Es comprometen a defensar la llibertat dels presos i l'acció pacífica davant la "regressió" de l'Estat
BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Els partits independentistes de Catalunya, el País Basc, Galícia i les Illes Balears han signat aquest divendres un acord per defensar l'autodeterminació i la llibertat dels presos sobiranistes, i han apellat a la comunitat internacional perqu actu davant la "regressió" democrtica de l'Estat.
En la qual han batejat com 'Declaració de la Llotja de Mar', aquestes formacions es comprometen a buscar "solucions democrtiques i estables al conflicte polític" que consideren que aquests territoris tenen amb la resta de l'Estat.
Els partits signataris són ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, Demcrates, la Crida Nacional per la República, EH Bildu, BNG, Esquerra Valenciana, República Valenciana, Més per Mallorca i Més per Menorca.
En l'acte han assistit diputats i dirigents de les formacions signatries, entre els quals destaquen el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragons, en representació d'ERC; el conseller Jordi Puigneró representant a JxCat, amb la seva portaveu al Congrés, Laura Borrs; el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi; els diputats en el Parlament Natlia Snchez (CUP), Antoni Castell (Demcrates) i Toni Morral (Crida), i el líder del PDeCAT, David Bonvehí.
També eren presents el diputat gallec Bieito Lobeira (BNG), Jaume Ferr (Esquerra Valenciana), Guillem Balboa (Més Mallorca) i Dami Moll (Més Menorca)
La declaració, que pretenen adrear a l'opinió pública de la resta de l'Estat, a la UE i a tothom, critica la sentncia de l'1-O del Tribunal Suprem i reivindica la unió d'aquestes forces polítiques davant "la greu restricció que aquesta sentncia imprimir a l'acció política d'ara endavant".
Alerten que, més de 40 anys després de l'aprovació de la Constitució de 1978, s'ha constatat "la impossibilitat d'una plena democratització de l'Estat per la resistncia de les velles estructures del rgim anterior i per la manca de voluntat política dels grans partits espanyols".
"Determinats ambients polítics, judicials, econmics, policials i meditics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat totalment democrtic i modern com els del seu voltant europeu", lamenta l'escrit.
CINC PUNTS
Davant aquesta situació, aquests partits n'expressen la preocupació pels efectes que tindr la sentncia del Suprem per a l'exercici dels drets fonamentals de la ciutadania i constaten "la necessitat d'arribar a un acord polític" per unir-se en la defensa de cinc reclamacions.
"El dret a l'autodeterminació dels nostres pobles; el carcter democrtic i pacífic de tota la nostra acció política; la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats; les llibertats civils i polítiques, i les polítiques socials i econmiques que permetin el progrés dels nostres pobles", són els cinc punts que conté la declaració.
Així, manifesten el seu compromís amb la defensa d'aquestes propostes i amb la recerca de solucions democrtiques al conflicte que, segons el seu parer, mantenen a l'Estat, i criden la comunitat internacional a "possibilitar, defensar i promoure aquestes solucions".
"ETAPA DE REGRESSIÓ"
En el text, assenyalen que davant l'aparició de moviments polítics que han qüestionat la Transició, "l'Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de carcter cada vegada més autoritari, menys democrtic i més repressiu".
"La restricció de drets i llibertats és, avui, evident per a tota la ciutadania", i consideren que el rebuig al dret a l'autodeterminació és la culminació d'una srie de reculades democrtiques en l'Estat, entre els quals afegeixen la manca de reconeixement de la pluralitat, la manca de separació de poders, amenaces a la suspensió de l'autonomia, retallades de l'autogovern i persecució policial, entre d'altres.
CANT DELS OCELLS
Després de la lectura de la declaració, representants de tots els partits han signat el document i un violoncellista ha interpretat el 'Cant dels Ocells' per concloure l'acte, i a la tarda el president del Govern, Quim Torra, els rebr al Palau de la Generalitat.
S'ha reivindicat la ubicació de l'acte -la Llotja de Mar de Barcelona- com un símbol histric per a tota la ciutat i el Mediterrani, perqu va ser la seu dels consolats del mar durant l'poca medieval, va anar un focus de resistncia durant el setge borbnic de 1714, i el 21 de desembre de l'any passat va acollir el Consell de Ministres que el Govern de Pedro Sánchez va celebrar a Barcelona: "Avui recuperem un espai que és nostre, ho volem dotar de més histria" acollint aquesta declaració.
