CRDOVA, 16 maig (EUROPA PRESS) -
L'histric dirigent d'IU i ex alcalde de Crdova, Julio Anguita, ha mort aquest dissabte amb 78 anys una setmana després de ser ingressat en estat crític en la Unitat de Vigilncia intensiva (UCI) de l'Hospital Regna Sofia de Crdova després de sofrir una parada cardíaca.
Fonts sanitries han informat a Europa Press que Julio Anguita ha mort aquest dissabte passades les 11.00 a la UCI de l'Hospital Reina Sofia, on ha estat ingressat durant l'última setmana.
Anguita va ser ats el matí de dissabte passat al seu domicili de Crdova per l'equip d'emergncies sanitries situat a Fuensanta. Els professionals del 061 van haver d'aplicar-li "maniobres de reanimació cardiopulmonar en trobar-se al pacient en parada cardíaca".
A continuació, va ser traslladat en UCI mbil del 061 a l'Hospital Universitari Reina Sofia, on va estar ingressat a la UCI.
Anguita havia sofert prviament diversos atacs al cor que li van portar a ser intervingut quirúrgicament en dues ocasions per problemes cardíacs. El primer infart el va sofrir l'any 1993 a Barcelona. Fins i tot va publicar 'Corazón rojo. La vida después de un infarto', on relatava la seva prpia experincia.
Nascut a Fuengirola (Mlaga) l'any 1941 per establert a Crdova des de la infncia, Anguita era llicenciat en Histria Moderna i Contempornia per la Universitat de Barcelona i va exercir com a mestre nacional a Montilla, Alicún de Ortega (Granada), Nueva Carteya i Crdova capital, on també va ser professor de secundria en el IES Blas Infant.
Va ingressar l'any 1972 en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), del que seria secretari general, i el 1977 va accedir al Comit Central del partit a Andalusia (PCA). En les eleccions municipals de 1979 va ser el candidat del PCE a l'Alcaldia de Crdova, crrec que va aconseguir i exercir fins el 1986 en una etapa en qu va ser anomenat com el "califa rojo" en ser l'únic alcalde comunista d'una capital espanyola.
Diputat al Parlament andalús les dues primeres legislatures, va ser candidat a la Presidncia de la Junta d'Andalusia el 1986 al capdavant de la coalició Izquierda Unida, que es va estrenar com a marca electoral en aquests comicis autonmics aconseguint 19 escons.
Al febrer de 1989 va ser elegit secretari general del PCE i un any després es va convertir en coordinador general d'IU, amb qu va ser candidat a la Presidncia del Govern espanyol, portant la coalició a obtenir els seus millors resultats electorals en les generals de 1993 i 1996, any en qu va aconseguir el 10% dels vots i els 21 diputats al Congrés.
"PROGRAMA, PROGRAMA, PROGRAMA"
En aquesta etapa la seva posició política es va caracteritzar per supeditar qualsevol tipus de pacte amb el PSOE a acords programtics concrets, fent famós el lema "programa, programa, programa", i defensar tant la teoria de les "dues ribes", en qu equiparava les posicions de PP i PSOE, com el 'sorpasso', segons la qual IU havia d'aspirar a superar al PSOE per convertir-se en fora hegemnica de l'esquerra a Espanya.
Anguita va deixar la Secretaria General del PCE el desembre de 1998, quan va ser succet per Francesc Frutos, que a finals de 1999 va assumir la candidatura d'IU a la Presidncia del Govern central, a la qual va renunciar Anguita allegant raons de salut en patir un problema cardiovascular.
Les diferncies internes per la decisió de concórrer al costat del PSOE en aquelles eleccions van portar a que, mesos després, Anguita també deixés el crrec de coordinador general d'IU en la VI Assemblea, sent substitut per Gaspar Llamazares, per tornar a la seva activitat docent a Crdova, de qu es va jubilar el curs 2003-2004.
En els anys posteriors es va seguir distanciant de les posicions polítiques del PCE i de la direcció d'IU i va arribar a impulsar la creació de plataformes com el Frente Cívico Somos Mayoría, protagonitzant en parallel acostaments a l'entorn de Podem des del primer xit de la formació morada en les eleccions europees de 2015.
