Lamenten la presó provisional i reclamen una solució política per al conflicte català
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller d'Exteriors i diputat d'ERC al Parlament, Raül Romeva, han presentat aquest dimarts un recurs d'apel·lació davant la sala segona del Tribunal Suprem contra l'ordre de processament dictada pel jutge instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena.
En l'escrit a què ha tingut accés Europa Press, critiquen les resolucions dictades pel jutge en considerar que en les seves actuacions afirma que la independència no pot defensar-se pacíficament i, segons el parer de la seva defensa, "demostra una valoració política".
En el recurs es defensa que el projecte polític independentista és legal i legítim, i que sempre s'ha defensat de forma pacífica, i es lamenta que l'ordre de processament fa un relat del 20 de setembre i del referèndum de l'1 d'octubre amb una "interpretació totalment esbiaixada".
La defensa dels dos exconsellers plantegen que el conflicte català hauria d'abordar-se per la via política i no la judicial: "Si Espanya té o no una democràcia madura i si els tribunals penals són capaços d'entendre que el conflicte polític ha de ser solucionat per mitjans polítics".
El recurs conté un epígraf amb el títol 'La rebel·lió que s'evapora', on s'al·lega que imputar aquest delicte és indefensable i que "és un sense sentit i causa enrogiment" que es contempli en aquesta causa.
La defensa al·lega que s'estan vulnerant els drets i garanties dels processaments des de l'inici de la causa, i adverteixen que aquesta vulneració "podria fins i tot estar-se incrementant a mesura que es tramita el procediment fins a nivells intolerables".
INCIDENT AMB BOIA
En l'escrit es recull l'incident que va protagonitzar l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, qui va tenir una picabaralla verbal amb el jutge Llarena i s'assegura que el jutge li va dir si volia que la processés "per rebel·lió".
Signat pel lletrat Andreu van den Eynde, lamenta que el jutge considera que el projecte independentista "es manté larvat", i esgrimeix que això podria lesionar drets fonamentals com són els de llibertat de consciència o la proscripció de la persecució de la dissidència política en el marc constitucional.
També lamenta que el procediment es desenvolupa amb un clar biaix en favor de les acusacions, assegurant que existeix una paralització de les iniciatives de les defenses "en contraposició amb l'àgil tasca de conformació de suposades evidències de càrrec".
"I és que, en general, la neutralitat sobre la qual descansa el principi consagrat en l'article 2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal brilla per la seva absència tant en el procediment com en les resolucions recorregudes", conclou l'escrit.
FÓRMULES DE "SISTEMA INQUISITIU"
El lletrat afirma que el procés judicial està arribant a "fórmules pròpies del sistema inquisitiu", i defensa que la gestió de les mesures cautelars aquesta sent, al seu judici, summament contraria a les recomanacions i estàndards internacionals que qüestionen la imparcialitat de l'òrgan d'instrucció.
La conclusió a la qual arriba la defensa és que existeix "la criminalització d'una ideologia" i afirma que organitzar un referèndum com el de l'1 d'octubre de 2017 no constitueix cap delicte.
