Rebutja apartar-se de la instrucció i critica un "frau de llei"
BARCELONA, 5 ago. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha rebutjat amnistiar els investigats del 'cas Volhov' i inadmet les recusacions presentades per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i pel cap de la seva oficina Josep Lluís Alay, entre altres, per apartar-ho d'aquesta causa, en la qual s'investiguen la presumpta trama russa del 'procés'.
En una de les quatre interlocutòries consultades per Europa Press, el jutge es nega a amnistiar els fets objecto d'investigació que van donar lloc a la primera peça, en què es van incoar diligències per "la concessió presumptament irregular de subvencions públiques atorgades pel Departament de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona (DIBA)".
Aguirre sosté que en la investigació han anat apareixent indicis de prevaricació, malversació de cabals públics i tràfic d'influències, que "van donar lloc a l'obertura de diferents peces separades", entre elles a la peça separada número 2, batejada com 'Volhov'.
En aquesta segona peça separada, en la qual s'investiga, entre altres, l'empresari i exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, el jutge assegura que es van produir presumptes desviaments de diners públics mitjançant concessions de subvencions irregulars a entitats esportives.
Les defenses, prossegueix, no han demostrat "quines operacions de malversació han realitzat [els acusats] i han servit per finançar el 'procés', quines quantitats van utilitzar, a qui les van donar o de qui les van obtenir", per la qual cosa al seu judici tampoc serien fets amnistiables.
En 2020 Aguirre va obrir una altra peça separada, CATmón-Igman, en la qual es va ampliar la investigació sobri a subvencions concedides i tramitades, presumptament de forma irregular, també per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a la Fundació CATmón i a l'Asociació Acció Solidària Igman.
En el transcurs de la instrucció de la peça CATmón-Igman s'evidencia, segons l'instructor, que "alguns dels investigats van utilitzar els diners rebuts per la concessió de subvencions, presumptament irregulars, mitjançant la seva extracció en efectiu i sense que hagi pogut acreditar-se la fi última d'aquestes retirades de diners", per la qual cosa aquestes conductes tampoc quedarien emparades sota la llei d'amnistia.
En aquest cas, "no existeix cap mena de prova que tinguin relació amb el foment de l'independentisme català, amb el procés independentista", defensa Aguirre.
Finalment, al juny d'aquest any Aguirre va obrir una nova peça per la presumpta ingerència russa, amb la llei d'amnistia ja en vigor, en la qual assenyalava els expresidents de la Generalitat Puigdemont i Artur Mas, entre altres, de delictes d'alta traïció i malversació.
BOYE DEMANAVA APARTAR-LO
Sobre la sol·licitud de l'advocat de Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, que va interposar un incident de recusació contra l'instructor al·legant que Aguirre té "interès directe o indirecte en aquesta causa" i al qual acusa, textualment, d'una absoluta falta d'imparcialitat, el jutge s'oposa a apartar-se'n.
Boye demanava la seva recusació fent referència a les manifestacions recollides en la interlocutòria del 21 de juny per la qual demanava incoar una peça separada de la ingerència russa, però també a una conversa que presumptament Aguirre va mantenir en l'àmbit privat i de la qual es van fer ressò els mitjans de comunicació, així com per les seves declaracions en la televisió pública alemanya i per les manifestacions que va fer durant l'interrogatori al Vendrell.
El jutge recorda que ha denunciat davant de la policia la divulgació d'una conversa privada com una intercepció il·legal i una manipulació.
A més, assenyala que, el fet que es presentessin dues recusacions en un breu lapse de temps (una per la peça CATmón i una altra per la ingerència russa) revela "la utilització d'un instrument legal per apartar d'un cas al jutge predeterminat per la llei a causa que aquest jutge està duent a terme una instrucció que no és de l'interès del recusant. Per tant, existeix un frau de llei".
Aguirre rebutja apartar-se argumentant que la recusació es fonamenta en unes presumptes declaracions "realitzades en l'àmbit privat, que han arribat a mans d'un mitjà de comunicació per lleres desconegudes i presumptament il·lícites".
Explica que aquestes declaracions es van fer públiques 6 mesos després "de la data en la qual es diu que es van realitzar" coincidint amb la desestimació de la primera recusació i just després d'haver-se obert la peça Separada Ingerència Russa.
