Von der Leyen lamenta la pèrdua d'un "gran europeu" i Michel en destaca la "calidesa humana"
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
El president del Parlament Europeu, el socialista David Sassoli, ha mort la matinada d'aquest dimarts a Itàlia en un hospital on va ser ingressat fa dues setmanes, segons ha confirmat a Europa Press el seu portaveu, Roberto Cuillo.
Sassoli, de 65 anys, ha mort a les 1.15 hores d'aquest dimarts al Centre de Referència Oncològica de la ciutat d'Aviano, situada a la província de Pordenone, al nord-est del país.
Per la seva banda, Cuillo ha detallat que "en les properes hores" es publicarà un comunicat oficial en el qual també s'informarà de l'hora i el lloc del funeral.
El president del Parlament Europeu romania ingressat des del 26 de desembre per una greu complicació a causa d'una disfunció del sistema immunològic, tal com va informar aquest dilluns la institució.
Sassoli ja va haver de ser hospitalitzat d'urgència el passat mes de setembre a Estrasburg, al nord-est de França, a causa d'una forta pneumònia mentre es trobava a la ciutat gal·la per presidir la sessió plenària.
Més tard, va ser traslladat a Itàlia per continuar la seva recuperació i no va ser fins dos mesos després, al novembre, quan va poder acudir de nou presencialment a presidir una reunió de la institució.
MISSATGES DESPRÉS DE LA DEFUNCIÓ
Després de conèixer-se la notícia de la defunció de Sassoli, membres de les institucions europees han expressat el seu condol. Ho ha fet, entre d'altres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui ha reconegut estar "profundament entristida" per la "terrible" pèrdua "d'un gran europeu i orgullós italià".
"David Sassoli va ser un periodista compassiu, un destacat president del Parlament Europeu i, abans de res, un estimat amic. Els meus pensaments estan amb la seva família", ha escrit Von der Leyen al seu perfil de Twitter.
A ella s'ha sumat la vicepresidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, qui ha reconegut tenir el "cor trencat" per la pèrdua d'un amic. "Europa ha perdut un líder, jo he perdut un amic, la democràcia ha perdut un campió. David Sassoli va dedicar la seva vida a fer del món un lloc millor i més just", ha apuntat.
Segons les regles del Parlament Europeu, en cas que quedi vacant la Presidència, serà un vicepresident, determinat segons l'ordre de precedència, qui exerceixi les funcions al capdavant de la institució fins l'elecció del nou president.
Igualment, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha afirmat trobar ja a faltar la "calidesa humana" de Sassoli, a més de "la seva generositat, la seva simpatia i el seu somriure".
"Terribles notícies per a tots a Itàlia i a Europa. Recordem la seva figura de líder democràtic i europeista. Vas ser un home clar, generós, alegre i popular", ha expressat per la seva banda el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni.
De la mateixa manera, el grup dels Socialistes i Demòcrates (S&D) en el Parlament Europeu ha reconegut estar "commocionat i terriblement entristit" per la notícia de la defunció d'un home "generós i bo que va lluitar pel projecte europeu fins al final".
PERIODISTA I CANDIDAT A l'ALCALDIA DE ROMA
Periodista de carrera, Sassoli (1956, Florència), casat i amb dos fills, va obtenir per primera vegada un escó al Parlament europeu el 2009 de la mà del Partito Democratico (PD).
Va intentar, sense èxit, tornar a la política nacional concorrent a les eleccions per l'Alcaldia de Roma el 2013. Després va tornar a ocupar un escó en l'Eurocambra en les eleccions de 2014, quan va ser triat com un dels vicepresidents de la institució.
Al juliol de 2019 va ser escollit president del Parlament Europeu per a la primera meitat de la legislatura. Encara que en un primer moment va plantejar-se optar a la reelecció, els problemes de salut que arrossegava des de setembre i la falta de suports per a la reelecció van dur-lo a anunciar al desembre que no seria candidat.
Precisament en la sessió plenària de gener, la setmana vinent a Estrasburg (França), havia de celebrar-se ja la votació per al relleu en la Presidència de l'Eurocambra, amb la 'popular' maltesa Roberta Metsola com a favorita.
