MADRID, 4 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha denegat aquest dissabte, tal com li havia sol·licitat la Fiscalia, la sol·licitud de prohibició de l'associació Dignitat i Justícia (DyJ) en relació amb l'acte convocat a Durango (Biscaia) pel col·lectiu de presos bascos EPPK en el qual hi participen 63 etarres fa poc excarcerats per la derogació dels efectes retroactius de l'anomenada 'doctrina Parot'.
A la seva sentència, el titular del jutjat central d'instrucció numero 1, ordena, tot i això, oficiar a l'Ertzaintza i a la Delegació del Govern del País Basc a fi que "dins de l'àmbit del principi de proporcionalitat i amb un absolut respecte al dret de reunió i manifestació" s'adoptin les mesures que es considerin necessàries per evitar la comissió de fets que poguessin ser considerats com enaltiment del terrorisme o menyspreu de les seves víctimes.
El fiscal de l'Audiència Nacional Jesús Alonso havia enviat un escrit aquest divendres al jutjat en el qual tampoc s'oposava a la celebració de l'acte, convocat per a les 12.30 hores d'avui al Cafè-Teatre Antzokia de Durango al tractar-se d'una activitat que es realitza en un local privat i sense difusió pública, pel que considera que, a priori, és penalment neutre.
A la seva resolució, el jutge explica que practicades les diligències oportunes per a l'esbrinament del delicte denunciat per l'associació de víctimes, d'acord amb els tres informes policials arribats al seu jutjat (de la policia, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza) "no existeixen elements ni indicis de comissió del mateix".
Això és, no hi ha base per considerar que l'objecte de l'acte convocat pels presos sigui, el de mostrar el seu suport i solidaritat, amb el consegüent homenatge, a la resta de membres de l'organització que encara es troben empresonats, tal com considerava l'associació de víctimes a la seva denúncia.
DyJ NO ESTÀ PERSONADA
Segons el jutge, si el fiscal entén que no s'acredita la comissió d'un delicte d'enaltiment (article 578 del Codi Penal), "per òbvia aplicació del principi acusatori no procedeix una altra cosa que l'arxiu de les actuacions", ja que l'organització denunciant no és una part al no haver-se personat com a acusació.
Pedraz assenyala que "és obvi per tant que no s'ha de prohibir de cap manera l'acte, ni per raó de les persones que hi assistiran". Recorda, alhora, "la proscripció de la doctrina del dret penal d'autor, que implica una diferent vara de mesurar al justiciable, atemptant clarament al dret d'igualtat" davant de la llei.
Finalment, Pedraz subratlla que, vista la repercussió mediàtica d'aquests actes, i la confusió que provoca al ciutadà, el fet que no prohibeixi l'acte no significa que ho "consenti", "autoritzi" o "permeti", ja que la Constitució estableix que el dret de reunió i manifestació no requereix autorització prèvia.
INFORME FISCALIA
Al seu informe, el Ministeri Públic assenyalava ahir que vistos els documents remesos per les forces policials s'ha d'assenyalar que la trobada a Durango és una menjada de caràcter privat i en un local tancat, i que cap de les forces de seguretat considerava que es vagi a cometre durant el mateix cap fet delictiu.
L'objectiu de la reunió, segons el mateix fiscal Alonso, era el de valorar el comunicat emès el passat dia 28 per l'autodenominat EPPK, tenint lloc a continuació una menjada, si bé el local havia estat llogat per Aitziber Sagarminaga, condemnada al seu moment per col·laboració amb ETA.
Recordava també la Fiscalia al seu informe que el mateix Tribunal Suprem titlla "d'evanescent i vaporós" el concepte penal d'enaltiment del terrorisme, assenyalant la necessitat de distingir netament entre la figura penal i l'exercici a la llibertat ideològica i d'opinió.
És a dir, en aquests casos "s'imposa per motius dels principis d'intervenció mínima i del favor 'libertatis' una interpretació rigorosa de les expressions, analitzant especialment les circumstàncies en les quals es contextualitzen.
En aquest cas, segons la Fiscalia, es tractava "d'efectuar una anticipació del que podria passar, és a dir, que l'acte degeneri en una rubor enaltidora del terrorista i de les seves accions", i tot això suscita "dubtes vehements acosta de la seva tipicitat".
Per la seva part, Dignitat i Justícia assenyalava a la seva denúncia davant de l'Audiència Nacional que el convocant de l'acte és el KT1, "subestructura" de l'EPPK i "òrgan de direcció de l'esmentat col·lectiu", al capdavant del qual es troba Arantza Zulueta Amuchastegui, qui actualment està en llibertat provisional a la causa seguida contra ella i altres advocats defensors d'etarres, així com imputada per un delicte d'integració en organització terrorista.
L'associació considera que l'EPPK "forma part de l'entramat" de la banda i s'encarrega de "procurar la cohesió i l'adherència dels presos que compleixen condemna per actes terroristes seguint els postulats d'ETA", excloent als reclusos que no pertanyen a l'entorn etarra.
Per abonar els seus arguments, Dignitat i Justícia feia al·lusió a diversos documents intervinguts en una operació contra alguns dels advocats d'etarres, inclosa Zulueta, i que són, segons la Guàrdia Civil, "una prova fefaent que corrobora el paper" de KT "al control, coordinació i dinamització" dels integrants de l'EPPK.
