MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
L'exministre socialista Miguel Boyer ha mort als 75 anys d'una embòlia pulmonar a la Clínica Ruber Internacional de Madrid, on havia ingressat d'urgència aquest mateix matí, segons informen a Europa Press fonts de la família.
La mort ha tingut lloc cap a les 12.15 hores d'aquest dilluns. Boyer arrossegava problemes de salut des del 27 de febrer del 2012, quan va patir un ictus que el va deixar, entre d'altres seqüeles, dificultats de mobilitat i del qual es recuperava lentament.
Boyer va ser el ministre d'Economia i Hisenda del primer govern presidit per Felipe González. Durant la seva gestió a l'executiu va posar en marxa mesures liberalitzadores que contradeien punts del programa socialista, fet que li va provocar enfrontaments amb un sector intern del partit.
Entre les seves decisions més destacades estan l'expropiació de Rumasa el 23 de febrer del 1983, el conegut com a 'decret Boyer', que va liberalitzar els horaris comercials i la llei d'Arrendaments Urbans, en transformar els contractes de lloguer, que fins aleshores podien tenir caràcter vitalici, en temporals. Les tensions internes unides a la controvertida expropiació de Rumasa van fer que el 1985 presentés la seva dimissió com a ministre.
El 1996 posaria final a la seva relació amb el PSOE i va començar a apropar postures amb el PP i amb el seu president de llavors José María Aznar, que el va incloure a la llista del patronat de la FAES (Fundació d'Anàlisis i Estudis Socials) el 2002. Després, el 2011 Boyer abandonaria el 'think tank' per prendre distància del pensament dels populars.
Va ser nomenat president de la Comissió Assessora de la Competitivitat el mes de març del 2011 per l'aleshores president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
Miguel Boyer Salvador va néixer el 5 de febrer del 1939 a San Juan de Luz (França), a l'exili, i va estudiar al Liceu francès de Madrid, llicenciant-se, més tard, amb premi extraordinari, en Ciències Físiques i Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid.
Boyer es va afiliar al PSOE el 1960, i va ser empresonat després per aquesta raó cinc mesos. Serà el desembre del 1976 quan ingressi en l'executiva socialista que deixaria tan sols uns mesos després per diferències amb altres membres i canviar-la per la Federació Socialdemòcrata de Fernández Ordoñez que abandonaria per tornar al PSOE quan aquesta s'integra en UCD.
ÀMPLIA TRAJECTÒRIA ECONÒMICA I EMPRESARIAL
Va ser director d'Estudis de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), director de Planificació Estratègica d'Explosius Río Tinto i director de Planificació i Estudis de l'Institut Nacional d'Hidrocarburs.
Alhora, Boyer, que va desenvolupar el càrrec de president del Banc Exterior d'Espanya, va ser membre del Review Committee de l'European Organization for Nuclear Research (CERN, Ginebra) i membre -com un dels dos experts- del Comitè d'Experts per a l'Estudi de la Unió Monetària i Econòmica d'Europa.
A més, va ser president de Cartera Central i president i conseller delegat de Grucycsa, així com a vicepresident de FCC Construcció i president de la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH).
Després de l'ictus cerebral sofert el febrer del 2012, que el va obligar a romandre ingressat durant gairebé dos mesos a la Clínica Ruber de Madrid, l'exministre d'Economia en el primer Govern de Felipe González va anar deixant els llocs de consellers que ostentava en companyies cotitzades.
DESPRÉS DE L'ICTUS DEIXA ELS CONSELLS D'URBIS I DE REE
Així, el 20 de març del 2013 abandonava el càrrec de conseller que ocupava en Reyal Urbis com a representant de Corporació Financera Issos.
L'abril d'aquest any va renunciar també al càrrec de conseller independent de Red Eléctrica de España, únic seient en una cotitzada que ocupava ja.
L'exministre estava casat en segones núpcies amb Isabel Preysler, amb la qual tenia una filla, Ana. La seva primera dona va ser la ginecòloga Elena Arnedo, amb la qual va tenir dos fills.
