CÒRDOVA 22 jul. (EUROPA PRESS) -
José Bretón, pare dels petits Ruth i José, ha estat condemnat a un total de 40 anys de presó per dos delictes d'assassinat, els dels seus dos fills a Còrdova, segons la sentència feta pública aquest dilluns i a la qual ha tingut accés Europa Press.
La condemna es produeix després que les set dones i dos homes que van integrar el jurat del cas i la vista oral del qual ha conclòs aquest mateix mes emetés per unanimitat un veredicte de culpabilitat després de tres dies de deliberació. Per a la defensa, Bretón és innocent i havia de ser absolt, mentre que la fiscal i l'acusació particular demanaven aquesta pena de 40 anys, per presumptament haver assassinat l'octubre del 2011 als seus dos fills, Ruth (sis anys) i José (dos anys) i haver denunciat falsament la seva desaparició.
Ara, la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Còrdova, d'acord amb el veredicte del jurat, ha condemnat Bretó "com a autor criminalment responsable de dos delictes d'assassinat amb la concurrència en tots dos de la circumstància agreujant de parentesc, a les penes, per cada assassinat, de 20 anys de presó, amb les accessòries d'inhabilitació absoluta durant el temps de les condemnes". A més, "la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no es podrà efectuar fins al compliment de la meitat de la pena imposada".
Alhora, el magistrat Pedro Vela imposa a Bretón "la prohibició d'acostament a Ruth Ortiz Ramos, Obdulia Ramos Gallego i Estanislao Ortiz Ramos en un radi d'un quilòmetre i la prohibició de comunicació amb ells per qualsevol mitjà durant 21 anys per cada delicte d'assassinat; computables a partir del moment en què el tractament penitenciari permeti la concessió de permisos".
Pel que fa al delicte de simulació de delicte, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, el jutge condemna l'acusat "a la pena de nou mesos de multa, a raó de deu euros diaris".
137.335,65 EUROS PER AL GOVERN CENTRAL
Alhora, per la via de la responsabilitat civil, el magistrat condemna Bretó Gómez que indemnitzi la seva dona, "Ruth Ortiz Ramos en 500.000 euros; al Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya en 137.335,65 euros i a l'Ajuntament de Còrdova en 22.567 euros".
D'altra banda, la determina que, "una vegada ferma aquesta sentència", que encara no ho és doncs pot ser recorreguda, ha de deslliurar-se un exhort al Registre Civil de la capital cordovesa, "amb testimoni de la present resolució, ordenant la inscripció de la defunció de Ruth i José Bretón Ortiz, esdevinguda en aquesta ciutat el dia 8 d'octubre del 2011. Lliurant-se al temps Ruth Ortiz Ramos, per a la seva inhumació, les restes dels esmentats menors custodiats en aquest tribunal".
També condemna el jutge a Bretó "al pagament de les costes, incloent les de l'acusació particular", concloent la decisió judicial amb el recordatori que contra aquesta sentència "cap recurs d'apel·lació davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia".
FETS PROVATS
D'acord amb el veredicte del jurat, la sentència considera provats fets com que el setembre de 2011 Ruth Ortiz va comunicar al seu llavors marit que tenia voluntat d'acabar el seu matrimoni i quedar-se a viure a Huelva amb els fills de tots dos, "l'acusat va concebre la idea de donar mort als nens -els seus fills-, com a venjança contra la seva dona, donada la seva negativa a acceptar pacíficament la ruptura matrimonial, la seva personalitat refractària a la frustració i el seu caràcter rancorós".
Per executar l'esmentat pla, l'acusat "va decidir que el lloc més adequat seria una finca dels seus pares, situada al polígon de les Cremades de la ciutat de Còrdova" i que "la data adequada seria el 8 d'octubre del 2011, aprofitant que aquest cap de setmana estaria amb els nens conforme a l'acord al qual havia arribat a l'efecte amb la seva dona, negant-se per a això a una alteració de dates que li va ser proposta després".
