La caiguda és el doble de la registrada al conjunt de les comunitats, del 25%
BARCELONA, 24 jul. (EUROPA PRESS) -
La inversió del Grup Foment --la del Ministeri i de les empreses públiques associades-- en infraestructures s'ha desplomat un 50% a Catalunya en el període comprès entre el 2004 i el 2014, el doble que en el conjunt de les comunitats autònomes, on la caiguda és d'un 25%.
Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que ha sostingut que aquestes xifres "frenen les possibilitats de creixement de Catalunya malgrat ser el motor industrial i de creixement de l'economia espanyola".
A Catalunya, el dèficit d'inversió durant l'última dècada ha estat de tres punts percentuals de mitjana anual, per la qual cosa, en comparació amb la resta de comunitats, la catalana és la que ha rebut un percentatge d'inversió estatal més allunyat de la seva contribució al PIB, d'un 18,5%, sense considerar les comunitats forals i Madrid, la singularitat del qual radica en la seva capitalitat i que és la comunitat on desemboca tot el sistema radial d'infraestructures.
Segons l'estudi, elaborat amb dades oficials del Ministeri de Foment i dels pressupostos generals de l'Estat, revela que en la fase expansiva del període 2004-2009 la inversió va créixer més a Catalunya que a la resta de comunitats, un 75,8% davant d'un 60,7%, ja que durant aquests anys es va dur a terme la construcció de l'AVE Madrid-Barcelona i l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona.
Tot i això, entre el 2009 i el 2014, l'ajust pressupostari a Catalunya ha estat del 71%, mentre que a la resta de comunitats ha estat del 53%, i en aquest període el projecte més important que s'ha realitzat a la comunitat catalana ha estat l'ampliació del Port de Barcelona, si bé Valls ha destacat que l'enclavament portuari ha finançat moltes de les seves obres a través del seu endeutament i no d'aportacions estatals directes.
Així, la "caiguda" del pes de la inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya durant l'últim lustre ha passat del 18,4% el 2009 a l'11,3% el 2014, i Valls ha lamentat que la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut es deixés d'aplicar pels incompliments de l'Estat, i alhora ha indicat que els set anys de vigència van acabar el 2013, just l'any en què la participació de la inversió de Catalunya en el total regionalitzat va ser la més baixa, d'un 10,9%.
El grau d'execució de la inversió a Catalunya també ha estat "sistemàticament" inferior a la mitjana estatal, ja que la mitjana entre el 2004 i el 2012 es va situar al 82%, davant d'un 87% del conjunt de comunitats, de manera que un 18% de la inversió que preveuen els comptes estatals no s'ha realitzat.
DÈFICIT MÉS GRAN A LA CARRETERA I FERROCARRIL
Valls ha destacat que els dèficits d'inversió més grans es produeixen en carreteres i ferrocarril, ja que a Catalunya hi circula el 15% de les mercaderies que es mouen per carretera, si bé només ha rebut el 9,1% de la inversió estatal.
A més, hi circula el 25% del trànsit ferroviari --mercaderies i viatgers--, però rep un 19,4%; el 20% d'aeronaus i passatgers dels aeroports espanyols, i rep el 24,4% de la inversió estatal en aeroports, i registra el 17% del trànsit portuari, i rep una inversió del 17,4%.
Ha advertit que ja s'estan produint congestions a la carretera a les entrades de Barcelona, i ha avançat que aquesta situació s'agreujarà quan es consolidi la recuperació econòmica i augmenti el trànsit: "Falten algunes infraestructures bàsiques perquè les nostres mercaderies puguin sortir competitivament del país".
DUBTES SOBRE EL TERCER FIL
Per Valls, els projectes prioritaris que cal impulsar són el Quart Cinturó, els accessos terrestres al Port de Barcelona i Rodalies, i ha afegit que el Corredor Mediterrani per tren és fonamental, però ha mostrat les seves reticències al tercer fil: "El tercer fil és una solució provisional per a cinc o deu anys i amb unes dificultats tècniques que veurem com se solucionen".
El president de la Cambra de Barcelona ha evitat fer una valoració política de les xifres, ja que el període analitzat comprèn governs del PP i del PSOE.
Preguntat per la bona sintonia entre la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, ha dit: "Manifestem el nostre suport a la bona voluntat del conseller Vila i la bona disposició de la ministra Pastor, però per la raó que sigui no es concreta a la realitat".
