Els arrestats en l''Operació Pastor' són Nagore López de Luzuriaga, Izaskun Abaigar, Fernando Arburúa i Ohiana Barrios
MADRID, 25 març (EUROPA PRESS) -
Els quatre detinguts aquest dimecres en l''Operació Pastor' al País Basc i Navarra estan acusats de formar part d'una estructura anomenada Nucli de Coordinació o KG, "dissenyada i liderada per ETA", en què es definia l'estratègia que havien de seguir les diverses organitzacions del "front de presons" per mantenir la unitat, segons el Ministeri d'Interior.
Els detinguts són Nagore López de Luzuriaga, Izaskun Abaigar, Fernando Arburúa i Ohiana Barrios. A més, s'està fent un resgistre a Salvatierra (Àlaba).
Fonts de la investigació han precisat a Europa Press que Izaskun Abaigar ha estat detinguda a Santa Cruz de Campezo (Àlaba), al carrer Bajo el Pórtico; Arburúa al carrer Txapinene de Sant Sebastià, Barrios al carrer Tejería de Pamplona i López de Luzuriaga a la localitat biscaïna de Zamudio.
Segons ha informat Interior, a l'operació, coordinada per l'Audiència Nacional i la seva Fiscalia, s'han realitzat sengles escorcolls en els domicilis dels detinguts, i s'ha confiscat documentació en format paper i suports i equips informàtics, tot això pendent de ser analitzat. L'operació continua oberta i no es descarten més detencions.
Interior ha explicat que al KG confluïen els representants de diferents organitzacions de suport als presos d'ETA i que aquests assistien a les seves reunions "conscients que integraven un espai de coordinació dissenyat i liderat per ETA i que subordinaven les seves activitats i les de les organitzacions a les quals representaven als interessos de l'organització terrorista". Aquests representants materialitzaven "les directrius d'ETA" de manera desdoblada.
En concret, Interior ha precisat que el KG va elaborar un protocol específic per concretar les actuacions de cada organització del "front de presons" davant de possibles incidències que es produïssin entorn dels presos. En aquest protocol s'abordava la constitució d'un "gabinet de crisi" en què participaven membres de les diferents organitzacions del "front de presons" d'ETA.
Les organitzacions agrupades actuaven sota el principi "d'unitat d'acció" sota la direcció i supervisió del KT-Koordinazioa Taldea. Així, Interior subratlla que ETA "instrumentalitzava les organitzacions assistents a les reunions" del KG a través dels seus dirigents que controlaven al seu torn els diferents àmbits del "front de presons".
La informació aportada per cadascuna d'aquestes organitzacions en relació amb la base carcerària d'ETA es constituïa així com un complement necessari per a la planificació i desenvolupament de diferents dinàmiques a l'exterior de les presons per garantir la cohesió interna del mateix col·lectiu de presos d'ETA (EPPK).
QUARTA OPERACIÓ CONTRA EL FRONT DE PRESONS
Es tracta de la quarta operació que la Guàrdia Civil realitza des del setembre del 2013 contra les diferents estructures que configuren l'anomenat "front de presons" d'ETA, sota la direcció de l'Audiència Nacional i de la Fiscalia de la mateixa Audiència.
Entre la documentació intervinguda en les diferents operacions contra el "front de presons" s'havien localitzat múltiples actes, tant en suport paper com informàtic, que es correspondrien amb les reunions del KG. Les actes responien a un model de treball normalitzat, utilitzant el mateix procediment de nominació i datat informàtic, mateix format d'elaboració, apartats a desenvolupar i temàtiques tractades.
Les tres operacions anteriors es van dirigir cap a la "Direcció Nacional" d'Herrira el setembre del 2013; els integrants del Koordinazioa Taldea-KT el gener del 2014, i l'estructura del Col·lectiu d'Advocats-BL així com els responsables de l'aparell de tresoreria d'Herrira ("Sostengu") el gener d'aquest any, resultant imputades més de 40 persones.
Els investigadors sostenen que per exercir la seva tasca de direcció i supervisió del "front de presons", ETA es valia de diversos instruments, a més del KG. Així, el KT (Koordinazioa Taldea o Grup de Coordinació), objectiu de l'operació de la Guàrdia Civil del gener del 2014, era l'instrument fonamental d'ETA per exercir la seva tasca de direcció i supervisió de tot aquest entramat i situar-lo sota la seva dependència directa.
Pel que fa a Herrira, objectiu de l'operació de la Guàrdia Civil el setembre del 2013, es considera la successió operativa i funcional de les il·legalitzades Gestores Pro Amnistia/Askatasuna.
Per la seva banda, el Col·lectiu d'Advocats-BL ha estat objectiu d'una altra operació per ser un element fonamental per la transmissió d'informació entre ETA i els seus militants a la presó, ocultant sota la seva activitat legal, l'activitat realitzada seguint les directrius de l'organització terrorista i, per tant, un baluard per garantir la cohesió i el manteniment de la disciplina interna del EPPK.
Interior ha precisat que l'estudi del material intervingut en els escorcolls efectuats en les diferents actuacions ha permès conèixer amb detall les estructures de direcció del "front de presons" d'ETA, els seus principals responsables i la manera de funcionament intern de les organitzacions que conformaven.
