix unit al "respecte comú" dels valors constitucionals.
De fet, ha instat a resoldre els problemes dels ciutadans i a contribuir als grans reptes mundials a través de la reflexió, el debat i el dileg, i sempre tenint com a "base ferma" la Constitució, perqu "ha estat el lloc de trobada de tots els espanyols, de diferents maneres d'entendre i sentir Espanya".
El rei ha incidit que la Constitució "va néixer del dileg i l'acord, i també per al dileg i l'acord", perqu va néixer "projectant-se cap al futur com un marc polític pactat i compartit" per al desenvolupament de la vida democrtica.
A més, ha assenyalat que el dileg i la voluntat d'enteniment "cobren tot el sentit i aconsegueixen tot el significat en la prpia definició constitucional d'Espanya com un estat social i democrtic de dret" i ha apuntat que aquests tres pilars són "inseparables i indissociables els uns dels altres d'una mateixa realitat".
Felip VI ha recordat les paraules del seu últim missatge de Nadal, en el qual va voler adrear un missatge de confiana a Espanya en un temps d'incertesa, una confiana basada en la "personalitat" dels ciutadans i en la "fortalesa de l'Estat" construt en les últimes dcades.
CONCRDIA, RECONCILIACIÓ I LLIBERTAT
En aquest sentit, ha destacat que aquesta ha estat una histria "de convivncia i progrés" i "sens dubte d'xit, amb ombres, per descomptat, per sobretot plena de llums". Fa 40 anys, ha assenyalat, "les paraules concrdia, reconciliació, enteniment, respecte i, per descomptat, llibertat van ressonar com mai", van posar fi a les divisions i "van ser capaces de mobilitzar tot un poble".
El rei ha subratllat que aquestes paraules "van obrir una nova etapa en la histria d'Espanya i en la vida dels espanyols" i ara han de "prevaler en tota la seva plenitud" pel seu valor per a la convivncia cívica, social i política, que és "el patrimoni més gran" que els espanyols han construt.
Felip VI ha comenat el seu discurs amb paraules d'agrament cap a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, el seu homenatge al paper integrador de la Corona, pel seu significat per també pel seu "afecte personal" i ha recordat el motiu d'aquest acte solemne: una trobada entre les Corts Generals, que són les dipositries de la sobirania nacional, i el cap d'Estat, al qual la Constitució defineix com a "símbol d'unitat i permanncia" de la nació.
LES CORTS ES DEUEN A TOT EL POBLE
El rei ha recordat que les Corts "representen tot el poble espanyol, per aix, es deuen a tot ell" i ha confiat que "aquesta legislatura sigui profitosa per als ciutadans i els interessos generals d'Espanya" i "serveixi també per recuperar i enfortir la confiana dels ciutadans en les seves institucions".
A més de desitjar xit al president del Govern central i als seus ministres, ha dit als parlamentaris que "rebre el mandat dels ciutadans constitueix sens dubte un dels honors més grans", per també "grans responsabilitats, compromisos i deures".
En concret, els ha recordat que els ciutadans esperen de tots els que exerceixen responsabilitats públiques que exerceixin amb "responsabilitat i rectitud", que collaborin "lleialment amb totes les institucions de l'Estat" i que els seus comportaments "mereixin la consideració i el respecte dels ciutadans".
Aquests principis, ha assegurat, han estat també una exigncia permanent per a ell mateix, i més encara des que va ser proclamat davant les Corts com a rei constitucional, "un rei comproms amb Espanya i amb tots els espanyols, comproms amb la democrcia i amb la llibertat, comproms amb la Constitució". També ha posat en valor l'alta participació dels ciutadans en cada procés electoral, "un exemple de civisme polític".
A més, ha recordat que aquests ciutadans han dipositat en els ara diputats "les seves esperances en un futur millor per als seus projectes i els de les seves famílies, el seu desig de conviure en pau i llibertat i de trobar un futur digne per a la seva vida, especialment els que es troben en dificultats i es mereixen la solidaritat dels seus compatriotes".
"Les seves senyories representen els interessos generals de 47 milions de ciutadans i decideixen sobre el present i el futur d'Espanya", els ha recordat, en un discurs que ha finalitzat amb la proclamació oberta de la legislatura i, com és habitual, donant les grcies en totes les llengües oficials.
