Publicat 25/10/2019 17:01:58CET

AMP.- Partits independentistes s'uneixen per l'autodeterminació i apel·len a la comunitat internacional

Arnaldo Otegi (Bildu), Marta Vilalta, el vicepresident, Pere Aragonès (ERC), el conseller Jordi Puigneró, Laura Borràs (JxCat) al costat de dirigents de partits independentistes de tot l'Estat
EUROPA PRESS

Es comprometen a defensar la llibertat dels presos i l'acció pacífica davant la "regressió" de l'Estat

BARCELONA, 25 Oct. (EUROPA PRESS) -

Els partits independentistes de Catalunya, el País Basc, Galícia i les Illes Balears han signat aquest divendres un acord per defensar l'autodeterminació i la llibertat dels presos sobiranistes, i han apel·lat a la comunitat internacional perquè actuï davant la "regressió" democràtica de l'Estat.

En la qual han batejat com 'Declaració de la Llotja de Mar', aquestes formacions es comprometen a buscar "solucions democràtiques i estables al conflicte polític" que consideren que aquests territoris tenen amb la resta de l'Estat.

Els partits signataris són ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, Demòcrates, la Crida Nacional per la República, EH Bildu, BNG, Esquerra Valenciana, República Valenciana, Més per Mallorca i Més per Menorca.

En l'acte han assistit diputats i dirigents de les formacions signatàries, entre els quals destaquen el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, en representació d'ERC; el conseller Jordi Puigneró representant a JxCat, amb la seva portaveu al Congrés, Laura Borràs; el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi; els diputats en el Parlament Natàlia Sànchez (CUP), Antoni Castellà (Demòcrates) i Toni Morral (Crida), i el líder del PDeCAT, David Bonvehí.

També eren presents el diputat gallec Bieito Lobeira (BNG), Jaume Ferrà (Esquerra Valenciana), Guillem Balboa (Més Mallorca) i Damià Moll (Més Menorca)

La declaració, que pretenen adreçar a l'opinió pública de la resta de l'Estat, a la UE i a tothom, critica la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem i reivindica la unió d'aquestes forces polítiques davant "la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l'acció política d'ara endavant".

Alerten que, més de 40 anys després de l'aprovació de la Constitució de 1978, s'ha constatat "la impossibilitat d'una plena democratització de l'Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la manca de voluntat política dels grans partits espanyols".

"Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat totalment democràtic i modern com els del seu voltant europeu", lamenta l'escrit.

CINC PUNTS

Davant aquesta situació, aquests partits n'expressen la preocupació pels efectes que tindrà la sentència del Suprem per a l'exercici dels drets fonamentals de la ciutadania i constaten "la necessitat d'arribar a un acord polític" per unir-se en la defensa de cinc reclamacions.

"El dret a l'autodeterminació dels nostres pobles; el caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política; la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats; les llibertats civils i polítiques, i les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles", són els cinc punts que conté la declaració.

Així, manifesten el seu compromís amb la defensa d'aquestes propostes i amb la recerca de solucions democràtiques al conflicte que, segons el seu parer, mantenen a l'Estat, i criden la comunitat internacional a "possibilitar, defensar i promoure aquestes solucions".

"ETAPA DE REGRESSIÓ"

En el text, assenyalen que davant l'aparició de moviments polítics que han qüestionat la Transició, "l'Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu".

"La restricció de drets i llibertats és, avui, evident per a tota la ciutadania", i consideren que el rebuig al dret a l'autodeterminació és la culminació d'una sèrie de reculades democràtiques en l'Estat, entre els quals afegeixen la manca de reconeixement de la pluralitat, la manca de separació de poders, amenaces a la suspensió de l'autonomia, retallades de l'autogovern i persecució policial, entre d'altres.

CANT DELS OCELLS

Després de la lectura de la declaració, representants de tots els partits han signat el document i un violoncel·lista ha interpretat el 'Cant dels Ocells' per concloure l'acte, i a la tarda el president del Govern, Quim Torra, els rebrà al Palau de la Generalitat.

S'ha reivindicat la ubicació de l'acte -la Llotja de Mar de Barcelona- com un símbol històric per a tota la ciutat i el Mediterrani, perquè va ser la seu dels consolats del mar durant l'època medieval, va anar un focus de resistència durant el setge borbònic de 1714, i el 21 de desembre de l'any passat va acollir el Consell de Ministres que el Govern de Pedro Sánchez va celebrar a Barcelona: "Avui recuperem un espai que és nostre, ho volem dotar de més història" acollint aquesta declaració.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.