MADRID, 2 abr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha presentat aquest dilluns un recurs de reforma davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena --el primer que realitza després de permetre's la seva presentació en la causa del procés independentista-- en el qual demana que revoqui l'acte pel qual el passat 23 de març va ser processat per rebel·lió i malversació de fons públics i que s'anul·lin totes les actuacions contra ell per no haver-se pogut defensat d'elles fins a aquest moment. Nega igualment que s'hagi donat el requisit de violència que es precisa per estimar el delicte principal que se li imputa.
En el seu escrit, al qual ha tingut accés Europa Press i en el qual es representa de forma conjunta a Puigdemont i als ex-membres del Govern igualment fugits Clara Ponsatí i Lluís Puig --a aquest últim no se li atribueix rebel·lió sinó desobediència, que també rebutja--, la defensa exercida per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas argumenta al llarg de 85 pàgines la inexistència de rebel·lió i malversació i denúncia que per contra els seus clients han sofert diverses violacions de procediment, entre elles que no se li hagi permès defensar-se fins a dictar-se l'ordre de processament, la qual cosa considera contrari al dret europeu i internacional.
A més, demana que s'anul·li tota la causa per diverses raons, com la falta de competència del Tribunal Suprem per entendre d'aquest assumpte que al seu judici hauria d'haver-se substanciat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
D'altra banda, la defensa dels ex-mandataris anuncia que presentarà una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi si la Llei d'Enjudiciament Criminal(LeCrim)espanyola és compatible amb la normativa europea. Es refereix concretament al fet que els seus clients hagin estat privats del dret de defensa fins que no han estat processats i posats a disposició de la justícia espanyola en virtut d'una Ordre de Detenció Europea (OEDE), i això malgrat trobar-se a disposició dels tribunals espanyols --en al·lusió a la situació a Bèlgica--.
DEIXAR SENSE EFECTE ELS 2,1 MILIONS DE FIANÇA
Subsidiàriament a l'anterior, advoca sense efecte la fiança de 2,1 milions d'euros fixada en l'ordre de processament per als membres de l'exGovern de Puigdemont en no existir constància alguna que s'hagi malversat o destinat cap quantitat i existir per contra constància documental que no s'ha disposat de quantitat pública cap per sufragar el referèndum d'autodeterminació celebrat en data 1 d'octubre de 2017.
Sobre la inexistència de violència, el recurs assenyala que cap dels fets relatats en l'acte de processament pot considerar-se com a rebel·lió i retreu que el jutge Llarena utilitzi arguments que resulten "cridaners" per justificar l'existència d'aquest requisit.
"En concret, l'acte aprecia aquesta violència, principalment, en les manifestacions ocorregudes el dia 20 de setembre enfront de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat, en els fets ocorreguts en data 1 d'octubre, i, de manera sorprenent, en la violència que, en efecte, no s'ha produït, però que els processaments van haver de suposar-se".
Afegeix que la resolució recorreguda arriba a realitzar un desafortunat símil entre les manifestacions ocorregudes en data 20 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia amb un supòsit de "presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire" i que "és evident que, per violència, no cal entendre unes manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causessin danys en el marc de les referides manifestacions que, com a màxim, podrien ser constitutives del tipus penal de desordres públics o, per ventura, resistència a l'autoritat".
En els fets ocorreguts l'1 d'octubre de 2017, tampoc pot apreciar-se cap tipus de violència segons la defensa, "doncs els manifestants únicament es van limitar a resistir de forma passiva l'actuació dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, actuació que, en alguns casos, va excedir clarament els límits del compliment dels seus deures".
CONVOCAR UN REFERÈNDUM NO ÉS DELICTE
Al·lega igualment Alonso-Cuevillas que des de 2005 la convocatòria d'un referèndum és una conducta manifestament atípica a Espanya. Recorda que el PP va legislar perquè pogués inhabilitar-se l'autoritat que convoqués aquest tipus de conductes amb motiu del 'pla Ibarretxe' si bé "els dubtes de legitimitat democràtica d'aquella abusiva previsió delictiva va provocar la immediata derogació (L.O. 2/2005, de 22 de juny) quan el Partit Popular va perdre la seva majoria absoluta i es va produir el canvi de Govern".
El recurs afegeix que declarar la independència d'un territori de forma pacífica tampoc es troba expressament tipificat com a delicte i al·ludeix a tota la tramitació parlamentària d'aquest assumpte per concloure que en el cas dels seus patrocinats tant l'actuació de la Fiscalia com el posterior desenvolupament de les actuacions dut a terme pel Suprem "ve vertebrada per una comprensió del Dret penal incompatible tant amb el principi de legalitat com amb el principi de proporcionalitat".
Diu també que un altre dels motius de nul·litat és que el propi Llarena "s'ha situat a si mateix en la posició de víctima del delicte, com a integrant del conjunt dels ciutadans espanyols, infringint-se així l'elemental garantia d'imparcialitat condensada en el clàssic aforisme "in causa sua, iudicare nemo potest".
La defensa interposa aquest recurs que en "millora" un d'inicial i presentat "amb urgència" el passat 26 de març davant les informacions que assenyalaven que Llarena decretaria la fermesa del processament malgrat l'existència d'investigats que no haguessin recorregut aquesta decisió en els tres dies posteriors al fet que es dictés. Això, segons aquestes informacions, hagués permès suspendre a Puigdemont i als altres dos recurrents de les seves funcions de diputats autonòmics en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal.
