Promet un comissionat per a l'autogovern per "fer una auditoria" dels serveis públics
BARCELONA, 11 abr. (EUROPA PRESS) -
El candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat el desplegament d'un consorci tributari conjunt entre el Govern i la Generalitat, que "fins i tot podria recaptar tots els impostos a Catalunya", en el marc d'una reforma del finançament.
Així s'ha pronunciat aquest dijous a la conferència 'Unir i Servir', davant de més de 1.200 persones del món de l'empresa, la cultura, agents socials, acadèmics i científics i institucions polítiques en el Museu Marítim de Barcelona.
Illa ha assegurat que s'ha d'aconseguir un desplegament de l'autogovern de Catalunya en matèria de finançament, i ha afirmat que si arriba a presidir la Generalitat els sectors socials tindran un paper "no exclusiu però preponderant" a l'hora d'afrontar el pacte de finançament.
El dirigent socialista ha sostingut que aquesta proposta de crear un consorci tributari està prevista en l'Estatut i "ha passat tots els filtres, també el del Tribunal Constitucional", i ha criticat que no s'estiguin aprofitat eines reconegudes estatutàriament.
Illa, que s'ha compromès a desplegar una tercera transformació a Catalunya, ha defensat que la Generalitat tingui una actitud d'acord i pacte amb el Govern central, i ha apostat per la col·laboració per aconseguir un pacte de finançament.
"CAP" MILLORA EN 10 ANYS
Ha criticat que en els últims 10 anys no s'ha fet res en aquest àmbit: "Quina millora tangible ha tingut Catalunya en matèria de finançament? Cap, si no hem anat ni a les taules ni als fòrums", i ha apostat per fer plantejaments viables i factibles.
"No hem d'utilitzar la necessitat existent de millora del finançament com a excusa per no tenir autoexigencia ni administrar bé els diners de la Generalitat", ha sostingut Illa, que defensat una gestió més eficient dels recursos públics, pel que ha reclamat una auditoria.
Illa ha apostat per treballar conjuntament amb el Govern central per evitar la competència fiscal deslleial: "Catalunya no només ha d'aixecar la veu, sinó que ha de treballar amb eficàcia. I això es fa amb reunions, sent presents als llocs".
"No estem d'acord en què Catalunya sigui la tercera en aportació de recursos i la catorcena en recepció de recursos", i ha reclamat que es respecti el principi d'ordinalitat en el finançament.
Ha reivindicat tenir un millor finançament per generar més prosperitat i reduir desigualtats, i ha afirmat que vol un acord social de finançament.
COMISSIONAT D'AUTOGOVERN
S'ha compromès a la creació d'un comissionat per a l'autogovern de Catalunya, que depengui de Presidència i que tindrà com a primera tasca "fer una auditoria pública sobre els serveis públics a Catalunya en els últims 10 anys", que ha qualificat de dècada perduda.
Illa ha explicat que aquest comissionat servirà per saber on se situa Catalunya i per anar el més ràpid possible per millorar els serveis públics: "No es tracta d'anar contra ningú. No tinc temps que perdre en això", ha afegit.
També ha anunciat que la primera mesura que prendrà si és president de la Generalitat és aprovar un decret extraordinari per fer front a la sequera, un "decret ómnibus amb mesures a curt, mitjà i llarg termini", que s'estenguin fins a 2030 i per un import de 3.500 milions d'euros.
El líder dels socialistes catalans també ha promès que si governa la Generalitat blindarà "per llei" la revaloració de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) d'acord amb el cost de la vida.
Illa ha assegurat que vol millorar l'autogovern de Catalunya i transformar els serveis públics catalans, a través de cessions acordades amb el Govern central, ja que hi ha "50 traspassos que d'acord amb el marc actual" permeten aquesta millora de l'autogovern, segons ell.
"Ho faré amb un Govern per sobre d'ideologies i partits. I no estic dient que els partits no siguin rellevants, que ho són", ha sostingut Illa, que ha reiterat que és necessari un Executiu català amb actitud de col·laboració i no de confrontació.
Entre els assistents a la conferència estava el ministre d'Indústria, Jordi Hereu; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; l'ex-president de la Generalitat Josep Montilla; l'ex-ministre Miquel Iceta i l'ex-ministra Raquel Sánchez; l'exalcalde de Barcelona i ex-ministre Joan Clos, i els exconsellers Joaquim Plena, Meritxell Ruiz, Josep Maria Vallès, Santi Vila i Miquel Sàmper.
També estava el net de l'ex-president Josep Tarradellas Guillaume Tarradellas; l'advocat i pare de la Constitució, Miquel Roca; el president del PDeCAT, David Bonvehí; el president de Renfe, Raúl Blanco; el president d'Aena, Maurici Lucena, i el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro.
Dels agents econòmics, estaven presents el president de Foment del Treball, Josep Sánchez, Llibre; el president de Pimec, Antoni Cañete; el president de Cecot, Xavier Panés; el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros; la responsable de Polítiques d'habitatge de CC.OO. de Catalunya, Liliana Reyes, i la representant d'USOC María Recuero.
