El PSC avala la norma però exigeix que no serveixi per preguntar sobre la independència
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha rebutjat aquest dimecres les esmenes a la totalitat de PP i C's contra la llei de consultes, amb els vots de la resta de grups de la Cambra, per la qual cosa la norma segueix el seu tràmit i es debatrà en comissió.
L'aprovació d'aquesta norma, que apareix en el pacte d'estabilitat CiU-ERC, complementa la llei de consultes impulsada pel tripartit el 2010, recorreguda al Tribunal Constitucional (TC), i s'emmarca en el full de ruta fixat per dur a terme una consulta d'autodeterminació a Catalunya.
En la defensa de les esmenes a la totalitat, tant el portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, com el líder de C's, Albert Rivera, han acusat als grups promotors de la norma --CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP-- de camuflar sota una proposta de "participació" un instrument per fer una consulta sobre la independència de Catalunya.
Els grups promotors --que han rebutjat obrir el debat amb la defensa de la proposició com és habitual-- han reconegut que aquesta llei és una de les vies per portar a terme la consulta, a excepció del PSC, que ha advertit que plantejar aquesta norma com un pla 'b' per portar a terme el referèndum és "començar amb mal peu".
Santi Rodríguez ha argumentat que "l'objectiu de CiU i ERC és fer un referèndum sobre la independència" a través d'aquesta llei, i ha instat als socialistes catalans a no donar suport a aquesta proposta.
"No contribueixin a posar el llumí en mans del piròman", ha demanat el popular, que ha tornat a prendre la paraula al final del debat per preguntar al PSC si les intervencions de la resta de grups no els havien fet veure que l'objectiu era una consulta.
També Rivera ha advertit que la norma que es debatia al Parlament "no va de democràcia, i és una coartada per separar a Catalunya de la resta d'Espanya", i s'ha dirigit al PSC perquè no siguin útils amb la seva actuació als quals advoquen per la independència.
DEFENSA DEL PSC
El diputat del PSC Ferran Pedret s'ha defensat de les crítiques de PP i C's al·legant que en la seva situació actual la proposició de llei està d'aquí als paràmetres de l'Estatut: "Una cosa és fer un judici d'intencions sobre el que el Govern pot fer; una altra cosa és el que la llei diu en aquest tràmit parlamentari".
Durant la seva intervenció, el socialista ha defensat la capacitat de la llei de consultes com element d'aprofundiment democràtica, i ha advertit a la resta de grups impulsors que la consulta no pot regir-se per aquesta norma: "Si volen forçar la llei a fer allò que manifestament no pot fer, acabarà impugnada".
També la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha assenyalat que la tramitació de la norma comença amb mal peu, i, tot i que ha reconegut que és una de les vies per convocar una consulta, ha alertat que és un error que "alguns vulguin fer-la servir per a un sol cas".
L'ecosocialista, que ha reivindicat la norma com una millora de "la qualitat democràtica", ha reprotxat a PP i C's les seves esmenes a la totalitat en señalar que la norma només introdueix tres canvis a la llei aprovada el 2010, i que llavors cap dels dos grups ha presentat esmenes.
UNA VIA PER A LA CONSULTA
També CiU, ERC i CUP han dit que la llei de consultes és una de les vies per portar a terme la consulta, tal com ha assenyalat a més un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics encarregat pel Govern.
El secretari d'organització de CiU, Josep Rull, ha remarcat que la norma ha de servir perquè els ciutadans opinin sobre moltes qüestions del dia a dia, però ha defensat que serveixi també per permetre "que el poble decideixi lliurement, democràticament, pacíficament el seu futur col·lectiu com nació".
També la diputada d'ERC Gemma Calvet ha identificat la llei de consultes com una de les vies per preguntar sobre la independència, però ha instat a PP i C's a "abandonar la por i apuntar-se al progrés" i els ha preguntat si creuen que consultar als ciutadans pot considerar-se imposar.
Quim Arrufat (CUP) ha explicat que la llei serà una via més per preguntar sobre la independència, però ha apostat perquè serveixi perquè els catalans puguin pronunciar-se sobre moltes altres qüestions: "És part dels nostres objectius treure poder a les institucions i mercats, i donar-lo a la ciutadania".
