Publicat 14/03/2019 21:09

AMP.- Procés.- Trapero va demanar a Puigdemont complir la llei i li va dir que Mossos no acompanyaven el projecte indepe

Asd
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Cop d'efecte del president del tribunal, que pregunta per la reunió clau a la qual no es va poder referir el fiscal en el seu interrogatori

MADRID, 14 març (EUROPA PRESS) -

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha assegurat aquest dijous que va demanar a l'expresident catal Carles Puigdemont, a l'ex-vicepresident Oriol Junqueras i a l'exconseller d'Interior Joaquim Forn tres dies abans del referndum de l'1 d'octubre de 2017 que complissin la legalitat i els va transmetre que la policia autonmica estava amb la Constitució i no acompanyava el projecte independentista.

"Transmetem diversos missatges. Els traslladem la nostra preocupació per possibles conflictes greus d'ordre públic i seguretat ciutadana. Que anava a haver-hi dos milions de persones al carrer i 15.000 policies i aix anava a provocar conflictes greus d'ordre públic. Els emplacem el compliment de la legalitat, de les ordres judicials, i els vam dir que anvem a complir-les. Que el cos de Mossos no anava a fer fallida amb la legalitat i la Constitució, que no acompanyvem el projecte independentista", ha resumit Trapero en la seva última intervenció en el judici pel procés independentista a Catalunya, després de més de quatre hores declarant.

VOLIA QUE TAMBÉ ANÉS FORCADELL

El major ha explicat que va ser ell mateix el que va demanar a Forn la celebració d'aquesta trobada amb els exdirigents del Govern i que també va sollicitar que estigués la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell perqu la seva preocupació anava "més enll del tema del referndum".

L'ex-cap de la policia autonmica ha pogut finalment esplaiar-se en l'explicació sobre l'ocorregut en aquesta reunió amb els exdirigents de la Generalitat el dia 28 de setembre, ja que, després de les preguntes d'acusacions i defenses, ha estat el president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, el que ha pres la paraula per preguntar-li "quin missatge volien transmetre" els comandaments de la policia autonmica.

Així, per primera vegada en el judici del 'procés', Marchena ha fet ús de la prerrogativa que li concedeix per a aquesta fi l'article 708 del la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim) i amb l'objectiu de "depurar els fets" pel que fa a una reunió que ja ha sortit a relluir diverses vegades en sessions anteriors.

Trapero no havia relatat l'ocorregut en la trobada, celebrat en el Palau de la Generalitat, perqu el primer advocat a intervenir en aquesta des setena jornada, l'acusació popular que exerceix Vox, no havia preguntat per aquest assumpte, de manera que la resta de parts tampoc han pogut fer-ho després, incls el fiscal Javier Zaragoza, que ho ha intentat en un parell d'ocasions i Marchena l'hi ha impedit.

NO ESTAVEN PARANT EL REFERNDUM

Després de la sorprenent pregunta de Marchena, Trapero ha respost de forma prolixa i visiblement tranquil i segur. Segons ha explicat, els comandaments dels Mossos ja s'havien reunit amb exdirigents catalans el 26 de setembre, on els havien comunicat que la policia autonmica anava a complir els mandats judicials. Una vegada que van rebre l'acte de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armes i van comprovar que la convocatria del referndum no s'estava "parant", el major va sollicitar a Forn la tarda del 27 de setembre una nova trobada.

L'exconseller no li va contestar fins al matí de l'endem i una vegada concertada la reunió per a la tarda del 28 Trapero va cridar els comissaris Joan Carles Molinero i Ferrán López, a més del responsable de la Comissaria General Tcnica de Planificació Emili Quevedo i el llavors cap d'Informació Manel Castellví, perqu li acompanyessin. Precisament van ser Castellví i Quevedo els qui van parlar per primera vegada d'aquesta reunió en el judici.

Trapero ha destacat que també va sollicitar a Forn que avisés Puigdemont, Junqueras i Forcadell; sobre aquesta última, considera que la seva presncia en la reunió "tenia importncia perqu l'emplaament" que volia fer a tots per complir la legalitat "anava més enll del tema del referndum". El Parlament ja havia aprovat les lleis de desconnexió i va anar allí on després va tirar endavant la declaració unilateral d'independncia (DUI). No obstant aix, l'expresidenta finalment no va assistir.

PREOCUPACIÓ PER LA SEGURETAT CIUTADANA

"Quan arribem al Palau, no va acudir Forcadell, desconec si l'hi van dir o no. Transmetem diversos missatges. El primer, vam dir que anvem com a cúpula del cos i, per tant, aquesta era la posició dels Mossos d'Esquadra. Traslladem la preocupació per l'ordre públic i la seguretat ciutadana perqu anava a haver-hi dos milions de persones al carrer i 15.000 policies actuant, i que aix necessriament anava a ocasionar, des del nostre punt de vista, conflictes greus d'ordre públic i seguretat ciutadana", ha afirmat.

"Els emplacem un compliment de la legalitat, de les ordres judicials, els vam dir que evidentment les anvem a complir, que no s'equivoquessin amb nosaltres. Els vam dir que el cos de Mossos, evidentment, no anava a fer fallida mai amb la legalitat i la Constitució; que no acompanyvem el projecte independentista, que estvem molests amb declaracions que havia hagut d'alguns dels responsables polítics. En concret, vam fer referncia a una del conseller Forn, per especialment una que s'havia donat aquell mateix matí de Turull", ha afegit.

També els van transmetre, ha subratllat, que el Govern havia de ser "conscient" que els comandaments dels Mossos estaven "notificats personalment pel Tribunal Constitucional", i que aix els estava "posant en una posició" en la qual fins i tot corrien "riscos personals". "Crec que que no m'he deixat gens", ha dit.

Tal com ja va manifestar el comissari Castellví a la seva declaració, també com a testimoni, en el judici, va ser aquest qui va fer una primera intervenció en la qual va alertar que, de cara al referndum de el 1-O, s'havien indentificado diverses zones en les quals se situaven 40 centres de votació en els quals "podia haver-hi persones o grups que tinguessin actitud diferent del que s'esperava en general en la major part d'aquests collegis on s'anava a desenvolupar el referndum illegal".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés