Actualitzat 07/07/2014 17:00

Absolts els 19 acusats d'assetjar el Parlament

COMIENZA EL JUICIO CONTRA VEINTE ACUSADOS POR EL ASEDIO AL PARLAMENT CATALÁN
Foto: POOL

Diu que cal admetre "excés" a l'exercici de la llibertat d'expressió per la "dificultat" de sectors per fer-se sentir

   MADRID, 7 Jul. (EUROPA PRESS) -

L'Audiència Nacional ha absolt de la comissió de delictes contra les altes institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita els 19 acusats d'assetjar el Parlament.

   Els fets van tenir lloc el 15 de juny del 2011 durant una protesta convocada sota el lema 'Parem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades'.

   Els magistrats Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel han condemnat un d'ells, José María Vázquez Moreno, com a autor d'una falta de danys a la pena de quatre dies de localització permanent; aquest acusat va fer una pintada a l'esquena de la jaqueta de la diputada del Parlament Montserrat Tura amb uns traços.

   La Fiscalia sol·licitava per a ells cinc anys i mig de presó, així com una multa de 7.500 euros; els fets es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar en situacions d'assetjament a més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi havia el president català Artur Mas, al qual es li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat. Al final va haver d'accedir a la cambra en helicòpter juntament amb altres diputats.

   La resolució especifica que tots els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació, sense que es pugui imputar cap acte que pogués significar un excés o abús".

   Indiquen, a més, que no existeixen proves que apuntin a la comissió dels delictes imputats i agreguen que les conductes que s'atribueixen a la majoria d'ells --diuen els jutges-- van consistir a participar en la manifestació convocada en protesta per les retallades, romanent al lloc que les forces de seguretat havien clausurat mitjançant el tancament de les portes d'accés al parc que envolta la seu del Parlament i trobant-se per aquesta raó amb algun dels parlamentaris.

   La sentència especifica que la llibertat d'expressió i el dret de manifestació i de reunió "gaudeixen d'una posició preferent a l'ordre constitucional", i per aquesta raó ha de ser objecte d'una especial protecció".

DIFICULTAT PER FER-SE SENTIR

   El tribunal considera que existeixen pocs canals d'expressió d'accés a l'espai públic i que per aquesta raó amplis sectors de la societat tenen "una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social".

   "Resulta obligat admetre cert excés a l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta i a la crítica, com a mecanismes d'imprescindible contrapès en una democràcia que se sustenta en el pluralisme", diu la sentència.

   La resolució afegeix que la convocatòria estava destinada "a fer coincidir voluntats individuals per expressar una subjectivitat col·lectiva" coincidint amb la sessió del Parlament català en què havia de decidir-se el destí dels comptes públics.

   "Pels seus elements i continguts, l'acció col·lectiva de protesta es trobava dins de l'àmbit constitucionalment protegit del dret de reunió i manifestació", afegeix.

   La decisió té el vot particular del president de la sala penal Fernando Grande-Marlaska que defensa que 10 dels acusats haurien d'haver estat condemnats, ja que "van alterar el funcionament i dignitat del Parlament, a través de l'abraonament físic i verbal als seus diputats".

   L'acusació es va formular en un principi contra 20 acusats però un d'ells, Cristóbal Nicolás Araya Bruna, no va comparèixer a la vista oral. La resta són Javier Tadeo Orellana de Villalonga, Daniele Vinci, Rubén Molina Marín, Marta Pi Morera, Alejandra Calderón Becerra, Francisco José Cobos García, Alessia Borge, Antoni Dolz García, Jordi Raymond Parra, Javier Villanueva Mena, María Durán Gurnsey, Ignacio Antolino Ibáñez, Joan Peiró Tura, Ángela Bergillos Alguacil, Ciro Morales Rodríguez, Álvaro Cano Santana, Olga Álvarez Juan, Carlos Munter Domec i José María Vázquez Moreno.

   A més dels atacs contra el vehicle de Mas, el Ministeri Públic acusava els manifestants d'increpar i acorralar mitjançant amenaces i insults el diputat invident de CiU Josep María Llop, i donar cops "nombroses vegades amb els braços" a l'independentista Alfons López Tena. També van patir la persecució els diputats Joan Boada, Gerard María Figueras, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés