Afirma que els partits catalans han de "fer honor" a la mobilització de la Diada
ARENYS DE MUNT (BARCELONA), 14 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Artur Mas, buscarà una resposta el més unitària possible a la carta del president Mariano Rajoy que espera per a aquest cap de setmana sobre la consulta d'autodeterminació, "si la resposta no fos positiva".
Durant una visita a Arenys de Munt (Barcelona), ha explicat que buscarà aquesta resposta durant el Debat de Política General del Parlament, que ha de començar el dimecres 25 de setembre, ja que serà "un dels debats més importants de l'any" a la cambra.
"Intentaré que la resposta a aquesta carta de Madrid sigui el més conjunta, unitària i consensuada possible" entre els grups, ha dit, i ha recalcat que així ho farà si Rajoy respon negativament a la carta que el mateix Mas li va enviar el juliol per demanar-li la consulta.
Mas pretén aquesta resposta unitària "per fer honor al que va passar en la Diada Nacional d'un poble unit, en marxa, donant-se les mans als carrers i places", en al·lusió als 1,6 milions de catalans que es van mobilitzar, segons xifres del Govern.
"Si la gent va saber fer això, també des de la política les formacions polítiques han de saber donar una resposta consensuada, unitària i majoritària a aquesta carta", ha defensat el president català.
Per a Mas, "al final no serà només una carta, sinó una posició també de les institucions de l'Estat i, sobretot, del Govern espanyol".
EL LLOC DE LA PRIMERA CONSULTA
El president del Govern català ho ha dit en el seu discurs durant la seva visita a Arenys de Munt per presidir la inauguració de l'empresa Frime, i també es desplaça aquest dissabte a Calella, per visitar l'Ajuntament i inaugurar l'Escola Oficial d'Idiomes.
A Arenys de Munt es van complir precisament divendres quatre anys de la primera consulta popular que es va celebrar a Catalunya sobre el seu futur polític.
Després de l'experiència d'Arenys, entre el desembre del 2009 i l'abril del 2011 es van celebrar consultes sobiranistes al llarg de diferents onades en 554 dels 947 municipis de Catalunya, inclosa Barcelona.
En total, hi van participar al voltant de 880.000 catalans --que equival al 20,5% dels ciutadans inscrits en el cens electoral-- i el 'sí' va guanyar amb el 92,2% dels vots.
