Junts deixa la investidura a l'aire després de proposar-li que renunci a la segona volta el dimarts
BARCELONA, 26 març (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha rebutjat aquest divendres investir president de la Generalitat al candidat d'ERC, Pere Aragons, a la primera volta, en comptar només amb el suport dels diputats del seu grup i dels de la CUP, per la qual cosa s'haur de sotmetre a una segona votació, en la que encara no té garantida la seva elecció per la falta d'acord amb Junts.
Durant la votació en aquesta primera volta de la investidura, Aragons ha obtingut 42 vots a favor d'ERC i la CUP, 32 abstencions de Junts, i 61 vots en contra del PSC-Units, Vox, els comuns, Cs i el PP, per tant, s'ha quedat a 26 vots de la majoria absoluta necessria per ser investit en la primera votació.
En la segona volta, que es preveu el prxim dimarts 30, al candidat a la Presidncia li caldr una majoria simple --obtenir més vots a favor que en contra-- per ser triat president, de manera que dependr de si Junts manté l'abstenció o canvia el seu vot: en el primer escenari tampoc seria president i en el segon sí que ho aconseguiria.
Segons el reglament del Parlament i la Llei de Presidncia, la segona votació ha de realitzar-se l'endem passat de la primera, i histricament es comptabilitzaven dies naturals, de manera que se celebraria en diumenge, no obstant aix, en aquesta ocasió la presidenta del Parlament, Laura Borrs, ha decidit que sigui el dimarts per criteris d'"austeritat i conciliació", comptabilitzant només els dies hbils.
La investidura d'Aragons est més a l'aire que mai després d'escoltar la intervenció del president de Junts en el Parlament, Albert Batet, durant la primera sessió del ple d'investidura, en la qual li ha recomanat que renunciés a presentar-se a aquesta segona votació per donar més temps als equips negociadors a arribar a un acord que satisfaci les seves exigncies.
Aragons ha rebutjat aquesta possibilitat, ja que considera que en plena crisi de la pandmia, la Generalitat no pot permetre's continuar en funcions més temps --aquest diumenge es compleixen sis mesos d'interinitat de l'Executiu des de la inhabilitació de Quim Torra--, i perqu defensa que no hi ha "diferncies insalvables" amb Junts per desencallar el pacte.
"Jo estic disposat avui mateix quan acabi aquest ple a reunir-nos a treballar, a fer-ho durant tot aquest cap de setmana i a arribar a un acord abans de la propera votació", s'ha ofert, i ha posat com a exemple la investidura de Carles Puigdemont el 2016 després del pas al costat d'Artur Mas, que es va resoldre en poques hores quan, segons ell, hi havia més diferncies que ara.
RETRETS DE JUNTS
Durant el seu discurs, Batet ha retret a Aragons que durant la seva intervenció parlés de celebrar un nou referndum d'autodeterminació sense fer esment a l'1-O, i ha reivindicat la tasca del Consell per la República (CxRep) que presideix l'expresident Carles Puigdemont i amb el qual els republicans no se senten cmodes, ja que consideren que actua de manera partidista.
De fet, aquest ha estat un dels obstacles que ha encallat les negociacions, ja que Junts vol dotar aquest rgan de més poder decisori i que sigui l'espai de coordinació de l'estratgia independentista, cosa que ERC rebutja, encara que s'ha obert a reformular el Consell perqu tots els actors de l'independentisme se sentin igualment representats.
Amb qui sí que han tancat un acord els republicans és amb la CUP, en un pacte que inclou la creació d'una taula de partits i entitats favorables a l'independentisme que s'encarregui del disseny de l'estratgia, cosa que subordinaria el paper del CxRep i que xoca amb les ambicions dels de Puigdemont.
En aquest acord amb els 'cupaires', també es dóna dos anys de marge a la taula de dileg, situant 2023 com la data en la qual s'avaluar si est funcionant o si cal apostar per un nou "embat" amb l'Estat, que volen que sigui amb un referndum.
Aquesta taula de dileg, que la CUP veu amb recel per ha accedit a deixar que ERC l'explori en els propers dos anys sense que els 'cupaires' es plantegin entrar en ella, també és un dels punts de fricció entre republicans i Junts, per en aquest cas Batet s'ha disposat a donar una oportunitat a la negociació amb l'Estat, malgrat mostrar-se "escptics" amb el seu resultat.
A més, el pacte entre ERC i CUP incorpora propostes econmiques i socials com la creació d'una energtica pública, una banca pública i un pla pilot per a una renda bsica universal, entre altres coses, que Aragons ha esmentat en el seu discurs, i que considera que no hauria de ser un problema per aconseguir un acord amb Junts perqu, al seu judici, aquestes qüestions són coincidents amb molts dels punts del programa de la formació de Puigdemont.
"PRESSING JUNTS"
No obstant aix, Batet li ha retret a Aragons que hagi tancat aquest acord amb els 'cupaires' abans que amb ells, un moviment que ha interpretat com un intent d'ERC de pressionar al seu partit i que ha denominat "Pressing Junts", recuperant el concepte que s'utilitzava quan el seu partit i els republicans tractaven de convncer la CUP que segellessin un pacte.
Malgrat l'oferta d'Aragons, Batet ha insistit en la necessitat d'arribar a un bon acord per aconseguir un veritable govern "de coalició i no de collisió", així que caldr esperar al següent ple per veure si Junts compleix la seva amenaa de mantenir la seva abstenció en segona volta i Aragons perd la seva primera oportunitat de ser president o si, durant aquest cap de setmana, aconsegueixen apropar posicions i aconsegueixen un acord d'investidura.
