El recurs de Mas demana no criminalitzar "un procés de participació politíca i democràtica"
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, han recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'admissió a tràmit de les querelles obertes contra ells per la seva presumpta desobediència en possibilitar el 9N.
En un comunicat, el Govern ha indicat que els representants legals dels tres dirigents polítics han presentat els tres recursos de súplica davant de TSJC durant el migdia d'aquest mateix dijous.
Mas va lamentar dimarts passat que el Govern espanyol només parli del procés sobiranista "amb querelles i la Fiscalia", i va detallar que els serveis jurídics de la Generalitat estaven estudiant si recórrer la seva admissió a tràmit.
En el seu recurs de súplica recollit per Europa Press, l'advocat de Mas, Xavier Melero, demana a la sala civil i penal del TSJC revocar l'admissió a tràmit la querella de la Fiscalia que considera "infundada".
"La querella presentada per la Fiscalia està falta del més mínim acomodament argumental, en fets i en dret", conclou l'advocat del president.
Adverteix a la Sala que ha de revocar la seva decisió d'admetre la querella per "prevenir així les conseqüències costoses que afavoreix, que no són altres que la criminalització d'un procés de participació política i democràtica".
Recorda que una reforma del Codi Penal del 2005 va derogar el delicte de convocatòria de processos electorals o consultes populars per la via de referèndum quan l'autoritat convocant no tingués competències, "ja que aquest comportament no presentava una entitat suficient per merèixer el retret penal".
L'advocat insisteix que la voluntat d'aquesta reforma del Codi Penal era "relegar la canalització d'aquest tipus de situacions a altres instruments jurídics i polítics més adequats que el dret penal".
També sosté que els fets denunciats no poden ser constitutius d'un delicte de desobediència segons la doctrina jurisprudencial: "Considerar ara el contrari, a través d'una mutació dels elements que l'han configurat, suposaria una grollera lesió al principi de seguretat jurídica".
NEGA DELICTE DE DESOBEDIÈNCIA
A més, Melero exposa que no hi pot haver desobediència perquè aquest delicte exigeix una ordre concreta, precisa, determinada i individualitzada que s'hagi incomplert una cosa que, segons la seva opinió, no existeix en la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre.
"Per tant, no s'han complert aquests requisits legals absolutament necessaris per poder observar el delicte de desobediència en la conducta" del president de la Generalitat.