Amb l'esmentada finalitat, va començar una sèrie de preparatius, com comprar un ansiolític i un antidepressiu que li havia receptat un psiquiatre per, "una vegada arribat el moment, adormir i fins i tot matar els seus fills amb tota facilitat". Alhora, "amb la intenció, una vegada executada la seva acció letal, de fer desaparèixer els cossos dels seus fills, entre el 15 de setembre i el 7 d'octubre de 2011, l'acusat va fer amuntegament de llenya en la parcel·la i va adquirir combustible (gasoil) en grans quantitats".
Al seu torn, per donar millor cobertura a la simulació d'extraviament dels seus fills que havia ideat, Bretón els va proposar als seus germans Catalina i Rafael acudir la tarda del dia 8 d'octubre del 2011 a la Ciutat dels Nens amb els seus respectius fills, "tot i que sense concretar completament la cita, així com li va dir a la seva mare que aquest mateix dia no anava a dinar a casa seva perquè havia quedat amb uns amics, el que era incert".
El dia 8 d'octubre del 2011, l'acusat va sortir de la casa dels seus pares, cap a les 13,30 hores, amb els seus dos fills, i es va dirigir a la finca de Las Quemadas, "subministrant l'acusat als nens" els tranquil·litzants "per facilitar el seu adormiment total o la seva mort. I una vegada que van arribar a la finca, cap a les 13,48 hores, l'acusat va telefonar un altre cop la seva dona, sense que aconseguís comunicar amb ella, pel que va decidir seguir amb el seu propòsit criminal".
Tot seguit, conforme a allò ja previst, "va preparar una espècie de pira funerària els elements essencials de la qual ja tenia disposats, en un lloc nou de la finca, entre diversos tarongers i sense visibilitat des de l'exterior, en la qual va col·locar els cossos dels seus fills", juntament amb una taula metàl·lica amb el tauler en posició vertical i va agafar "una gran foguera que va avivar ràpidament gràcies a l'ús de llenya i gasoil, que va arribar a arribar a temperatures de fins a 1.200 graus centígrads, aconseguint un efecte semblant a un forn crematori".
Davant de la magnitud de la temperatura, "les parts toves dels cossos dels nens van desaparèixer ràpidament, quedant únicament unes restes òssies. Estant l'acusat junt a la foguera fins a les 17,30 hores, alimentant-la de gasoil per mantenir l'elevada temperatura que permetés la total calcinació i desaparició dels cossos dels seus fills".
A continuació, l'acusat va conduir fins a l'entorn de la Ciutat dels Nens, aparcant cap a les 18,01 hores i intercanviant correus de missatgeria instantània amb el seu germà Rafael, "fent-li creure que estava a les proximitats del parc amb els seus fills". Quan ha considerat que havia transcorregut "temps suficient per fer creïble la fictícia desaparició dels menors, va trucar un altre cop al seu germà Rafael, cap a les 18,18 hores, dient-li que havia perdut als nens, fent altres trucades a la família, aconseguint que tant el seu germà com el seu cunyat, José Ortega, acudissin a la Ciutat dels Nens per iniciar la recerca".
Cap a les 18,41 hores, l'acusat va trucar al telèfon d'emergències 112 "comunicant la desaparició dels seus fills, provocant la intervenció de la policia" i, cap a les 20,43 hores, va acudir a la Comissaria de Policia Nacional de Còrdova per presentar denúncia per la desaparició, donant lloc a la incoació d'un procediment judicial, malgrat conèixer perfectament que no havia existit tal desaparició al parc, sinó que ell havia donat mort prèviament als seus fills".
Finalment, també es considera provat que les restes òssies analitzades per tots els forenses, metges, paleontòlegs, odontòlegs i especialistes biòlegs i clínics procedeixen de la foguera encesa per l'acusat a la finca de Las Quemadas la tarda del 8 d'octubre del 2011, i "tals restes òssies i dentàries pertanyen als cossos de dos nens de sis i dos anys, en concret als cossos sense vida de Ruth i José Bretón Ortiz".
