BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
BBVA preveu que l'economia catalana creixerà un 0,6% al 2014, després de tocar fons en el segon trimestre d'aquest any --exercici que calcula que s'acabarà amb una caiguda de l'1,3%--, millorant les seves anteriors previsions d'aquest any --augurava un retrocés de l'1,5%-- pel bon funcionament del sector exterior, el menor ajust de la demanda interna i la menor contracció del sector públic, tot i que retallant una dècima el càlcul per al 2014 --apuntava un 0,7% a l'anàlisi publicada el juny-- perquè part de l'esforç de reducció del dèficit públic s'ha traslladat del 2013 al 2014 amb la flexibilització del límit d'aquest any.
L'economista en cap per a Economies Desenvolupades de BBVA Research, Rafael Doménech, ha explicat en roda de premsa que el PIB català caurà aquest any igual que el del conjunt d'Espanya, mentre que el 2014 creixerà tres dècimes menys que allò previst per al global nacional, amb un impacte diferencial negatiu respecte a altres autonomies que tenen el seu procés de consolidació fiscal més avançat.
De tota manera, Catalunya pot començar a crear feina en la segona meitat del 2014, o fins i tot abans, tot i que no recuperarà el nivell de feina del 2007 --abans de la crisi-- fins al 2025 si es manté el ritme de millora de la competitivitat registrat els últims anys, segons el document.
Com a reptes a afrontar a mitjà i llarg termini, ha apuntat la sostenibilitat dels comptes públics, la reducció del deute privat, la millora de l'eficiència del mercat laboral i l'augment de la competitivitat.
En aquesta línia, ha instat a "treballar perquè 2014 sigui millor que 2013", tant a nivell europeu --amb la unió bancària i polítiques que impulsin el creixement-- com a Espanya i Catalunya --prosseguint el ritme d'ajust i reformes estructurals--.
PRESSUPOSTOS CATALANS I SALARIS
Doménech ha vist "incertesa" pels pressupostos catalans per al 2014 --que preveuen un avanç del PIB del 0,9% com el conjunt d'Espanya, i privatitzacions per 2.300 milions--, perquè després d'anys d'ajust de la despesa, ha considerat que ara cal posar l'èmfasi en el creixement econòmic.
D'altra banda, ha lamentat el que ha qualificat de propostes descoratjadores dels sindicats de tornar a apujar salaris després dels resultats positius en competitivitat que ha tingut l'esforç de contenció salarial ja fet: "Cal seguir en aquesta via i prosseguir el desapalancament intern; desfer el camí seria un error".
NOUS CRÈDITS
BBVA preveu un creixement de les noves operacions de crèdit al 2014 a tot espanya per sobre del ritme de creixement econòmic, tot i que no compensaran les amortitzacions.
Així, el volum total de crèdit seguirà disminuint en el procés de desapalancament públic i privat, i el banc no preveu que s'incrementi la cartera de crèdit fins que no creixi l'ocupació.
FINANÇAMENT AUTONÒMIC
BBVA també ha publicat un monogràfic fet pel "més expert en finançament autonòmic", segons Doménech, el professor del CSIC Àngel de la Fuente, que analitza els resultats del sistema que es va implantar el 2009, amb les dades de les liquidacions del 2010 i 2011.
Aquest monogràfic indica que Catalunya segueix com a contribuent neta al sistema de finançament autonòmic, i que ha tingut una millora "marginal" --ha indicat Doménech-- amb la reforma del sistema de finançament del 2009, situant-se al voltant de la mitjana nacional en termes de finançament per habitant ajustada; el text recull que tradicionalment s'ha situat en la mitjana o "lleugerament per sota".
Doménech ha afirmat que el sistema de finançament actual, que es preveu revisar al 2014, "té la possibilitat de millorar la seva eficiència i equitat", mentre que de la Fuente exposa textualment en el document que resulta difícil evitar la conclusió que el sistema de finançament genera un repartiment molt desigual i essencialment arbitrari de recursos entre regions.
Madrid, Balears i Catalunya són els territoris que perden més posicions relatives en el repartiment, però no se segueix un criteri que les comunitats més riques o més pobres siguin pitjor o millor tractades sistemàticament, sinó que es donen casos de tot, assenyala l'autor amb les dades del 2011.
La diferència entre la comunitat més afavorida i la menys pel sistema de finançament aquest any era de 27,5 punts percentuals, sense que tingués res a veure "ni amb diferències en els factors de costos ni amb els ingressos tributaris bruts dels diferents territoris".
