Publicat 27/02/2014 11:12

La justícia resol que el 'cèntim sanitari' vulnera la legislació de la UE

GASOLINA, GASOIL, PRECIOS, IPC, COMBUSTIBLE, CARBURANTE, GASOLINERA, CONSUMO
EUROPA PRESS

Espanya podria haver de tornar fins a 13.000 milions d'euros recaptats il·legalment

BRUSSEL·LES, 27 febr. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dijous que el 'cèntim sanitari' --l'impost sobre els carburants que apliquen algunes comunitats autònomes i els ingressos del qual es destinen a finançar la sanitat-- vulnera la legislació comunitària.

Els jutges assenyalen que "no procedeix limitar en el temps els efectes d'aquesta sentència, ja que el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya no van obrar de bona fe al mantenir aquest impost en vigor durant més de deu anys", el que significa que Espanya podria haver de tornar 13.000 milions d'euros recaptats il·legalment entre 2002 i 2011.

La resolució respon al litigi iniciat per una empresa de transport establerta a Catalunya, que va sol·licitar que se li tornessin els 45.000 euros que va haver de pagar per aquest impost al·legant que era il·legal, en un cas que ha acabat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia demanat a la justícia europea que es pronunciés.

El gravamen en qüestió és l'Impost sobre Vendes al Detall de Determinats Hidrocarburs (IVMDH), que estava destinat a finançar les noves competències transferides a les comunitats autònomes en matèria sanitària, a més d'actuacions mediambientals, i que va estar en vigor entre l'1 de gener del 2002 i l'1 de gener del 2013, data en la qual es va integrar a l'impost especial sobre els hidrocarburs.

A la seva sentència d'aquest dijous, el Tribunal declara que el 'cèntim sanitari' és contrari a la directiva de la UE sobre els impostos especials, ja que no compleix el principal requisit exigit a un gravamen d'aquest tipus: perseguir una finalitat específica.

En aquest sentit, assenyala que allò recaptat pel cèntim sanitari es destina a les comunitats autònomes perquè aquestes financin l'exercici d'algunes de les seves competències: "L'augment de l'autonomia d'un ens territorial mitjançant el reconeixement d'una potestat tributària constitueix un objectiu purament pressupostari, que no pot, per si mateix, constituir una finalitat específica", afirma el Tribunal.

Segons els jutges, per considerar que persegueix una finalitat específica, l'impost hauria de tenir per objecte, pel seu compte, garantir la protecció de la salut i del medi ambient: "Tal seria el cas, en particular, si els rendiments de l'esmentat impost haguessin d'utilitzar-se obligatòriament per reduir els costos socials i mediambientals vinculats específicament al consum dels hidrocarburs que grava l'esmentat impost", apunta el dictàmen.

Tot i això, les comunitats autònomes destinen la recaptació "a les despeses sanitàries en general, i no als vinculats específicament al consum dels hidrocarburs gravats". A més, la norma espanyola no estableix cap mecanisme d'afectació predeterminada a fins mediambientals, denuncien els jutges.

SENSE BONA FE

La Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol van sol·licitar al Tribunal de Justícia que limités els efectes en el temps d'aquesta sentència, suposant que sigués desfavorable, al·legant en particular que el cèntim sanitari ha donat lloc a una gran quantitat de litigis i que l'obligació de retornar-lo "posa en perill el finançament de la sanitat pública a les comunitats autònomes".

El Tribunal de Justícia ha desestimat aquesta petició argumentant que "no pot admetre's que la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol hagin actuat de bona fe al mantenir l'IVMDH en vigor durant un període de més de deu anys".

La resolució recorda que l'any 2000 la justícia europea ja es va pronunciar sobre un impost amb característiques anàlogues. A més, el 2001, la Comissió havia informat les autoritats espanyoles de que la introducció de l'esmentat impost seria contrària al Dret de la Unió.

D'altra banda, el 2003 --l'any següent a l'entrada en vigor de l'IVMDH--, la Comissió va iniciar un procediment d'incompliment contra Espanya en relació amb l'esmentat impost.

El Tribunal de Justícia recorda que, segons la jurisprudència, les conseqüències financeres que podrien derivar-se per a un Estat membre d'una sentència dictada amb caràcter prejudicial no justifiquen, per si soles, la limitació en el temps dels efectes d'aquesta sentència.

"Si això no fos així, les violacions més greus rebrien el tracte més favorable, en la mesura que són aquestes les que poden comportar les conseqüències econòmiques més quantioses pels estats membres. A més, limitar els efectes d'una sentència en el temps basant-se únicament en consideracions d'aquest tipus redundaria en un menyscabament substancial de la protecció jurisdiccional dels drets que la normativa fiscal de la Unió confereix als contribuents", conclou el dictàmen.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés