MADRID, 19 abr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha dirigit procediment com investigada contra CaixaBank per un delicte de blanqueig de capitals per l'actuació de deu de les seves sucursals en el presumpte afavoriment, auxili i ocultació de fons de clients de nacionalitat xinesa, investigats en les operacions contra presumptes màfies xineses conegudes com 'Emperador', 'Chequia', 'Snake' i 'Pólvora'.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció 2 considera que les oficines investigades, directius i empleats van actuar presumptament "com a canals de blanqueig d'aquestes organitzacions", tot i que podien sospitar que els seus clients estaven immersos en activitats il·lícites de frau del que procedien les ingents imposicions en efectiu que realitzaven".
Després de conèixer-se la investigació a CaixaBank com a persona jurídica, l'entitat ha emès un comunicat en què nega "qualsevol tipus de col·laboració o participació" en el delicte de blanqueig descrit i ha subratllat que té "una forta i compromesa cultura de compliment normatiu" i que "compleix i ha complert a tot moment amb la normativa vigent en matèria de prevenció". El jutge ha citat l'entitat el 26 d'abril a les 10.30.
VAN AJUDAR A NO SER DESCOBERTS
Segons l'acte, arran de la investigació a ICBC (Industrial And Comercial Bank Of China) per conductes de blanqueig al servei d'organitzacions criminals de ciutadans xinesos, el Grup de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil i el SEPBLAC van detectar comportaments irregulars de determinades sucursals de CaixaBank de 2011 a 2015 per ajudar presumptament a persones físiques i socials de nacionalitat xinesa a aprofitar-se dels guanys il·lícits de les seves defraudacions i contraban de mercaderia.
Aquestes organitzacions generaven unes massives remeses de diners en efectiu procedents de delictes contra la Hisenda Pública, i en menor mesura contra la Propietat Industrial i contraban, "en que la seva bancarització sense riscos de ser descoberts, aprofitament i ajuda per transferir els seus fons a la Xina han intervingut entitats bancàries com CaixaBank i ICBC Sucursal Espanya".
Segons el jutge Moreno, entre els anys 2013 i 2015 diferents jutjats de localitats de Madrid i de l'Audiència Nacional que investigaven els casos 'Emperador' i 'Snake', entre uns altres, van realitzar diversos requeriments a les sucursals del banc per esbrinar el patrimoni il·lícit dels clients investigats.
VAN FER CAS OMÍS DELS ADVERTIMENTS
Les sucursals implicades, remarca el magistrat, "van fer cas omís" al fet de tractar-se de clients requerits per jutjats i fiscalies, i "van auxiliar als titulars de comptes en l'aprofitament dels seus guanys il·lícits, bancaritzant els diners sense indagar el seu origen, acceptant qualsevol paper o justificació que se'ls presentava i facilitant la seva transferència en imports petits que no havien de ser comunicats al Banc d'Espanya".
Aquests requeriments judicials, afegeix el jutge de l'Audiència Nacional, "van ser desatesos per CaixaBank, que no va activar cap comunicació o alarma respecte al client en qüestió" i "no va implementar les mesures necessàries de prevenció".
És més, acusa els empleats i directius de les sucursals de "desatendre les seves obligacions de control i permetre que s'operés com un grup organitzat". "La desatenció als requeriments judicials va ser un de les desicions més greus en el sistema de control", afirma.
L'informe del SEPLBAC destaca que entre 2013 i 2015 el nombre de clients de CaixaBank que han estat objecte de requeriment judicial per delicte de blanqueig, i que han realitzat transferències per valor de 99,1 milions d'euros a la Xina i Hong Kong, són 193 (76 persones físiques i 117 societats limitades).
37,7 MILIONS DESPRÉS DELS REQUERIMENTS
En l'acte, el jutge destaca que no es van realitzar exàmens especials després de rebre els requeriments judicials, ni tampoc comunicació al SEPBLAC, respecte de 165 d'aquests 193 clients, que van seguir operant, transferint un total de 31,7 milions d'euros.
L'acte del jutge Moreno detalla les operacions investigades a les deu sucursals implicades, situades en districtes del Sud de Madrid, més propers al polígon Cobo Calleja de la localitat de Fuenlabrada. També analitza tota la informació sobre els clients investigats, dels quals existien manques d'informació i de control sobre la seva operativa.
El magistrat assenyala als directors de les sucursals per haver permès presumptament l'ús de testaferros, activitats econòmiques no justificades, amb repetició d'un patró falsari d'ingressos en efectiu per eludir a Hisenda, fraccionant factures, amb empreses instrumentals i sense controlar els clients. Els directius, segons l'acte, van permetre que altres persones diferents als titulars signessin operacions d'ingressos o transferències.
A través de la banca en línia, els líders de l'organització criminal també operaven, sense necessitat de desplaçar testaferros instrumentals a les entitats bancàries. El jutge xifra en 50 les societats de la trama i 16 les persones físiques que van usar la banca electrònica de CaixaBank. En el cas de l'operació 'Emperador', per exemple, van ordenar 2.254 transferències per valor de 41,6 milions d'euros.
IMPORTS SEMPRE INFERIORS A 50.000 EUROS
Les organitzacions investigades dividien les remeses de diners procedents dels seus guanys il·lícits en quantitats més petites, entre 20.000 i 35.000 euros. De vegades es produïen ingressos d'efectiu simultanis en el mateix dia, hora i quantitat entre diverses societats aparentment desvinculades entre si i realitzades pel seu administrador de perfil testaferro.
Respecte a les transferències a la Xina i Hong Kong, el jutge considera que els directius i empleats de les sucursals investigades "eren coneixedors dels saldos diaris que es transferien i que els seus imports eren sempre inferiors a 50.000 euros a fi d'eludir l'obligació de declarar-les conforme a la normativa del Banc d'Espanya i romandre així els moviments ocults per al seguiment de les operacions de trànsit de divises".
Per al jutge Moreno, els fets relatats descriuen greus fallades del sistema de control per a la prevenció del blanqueig de capitals que s'havien posat de manifest des de 2013 i que eren coneguts per tot el personal directiu de l'entitat CaixaBank, "i especialment per qui va ser el seu responsable de compliment normatiu al temps dels fets".
És per això que el magistrat considera procedent incloure l'entitat com a persona jurídica, sense perjudici dels indicis de responsabilitat descrits en les deu sucursals investigades, per fets aliens comeses pels seus empleats i directius, basats en la responsabilitat "in elegendo, in vigilando o in instruendo" dels administradors respecte als fets comesos pels seus empleats.
Aquesta responsabilitat, apunta el jutge, és transferida a la persona jurídica, mentre que CaixaBank no va implementar les mesures necessàries i adequades de prevenció, malgrat conèixer els riscos en què va incórrer la seva xarxa de sucursals i caixers automàtics i tenir les eines necessàries per a això.
"Es va permetre operar, obviant la diligència deguda, a nacionals de països asiàtics sospitosos d'estar implicats en investigacions per blanqueig i frau. Igualment, no va procedir a la necessària comunicació a l'òrgan de prevenció (SEPBLAC)", explica Moreno.
Considera que va ser incompliment "contumaç i no episòdic" del qual a més l'entitat va obtenir un "innegable profit o benefici directe" a causa de les comissions que va rebre per les transferències realitzades a la Xina.
