Els investigats van sol·licitar per escrit sortir de presó després de renunciar davant el magistrat a la via unilateral
MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha donat trasllat a la Fiscalia i a la resta de les parts personades en la causa del procés sobiranista dels escrits en els quals l'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, sol·liciten ser excarcerats perquè informin, en el termini de cinc dies, si estan o no d'acord amb aquesta petició.
Les defenses dels dos investigats van presentar els escrits sol·licitant la seva llibertat divendres passat, un dia després de desmarcar-se a la seva declaració davant el jutge Llarena de la via unilateral en el procés independentista a Catalunya i assegurar que a partir d'ara actuarien seguint les vies constitucionals.
El termini es refereix a dies "hàbils" i el magistrat esperarà a conèixer la postura de totes les parts abans de pronunciar-se sobre aquest assumpte, han assenyalat fonts jurídiques, per la qual cosa és probable que la seva decisió sobre la situació de tots dos investigats en la presó des del passat 16 d'octubre Sànchez i des del 2 de novembre Forn-- no es conegui fins al cap de la setmana vinent.
En el seu escrit davant el jutge, l'exlíder d'ANC va acatar expressament la Constitució i l'Estatut de Catalunya, mentre que en el seu Forn assegurava que "mai i de cap manera" va posar als Mossos d'Esquadra al servei del projecte independentista del Govern de Carles Puigdemont perquè aquesta conducta --que s'investiga com presumptament constitutiva dels delictes de rebel·lió o sedició i de malversació de fons públics-- hauria estat "extremadament greu".
En la seva petició, Sànchez concretava que una vegada que es va presentar a les eleccions del passat 21 de desembre ja va fer una "acceptació del vigent marc constitucional, sense perjudici del manteniment de la legítima voluntat de modificar-lo per vies sempre legals, pacífiques i democràtiques".
Això no lleva que discrepi de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ni que s'hi hagi "inalterat els seus postulats ideològics", afegia el seu escrit.
Sobre la seva compareixença davant el jutge Llarena del passat 11 de gener, fonts presencials a la declaració van apuntar que Sànchez no va ser tan contundent, ja que va esmentar que qualsevol via ha de ser de respecte a la institucionalitat de l'Estat.
En l'escrit que va presentar un dia després, Sànchez va argumentar també que no existeix la possibilitat de reiteració delictiva per mantenir-lo a la presó perquè mai "ha defensat l'unilateralitat", sinó que "sempre" ha apostat per "la via pacífica i democràtica".
En aquesta línia, assegurava que si JuntsxCat, formació política amb la qual va concórrer com a número dos als comicis catalans, "alterés el seu programa electoral i optés per una declaració unilateral d'independència no seguirà cap decisió en aquest sentit".
INCIDENTS DEL 20 DE SETEMBRE
Sobre els incidents a les portes de la Conselleria d'Economia a Barcelona els passats 20 i 21 de setembre, quan es va dificultar el treball d'una comissió judicial en aquest departament, el llavors líder d'ANC indica en el seu escrit que aquella concentració va ser "pacífica" i "festiva", que no "va obstaculitzar l'actuació judicial" i que es va desenvolupar dins de les "vies legals".
Per la seva banda, en l'escrit que ha de valorar el jutge Llarena la defensa de Forn assenyala que "el conseller va saber dissociar el seu compromís amb els impulsos polítics del Govern i les específiques obligacions" del seu càrrec, i que, així, se sol·licita la seva llibertat.
En la seva opinió, no existeix "ni remotament principi de prova" que permeti afirmar que la conducta de l'imputat va ser "tendent a alterar la naturalesa de Policia Judicial dels Mossos" durant la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Sobre aquest dia, Forn defensa en el seu escrit que no pot sostenir-se que la policia autonòmica demostrés "passivitat" davant la votació i que així ho demostren els "plans d'actuació" i "protocols" elaborats pels alts comandaments, on "consten informes en els quals es detallen totes les actuacions realitzades, l'organització del dispositiu, els efectius desplegats i els recursos utilitzats".
En la seva petició per escrit, l'exconseller d'Interior de Catalunya insisteix en el que ja va dir al jutge Llarena a la seva declaració en el Suprem: que no tornarà a ser conseller d'Interior, la qual cosa descarta, al seu parer, la reiteració delictiva que pot al·legar-se per mantenir-li a la presó provisional.
Així mateix, l'escrit recorda que aquest investigat ha manifestat "sense ambigüitats, reserves o ambivalències semàntiques que la seva "convicció i voluntat ferma" és fer política dirigida a la independència de Catalunya però "amb subjecció al marc i camins normatius que la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia contemplen".
Al costat de l'escrit, l'exconseller adjuntava un document subscrit per "un molt rellevant conjunt" de funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona que, "davant la 'imatge fanatitzada i intransigent' projectada davant l'opinió pública de qui fou durant 18 anys regidor" subscriuen el seu "desacord amb aquesta distorsió de la realitat".
