CÒRDOVA, 16 maig (EUROPA PRESS) -
L'històric dirigent d'IU i ex alcalde de Còrdova, Julio Anguita, ha mort aquest dissabte amb 78 anys una setmana després de ser ingressat en estat crític en la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital Regna Sofia de Còrdova després de sofrir una parada cardíaca.
Fonts sanitàries han informat a Europa Press que Julio Anguita ha mort aquest dissabte passades les 11.00 a la UCI de l'Hospital Reina Sofia, on ha estat ingressat durant l'última setmana.
Anguita va ser atès el matí de dissabte passat al seu domicili de Còrdova per l'equip d'emergències sanitàries situat a Fuensanta. Els professionals del 061 van haver d'aplicar-li "maniobres de reanimació cardiopulmonar en trobar-se al pacient en parada cardíaca".
A continuació, va ser traslladat en UCI mòbil del 061 a l'Hospital Universitari Reina Sofia, on va estar ingressat a la UCI.
Anguita havia sofert prèviament diversos atacs al cor que li van portar a ser intervingut quirúrgicament en dues ocasions per problemes cardíacs. El primer infart el va sofrir l'any 1993 a Barcelona. Fins i tot va publicar 'Corazón rojo. La vida después de un infarto', on relatava la seva pròpia experiència.
Nascut a Fuengirola (Màlaga) l'any 1941 però establert a Còrdova des de la infància, Anguita era llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona i va exercir com a mestre nacional a Montilla, Alicún de Ortega (Granada), Nueva Carteya i Còrdova capital, on també va ser professor de secundària en el IES Blas Infant.
Va ingressar l'any 1972 en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), del que seria secretari general, i el 1977 va accedir al Comitè Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a l'Alcaldia de Còrdova, càrrec que va aconseguir i exercir fins el 1986 en una etapa en què va ser anomenat com el "califa rojo" en ser l'únic alcalde comunista d'una capital espanyola.
Diputat al Parlament andalús les dues primeres legislatures, va ser candidat a la Presidència de la Junta d'Andalusia el 1986 al capdavant de la coalició Izquierda Unida, que es va estrenar com a marca electoral en aquests comicis autonòmics aconseguint 19 escons.
Al febrer de 1989 va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d'IU, amb què va ser candidat a la Presidència del Govern espanyol, portant la coalició a obtenir els seus millors resultats electorals en les generals de 1993 i 1996, any en què va aconseguir el 10% dels vots i els 21 diputats al Congrés.
"PROGRAMA, PROGRAMA, PROGRAMA"
En aquesta etapa la seva posició política es va caracteritzar per supeditar qualsevol tipus de pacte amb el PSOE a acords programàtics concrets, fent famós el lema "programa, programa, programa", i defensar tant la teoria de les "dues ribes", en què equiparava les posicions de PP i PSOE, com el 'sorpasso', segons la qual IU havia d'aspirar a superar al PSOE per convertir-se en força hegemònica de l'esquerra a Espanya.
Anguita va deixar la Secretaria General del PCE el desembre de 1998, quan va ser succeït per Francesc Frutos, que a finals de 1999 va assumir la candidatura d'IU a la Presidència del Govern central, a la qual va renunciar Anguita al·legant raons de salut en patir un problema cardiovascular.
Les diferències internes per la decisió de concórrer al costat del PSOE en aquelles eleccions van portar a que, mesos després, Anguita també deixés el càrrec de coordinador general d'IU en la VI Assemblea, sent substituït per Gaspar Llamazares, per tornar a la seva activitat docent a Còrdova, de què es va jubilar el curs 2003-2004.
En els anys posteriors es va seguir distanciant de les posicions polítiques del PCE i de la direcció d'IU i va arribar a impulsar la creació de plataformes com el Frente Cívico Somos Mayoría, protagonitzant en paral·lel acostaments a l'entorn de Podem des del primer èxit de la formació morada en les eleccions europees de 2015.
