Recorda que es van retirar 9.000 milions d'euros dels bancs i que el Rei va haver de dirigir-se al país
Planteja que no seria entendible que un president d'un land fes el mateix que Puigdemont i no fos un crebant de l'ordre penal alemany
MADRID, 11 maig (EUROPA PRESS) -
L'instructor de la causa del procés independentista al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, insisteix en l'escrit ampliatori que ha dirigit la Fiscalia del tribunal regional de Schleswig-Holstein --que té pendent decidir sobre l'entrega a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont-- en la "intensitat" de la violència desplegada, que va poder "haver compromès de manera efectiva i profunda" la capacitat de decisió del Govern espanyol. Acredita el seu plantejament amb l'enviament de desenes de vídeos.
Aquests enregistraments es refereixen a la jornada del passat 20 de setembre, quan es va produir el setge a la Conselleria d'Economia durant un registre ordenat pel jutge que investigava l'organització del referèndum il·legal, i també a altres jornades en les quals es van produir corts en carreteres i concentracions enfront de llocs on s'allotjaven agents de l'institut armat.
Reconeix Llarena als alemanys que aquesta intensitat de la violència dels protagonistes del procés "és veritat que no es detalla en l'Ordre de processament de 21 de març de 2018, si bé a continuació afegeix que aquesta absència "és deguda al fet que aquesta particularitat no s'exigeix amb aquesta rotunditat en l'ordenament jurídic espanyol".
L'escrit, de 17 pàgines, destina un total de set d'elles a acreditar la situació de violència generada, i per a això parteix d'un relat que descriu una situació molt anterior als fets de la passada tardor a Catalunya.
"Des de fa anys, els nacionalistes han impulsat manifestacions que han agrupat fins a 1.000.000 de persones --diu Llarena als alemanys--. Cert és que no han tingut caràcter violent, però han estat una parenceria que comptaven amb el suport d'una part important i significativa dels habitants de Catalunya", comença a relatar Llarena.
Afegeix que "aquesta capacitat de mobilització apareix com un condicionament al Govern, i que "les mobilitzacions multitudinàries són notòriament expressives de la transcendència que podia arribar a tenir un alçament popular massiu." El magistrat incardina aquest relat en un escrit complementari a la tramitació de l'euroordre (OEDE) dirigida a Puigdemont que el seu objectiu és recordar a les autoritats germanes que els delictes de rebel·lió i malversació no són els únics pels quals pot ser jutjat en el nostre país, ja que les conductes que se li atribueixen també podrien ser objecte de petició de condemnes per altres tipus penals com la sedició o la desobediència. Afegeix que també s'acceptaria l'entrega per jutjar-li per aquests altres tipus penals
"Confiem que autoritzin l'extradició del processament Puigdemont pels fets que han estat inicialment qualificats per l'autoritat judicial d'emissió com a delicte de rebel·lió", diu Llarena, si bé afegeix que "amb independència de quin sigui el delicte que constitueixin aquests fets a Alemanya o com sigui la gravetat de la qualificació conforme al seu ordenament jurídic, estem convençuts dels fets que es relaten en l'OEDE "són constitutius d'algun tipus d'infracció penal a Alemanya".
BARRICADES DE FOC ENTRE ELS 300 ACTES VIOLENTS
Una concepció àmplia de violència, afegeix Llarena, que inclogui la coacció "com sembla que ocorre a Alemanya, segons el jutge, li permetria aportar "més de 300 incidents de mobilitzacions públiques que es van desenvolupar aquests dies" a Catalunya.
Entre aquests fets violents, el jutge detalla que en els últims dies de setembre i primers dies d'octubre de l'any 2017, va haver-hi 'escraches' a la policia estatal, es van assetjar els edificis institucionals de l'Estat situats a Catalunya, es va amenaçar empresaris que tenien contractes d'allotjament o de subministrament amb la policia estatal, i es van tallar carreteres i carrers amb centenars de tractors o amb barricades de foc".
El relat de Llarena --en tot moment sota l'epígraf Violència-- continua amb el de l'aprovació al Parlament de Catalunya de les lleis de desconnexió i les successives desobediències a les suspensions acordades pel Tribunal Constitucional --un total de 13 en els últims anys-- i en aquest punt apunta que els membres del Govern de Puigdemont "van desbordar sense cap pudor ni cautela, la contenció que només podia aportar el Tribunal Constitucional d'un país".
TRANSCENDÈNCIA DELS MOSSOS
Igualment, Llarena explica als seus col·legues alemanys que la Generalitat de Catalunya té delegades totes les competències d'ordre públic a Catalunya i les exerceix de manera exclusiva mitjançant un cos armat de 17.000 agents dels Mossos d'Esquadra.
Per això "el que els Mossos d'Esquadra no complissin les ordres judicials de tallar la insurrecció i optessin per plegar-se a les ordres donades pel president Puigdemont i el seu govern" té el seu judici una doble transcendència. D'una banda "el territori de Catalunya va quedar fora del control policial amb el qual habitualment explica l'Estat", mentre que per l'altre "va permetre que els processaments fessin veure al govern d'Espanya que el control armat del territori estava en mans dels insurrectes".
"La insurrecció respecte de l'ordre constitucional va ser de tal envergadura", afegeix, que va motivar que "l'habitual programació televisiva i de ràdio de tots els mitjans de comunicació del país, va haver de veure's alterada perquè el Rei, com a cap de l'Estat, va dirigir un missatge a la Nació. També aporta com a dada l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Finalment, apunta que "la incertesa jurídica a Catalunya, la mobilització als carrers, els talls de les vies de comunicació i el fort condicionament de la vida social i econòmica va suposar una retirada de fons dels grans bancs amb seu a Catalunya (CaixaBank i Banc Sabadell), que s'ha xifrat en mitjans financers en 9.000 milions d'euros durant la setmana següent al referèndum."
PRESIDENT D'UN LAND
Per això, apunta que el "crebant de l'ordenament jurídic" no només ha impulsat que prop de 3.000 empreses --amb un volum de facturació de 44.000 milions d'euros--, hagin canviat el seu domicili a llocs fora de Catalunya, sinó que el govern hagués de sortir al pas d'una perillosa retirada massiva de fons de les entitats financeres domiciliades en aquesta comunitat.
Conclou per tot això que "no resultaria entendible que el president d'un Land alemany pugui impulsar una actuació com la qual hem descrit i que aquesta actuació no suposi un crebant de l'ordre penal alemany si es cuida que tot s'executi amb capital privat".
