SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO
L'oficial assegura que va haver de demanar ajuda en varies ocasions a l'intendent Laplana per ella mai no li va donar cap resposta
MADRID, 25 març (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident catal Oriol Junqueras va dir a un tinent de la Gurdia Civil encarregat de la seguretat del dispositiu judicial en l'escorcoll de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre del 2017 que "havia d'entendre" que hi hagués una manifestació de protesta perqu era "la voluntat del poble".
Així ho ha explicat el mateix tinent al Tribunal Suprem durant el judici pel procés independentista, en qu ha explicat l'experincia que va viure aquell dia, en la qual els gurdies civils de l'entrada, que eren els que estaven al seu crrec, van ser el blanc de les protestes i els insults de la gent que hi havia concentrada des de poc després de les nou del matí.
Segons el relat de l'oficial de l'Institut Armat, Junqueras va acudir a la Conselleria cap a les cinc de la tarda. "Li vaig dir 'bona tarda', em va dir que anava a treballar i que anava acompanyat dels seus escortes i d'un assessor o un advocat, i li vaig dir que per descomptat, que aix era casa seva. Va entrar, s'hi va estar com una hora o així i quan va sortir es va acomiadar i va dir que havia d'entendre que era la voluntat del poble, i jo li vaig dir que havia d'entendre que estava fent la meva feina", ha explicat a preguntes del fiscal Jaime Moreno.
Per al tinent, la pitjor part d'aquell dia per a l'equip de seguretat de la Gurdia Civil se la van endur a terme els agents del GEAR (antiavalots) que es van estar rellevant a la porta de la Conselleria durant tot el dia i part de la nit, perqu estaven a molt poca distncia dels manifestants.
"FILLS DE PUTA, FEIXISTES"
"Van estar rebent insults, amenaces, els llanaven ampolles, rebien humiliacions, alguna escopinada... Per aix vaig decidir anar-los rellevant", ha indicat el gurdia civil, que ha dit que els insults més repetits van ser "fills de puta, cabrons, feixistes, vosaltres sou els terroristes" i que "amb el dit feien com que tallaven el coll". "Així des de dos quarts de deu del matí fins a les dues o les tres de la matinada", ha apuntat.
Aix sí, ha assegurat que els agents al seu crrec "es van comportar com professionals i van aguantar tot el que van haver d'aguantar". Va ser, al seu judici, "un servei de molta tensió" i en "31 anys de servei" en operacions antiterroristes o de control de masses mai li havia succet alguna cosa com el que va passar amb els cotxes de l'Institut Armat, que van acabar destrossats i gran part del material del seu interior va ser sostret.
L'acusació popular que exerceix Vox ha incidit més en aquest assumpte en preguntar si va tenir por en algun moment per la integritat física dels seus agents: "Va haver-hi dos o tres moments que sí", ha afirmat, per explicar després que en un moment de molt aldarull un company li va comunicar que entre els manifestants corria el rumor que s'havia susps l'autonomia de Catalunya.
Els vehicles que després van acabar destrossats han estat objecte de nombroses preguntes per part del fiscal, perqu estaven a crrec del testimoni, i des de primera hora del matí ja va veure manifestants i periodistes pujats sobre d'ells, la qual cosa li va fer pensar que hi havia "un problema greu" de seguretat.
Tot aix li va portar a demanar en nombroses ocasions a l'intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana si era possible cridar la Brigada Mbil de la policia autonmica (Brimo) per "fer un crcol" i poder treure d'all els cotxes. No obstant aix, l'única cosa que deia Laplana és que "ho anava a consultar", per mai li va donar una resposta concreta sobre una possible solució.
La mateixa resposta va obtenir per a qualsevol petició perqu hi donessin suport els Mossos: "Tota l'estona deia que l'estaven valorant. Mai va arribar la decisió definitiva". L'intendent Laplana est acusada de sedició a l'Audincia Nacional i la Fiscalia demana per a ella quatre anys de presó.
En un moment donat l'oficial es va arribar a plantejar introduir els cotxes dins el garatge de la Conselleria en cas que els mossos proporcionessin suport, tot i que aquests eren més grans que la porta. Finalment, va ser impossible i a les onze del matí ja no hi havia cap possibilitat.
ROBATORI EN ELS COTXES
Passat el migdia, quan ja portaven quatre hores de l'escorcoll, va ser quan van informar al tinent que els vehicles havien estat oberts. El material que havien sostret incloa munició, uniformes, plaques d'identificació, plaques de matrícula, cpia de la documentació dels vehicles, el frontal de l'emissora de rdio, el micrfon, una clau de recanvi i diners, entre d'altres efectes. I quan el gurdia civil ha estat preguntat per les defenses, ha adms que la majoria dels desperfectes en els vehicles, eren perqu ell mateix els va trencar de "cops de porra".
El tinent va conixer a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez al matí i des del primer moment aquest va comenar a parlar de formar un passadís de voluntaris perqu poguessin entrar els detinguts per presenciar l'escorcoll dels seus despatxos a la Conselleria, cosa que la intendent Laplana va mostrar el seu acord en tot moment i no va transmetre cap discrepncia amb aquest pla.
Segons el gurdia civil, ell mateix va suggerir fer un passadís més ample per poder retirar els vehicles, per Snchez va contestar que no seria possible engrandir-lo perqu "la massa no ho anava a permetre", per l'expresident de l'ANC insistia que entressin caminant, cosa que al tinent ni se li "va passar pel cap" perqu "amb la de gent que hi havia all era perillós per als gurdies i els detinguts".
En la seva opinió, la multitud de concentrats va fer impossible tant l'entrada dels detinguts com posteriorment la sortida de la comissió judicial. Amb un cordó policial establert per la Brimo, es "podia plantejar", per no amb voluntaris.
SORTIR PEL PASSADÍS, MISSIÓ "GAIREBÉ SUCIDA"
En aquest punt ha coincidit amb la versió proporcionada unes hores abans per un altre company, l'avui capit que el 20 de setembre del 2017 exercia de responsable del dispositiu judicial de l'escorcoll, en assegurar que una mossa d'Esquadra va arribar a advertir-los que si volien sortir amb les caixes plenes amb tot all confiscat, els podien "matar" o "massacrar".
En la seva opinió professional, l'opció del passadís era molt arriscada perqu qualsevol circumstncia que trencava la fila de voluntaris podia fer la situació molt "imprevisible"; de fet, ha arribat a dir que "seria gairebé sucida".
Segons la seva versió, al llarg de la tarda es van arribar a plantejar diverses possibles sortides per a la comitiva judicial, per les van anar descartan perqu no la veien possible. També es va proposar abandonar l'edifici per la teulada --com finalment va fer la secretria judicial--, per ell mateix va rebutjar el pla i va demanar que no li suggerissin "coses absurdes" perqu havia de tornar amb el cotxe amb el qual havia arribat. No obstant aix, després ha adms que no va descartar la possibilitat d'una sortida en helicpter.
En un moment donat, Snchez li va comunicar que anava a cridar al major dels Mossos Josep Lluís Trapero i li va plantejar parlar amb ell, per l'oficial ho va descartar allegant que no tenia ganes de qu parlar amb un cap de la policia autonmica i que amb qui havia de parlar Trapero era amb el qui era el cap de la Gurdia Civil a Catalunya.
