Sales critica que "desafortunadament la justícia continua fent política"
BARCELONA, 30 març (EUROPA PRESS) -
La presidenta de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha anunciat aquest dilluns que han demanat la compareixença a la Càmera del president de la Generalitat, Salvador Illa; el conseller de Presidència i conseller d'Educació en funcions, Albert Dalmau, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi ordenat que s'executi provisionalment la sentència que anul·lava part del decret sobre el català en escoles.
En roda de premsa des del Parlament, Sales ha remarcat que aquesta compareixença és urgent perquè expliquin "quines accions pensen dur a terme enfront d'aquest atac permanent al model d'escola catalana".
"En un moment de màxima emergència hi ha silencis que no hauríem de permetre", i ha afirmat que veu falta de compromís d'Illa, la qual cosa creu que li fa còmplice de la situació.
Ha advocat per donar una resposta unitària i contundent del costat de la comunitat educativa i les entitats que donen suport a la llengua davant de la decisió del TSJC.
També ha lamentat que Catalunya pateix "una croada contra la llengua per totes les vies possibles, internes i externes", i ha assenyalat que entitats com a Assemblea per una Escola Bilingüe busquen la crispació i atacar un model d'èxit.
"NOVA INGERÈNCIA"
En referència a la justícia, ha dit que es tracta de "una nova ingerència" contra unes lleis, diu, aprovades all Parlament amb un ampli consens, per la qual cosa ha instat al Govern a defensar-les fins a l'últim moment.
"Desafortunadament la justícia continua fent política i no justícia i, per tant, el posicionament que fa és de seguir retallant drets lingüístics, també en l'àmbit educatiu, i nosaltres volem una resposta contundent i de país", ha insistit.
PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA
També s'ha referit al Pacte Nacional per la Llengua, que Junts no va signar, i ha lamentat que és "més un aparador que una concreció" i que ha demostrat tenir moltes deficiències, segons ella.
Ha reafirmat la decisió de Junts de no adherir-se al pacte perquè creuen que no es resolia què posició ha d'adoptar el Govern davant de sentències com aquesta i no abordava l'oficialitat del català a Europa, la qual cosa afirma que són línies vermelles per a ells: "Cap de les dues coses és avui una realitat".
També s'ha referit a la creació d'una oficina de drets lingüístics que, subratlla, hauria d'haver estat una realitat abans de finals de 2025, segons una moció aprovada pel Parlament.
"Volem un Govern que de resposta a les ingerències judicials, que de resposta a la vulneració de drets, però el primer que ha de fer és aplicar en primer terme el que diu el Pacti Nacional per la Llengua", ha resolt.
