Publicat 27/1/2014 13:09:13 +01:00CET

L'expresident de la CNMV defensa que no tenia competències per prohibir vendre preferents

Julio Segura (expte. CNMV) Dolors Montserrat (PP)
EUROPA PRESS

Admet que la legislació és "insuficient i inadequada" per anticipar aquests problemes

BARCELONA, 27 gen. (EUROPA PRESS) -

El president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) entre maig del 2007 i octubre del 2012, Julio Segura, ha defensat aquest dilluns que l'organisme va actuar a cada moment "atenint-se a la legalitat vigent" i que no tenia competències per prohibir a les entitats financeres vendre emissions preferents.

Ho ha dit a la comissió del Parlament que investiga les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, a la qual eren convocats 12 representants o exrepresentantes de l'administració estatal, tot i que només s'ha presentat Segura.

"La CNMV no tenia ni té competències per evitar l'aplicació del principi d'emissió i la normativa no permet prohibir la venda de productes complexos a minoristes, tot i que siguin clarament no convenients", ha insistit Segura, que també ha reiterat que l'organisme tampoc pot obligar a les entitats financeres a restituir el dany provocat als clients per la pèrdua de valor d'aquest tipus de productes.

Davant de les manifestacions de diversos diputats sobre la falta de diligència de l'organisme per evitar enganys a petits inversors, Segura ha insistit que la CNMV "no podia fer res més que el que va fer sense que fora un disbarat", i ha argumentat que haver manifestat públicament que no s'havien de comprar preferents hagués suposat un delicte.

"Seria il·legal. Llavors sí que estaria imputat amb raó en l'Audiència Nacional per prevaricació", ha manifestat, i ha afirmat que el problema no ha estat que les participacions preferents fossin un producte més o menys arriscat, sinó que es va fer una comercialització inadequada i molts clients les van comprar sense conèixer els riscos.

Ha assenyalat que sota la seva presidència la CNMV va implantar l'exigència que els clients minoristes signessin una autorització acreditant que havia estat informat, tot i que ha admès que la majoria de reclamacions que ha rebut argumentaven que les recomanacions verbals dels comercials de banca eren contradictòries amb el document, que en alguns casos eren signats amb una 'X' o una empremta dactilar, el que evidencia que no podien llegir-lo.

Ha defensat que davant d'aquests casos la CNMV no pot actuar perquè són casos de "paraula contra paraula", el que ha assenyalat que ha de decidir un jutge.

Ha constatat que la CNMV va rebre la majoria del gruix de reclamacions per preferents entre 2011 i 2012 i que va donar la raó a més del 60%, el que pot ajudar el consumidor en cas d'optar per la via judicial; mentre que al 20% la va donar a l'entitat financera i a la resta de casos no es va pronunciar, i ha afegit que només al 5% dels casos en els quals es va donar la raó al reclamant, l'emissor ho va acceptar i va restituir el dany a la clienta.

SUGGERIMENTS PER MILLORAR

Ha ressaltat que la CNMV ha recordat "en més d'una ocasió" a les entitats financeres les condicions de comercialització de les preferents, i ha admès que s'ha posat de manifest que la legislació és millorable.

"S'ha demostrat que la legislació és insuficient i inadequada i s'ha demostrat que la CNMV no té els instruments necessaris per anticipar aquests problemes", ha considerat, i ha argumentat que l'organisme no podia tenir un inspector en cadascuna de les 24.000 sucursals bancàries que emetien preferents per evitar mala praxi.

Ha apuntat que, com a solució per evitar en el futur un cas com aquest, la legislació hauria de prohibir que l'entitat emissora --i el grup al qual pertany-- de les participacions preferents fora la mateixa que les comercialitzen, i que els comercials de banca no fossin els mateixos que assessoren el client.