Actualitzat 13/09/2018 18:41

AMP.- Maragall celebra la fi d'un "septenni negre" sense Comissió Bilateral i defensa acudir-hi

Ernest Maragall, conseller de la Generalitat, compareix al Parlament
CONSELLERIA D’ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT

Justifica les reunions amb el Govern central perquè "els drets no poden esperar"

BARCELONA, 13 set. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha celebrat aquest dijous que l'1 d'agost tingués lloc la primera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat en set anys: "Entre 2011 i 2018 va ser un septenni negre de relacions inexistents o absolutament negatives".

En la seva compareixença davant la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament per donar compte de la Comissió Bilateral d'agost, ha justificat celebrar aquestes trobades amb el Govern central perquè "els drets no poden esperar".

"No podem posar en espera els drets dels ciutadans" fins que es desencalli la situació política de Catalunya, ha replicat a la CUP, que li havia retret acudir a aquest fòrum bilateral quan l'Estat es nega a permetre l'autodeterminació i hi ha polítics sobiranistes perseguits per la justícia.

En resposta al cupaire Carles Riera, Maragall ha assegurat que la vida dels catalans es pot millorar amb el treball de la Comissió Bilateral: "No li accepto que com pitjor, millor".

"Trobo legítim el dubte de si és convenient mantenir aquestes reunions, però la meva resposta és que és la nostra obligació perquè aquí hi ha drets de milers de ciutadans d'aquest país", ha afegit.

Riera havia retret al Govern català que aquest tipus de reunions "no és el camí en aquests moments quan l'Estat manté ostatges i judicis sumaríssims sense cap garantia democràtica" ni permet una votació sobre la independència.

El conseller ha destacat que va presidir en nom de la Generalitat la reunió de l'1 d'agost a Barcelona "per atzar o divina providència", atès que les reunions s'alternen entre la capital catalana i Madrid, la qual cosa va permetre al Govern abordar amb més detall l'ordre del dia amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet.

Maragall ha lamentat que en la trobada amb el Govern central no es van aportar solucions a temes que la Generalitat va posar damunt de la taula, però ha agraït a Batet la seva sinceritat per haver-ho reconegut davant el Congrés "perquè no podia presentar resultats".

"No va ser ni molt menys una reunió ordinària de la Comissió Bilateral en la qual es porten els temes treballats", sinó que es va decidir que les qüestions s'anirien abordant en subcomissions i grups mixts de treball que s'aniran reunint abans del 15 de desembre, ha dit.

Així, espera que en la propera reunió, que se celebrarà a Madrid, l'Executiu central aportació "resultats tangibles" a peticions de la Generalitat com la retirada de recursos al Tribunal Constitucional sobre lleis socials del Parlament.

LA PROPOSTA PER A CATALUNYA

El Govern català també va plantejar en la trobada d'agost "que es busquessin vies, escenaris, encara que fossin extrainstitucionals o extranormatius" perquè els catalans puguin decidir el futur polític de Catalunya, al que el Govern central es va negar.

Per això ha preguntat al portaveu socialista en la comissió, Ferran Pedret, quina és la proposta del Govern de Pedro Sánchez per a Catalunya, i ha ironitzat sobre el plantejament d'un referèndum per a un nou Estatut: "Vol fer veure que el concepte Estatut és una proposta? Què diu aquest Estatut en els seus articles 1 i 2?".

Pedret ha retret al Govern català que no acudeixi a organismes multilaterals --com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)-- i ha asseverat que "és part de l'obligació" de la Generalitat participar-hi.

També Marta Ribas i Susana Segòvia (comuns) han reclamat que la Generalitat acudeixi als fòrums multilaterals que tracten qüestions com el finançament, i que l'Estat atengui els seus compromisos, com l'aportació a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), "que permetria rebaixar la T-10".

Des de Cs, Susana Beltrán ha recordat a la Generalitat que és una institució estatal i que "la finalitat única --de la Comissió Bilateral-- és que tant el Govern català com el Govern central treballin junts perquè Espanya funcioni".

El popular Alejandro Fernández ha retret a Maragall no parlar de subvencions donades pel Diplocat ni de presumptes irregularitats en la Delegació del Govern a Brussel·les, i ha advertit el Govern central que "no s'ha produït cap recuperació de la lleialtat institucional: es manté el desafiament".

"INSISTIR" EN L'AUTODETERMINACIÓ

Adriana Delgado (ERC) ha lamentat que en la Bilateral no es pogués aprofundir en reclamacions de la Generalitat i que el Govern no accedís a abordar el futur polític de Catalunya, però ha demanat "continuar insistint en qualsevol comissió, subcomissió i espai de debat".

Francesc de Dalmases (JxCat) també ha justificat celebrar aquestes trobades per aconseguir millors per als catalans i ha reclamat parlar de l'encaix de Catalunya en qualsevol reunió amb l'Executiu central: "De debò pensen que només parlarem de vies de tren amb el conseller Junqueras a la presó?"

Contingut patrocinat