Rebutja apartar-se de la instrucció i critica un "frau de llei"
BARCELONA, 5 ago. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha rebutjat amnistiar els investigats del 'cas Volhov' i inadmet les recusacions presentades per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i pel cap de la seva oficina Josep Lluís Alay, entre altres, per apartar-ho d'aquesta causa, en la qual s'investiguen la presumpta trama russa del 'procés'.
En una de les quatre interlocutries consultades per Europa Press, el jutge es nega a amnistiar els fets objecto d'investigació que van donar lloc a la primera pea, en qu es van incoar diligncies per "la concessió presumptament irregular de subvencions públiques atorgades pel Departament de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona (DIBA)".
Aguirre sosté que en la investigació han anat apareixent indicis de prevaricació, malversació de cabals públics i trfic d'influncies, que "van donar lloc a l'obertura de diferents peces separades", entre elles a la pea separada número 2, batejada com 'Volhov'.
En aquesta segona pea separada, en la qual s'investiga, entre altres, l'empresari i exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, el jutge assegura que es van produir presumptes desviaments de diners públics mitjanant concessions de subvencions irregulars a entitats esportives.
Les defenses, prossegueix, no han demostrat "quines operacions de malversació han realitzat [els acusats] i han servit per finanar el 'procés', quines quantitats van utilitzar, a qui les van donar o de qui les van obtenir", per la qual cosa al seu judici tampoc serien fets amnistiables.
En 2020 Aguirre va obrir una altra pea separada, CATmón-Igman, en la qual es va ampliar la investigació sobri a subvencions concedides i tramitades, presumptament de forma irregular, també per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a la Fundació CATmón i a l'Asociació Acció Solidria Igman.
En el transcurs de la instrucció de la pea CATmón-Igman s'evidencia, segons l'instructor, que "alguns dels investigats van utilitzar els diners rebuts per la concessió de subvencions, presumptament irregulars, mitjanant la seva extracció en efectiu i sense que hagi pogut acreditar-se la fi última d'aquestes retirades de diners", per la qual cosa aquestes conductes tampoc quedarien emparades sota la llei d'amnistia.
En aquest cas, "no existeix cap mena de prova que tinguin relació amb el foment de l'independentisme catal, amb el procés independentista", defensa Aguirre.
Finalment, al juny d'aquest any Aguirre va obrir una nova pea per la presumpta ingerncia russa, amb la llei d'amnistia ja en vigor, en la qual assenyalava els expresidents de la Generalitat Puigdemont i Artur Mas, entre altres, de delictes d'alta tració i malversació.
BOYE DEMANAVA APARTAR-LO
Sobre la sollicitud de l'advocat de Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, que va interposar un incident de recusació contra l'instructor allegant que Aguirre té "inters directe o indirecte en aquesta causa" i al qual acusa, textualment, d'una absoluta falta d'imparcialitat, el jutge s'oposa a apartar-se'n.
Boye demanava la seva recusació fent referncia a les manifestacions recollides en la interlocutria del 21 de juny per la qual demanava incoar una pea separada de la ingerncia russa, per també a una conversa que presumptament Aguirre va mantenir en l'mbit privat i de la qual es van fer ress els mitjans de comunicació, així com per les seves declaracions en la televisió pública alemanya i per les manifestacions que va fer durant l'interrogatori al Vendrell.
El jutge recorda que ha denunciat davant de la policia la divulgació d'una conversa privada com una intercepció illegal i una manipulació.
A més, assenyala que, el fet que es presentessin dues recusacions en un breu lapse de temps (una per la pea CATmón i una altra per la ingerncia russa) revela "la utilització d'un instrument legal per apartar d'un cas al jutge predeterminat per la llei a causa que aquest jutge est duent a terme una instrucció que no és de l'inters del recusant. Per tant, existeix un frau de llei".
Aguirre rebutja apartar-se argumentant que la recusació es fonamenta en unes presumptes declaracions "realitzades en l'mbit privat, que han arribat a mans d'un mitj de comunicació per lleres desconegudes i presumptament illícites".
Explica que aquestes declaracions es van fer públiques 6 mesos després "de la data en la qual es diu que es van realitzar" coincidint amb la desestimació de la primera recusació i just després d'haver-se obert la pea Separada Ingerncia Russa.