Promet un comissionat per a l'autogovern per "fer una auditoria" dels serveis públics
BARCELONA, 11 abr. (EUROPA PRESS) -
El candidat del PSC a la Presidncia de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat el desplegament d'un consorci tributari conjunt entre el Govern i la Generalitat, que "fins i tot podria recaptar tots els impostos a Catalunya", en el marc d'una reforma del finanament.
Així s'ha pronunciat aquest dijous a la conferncia 'Unir i Servir', davant de més de 1.200 persones del món de l'empresa, la cultura, agents socials, acadmics i científics i institucions polítiques en el Museu Marítim de Barcelona.
Illa ha assegurat que s'ha d'aconseguir un desplegament de l'autogovern de Catalunya en matria de finanament, i ha afirmat que si arriba a presidir la Generalitat els sectors socials tindran un paper "no exclusiu per preponderant" a l'hora d'afrontar el pacte de finanament.
El dirigent socialista ha sostingut que aquesta proposta de crear un consorci tributari est prevista en l'Estatut i "ha passat tots els filtres, també el del Tribunal Constitucional", i ha criticat que no s'estiguin aprofitat eines reconegudes estatutriament.
Illa, que s'ha comproms a desplegar una tercera transformació a Catalunya, ha defensat que la Generalitat tingui una actitud d'acord i pacte amb el Govern central, i ha apostat per la collaboració per aconseguir un pacte de finanament.
"CAP" MILLORA EN 10 ANYS
Ha criticat que en els últims 10 anys no s'ha fet res en aquest mbit: "Quina millora tangible ha tingut Catalunya en matria de finanament? Cap, si no hem anat ni a les taules ni als frums", i ha apostat per fer plantejaments viables i factibles.
"No hem d'utilitzar la necessitat existent de millora del finanament com a excusa per no tenir autoexigencia ni administrar bé els diners de la Generalitat", ha sostingut Illa, que defensat una gestió més eficient dels recursos públics, pel que ha reclamat una auditoria.
Illa ha apostat per treballar conjuntament amb el Govern central per evitar la competncia fiscal deslleial: "Catalunya no només ha d'aixecar la veu, sinó que ha de treballar amb eficcia. I aix es fa amb reunions, sent presents als llocs".
"No estem d'acord en qu Catalunya sigui la tercera en aportació de recursos i la catorcena en recepció de recursos", i ha reclamat que es respecti el principi d'ordinalitat en el finanament.
Ha reivindicat tenir un millor finanament per generar més prosperitat i reduir desigualtats, i ha afirmat que vol un acord social de finanament.
COMISSIONAT D'AUTOGOVERN
S'ha comproms a la creació d'un comissionat per a l'autogovern de Catalunya, que depengui de Presidncia i que tindr com a primera tasca "fer una auditoria pública sobre els serveis públics a Catalunya en els últims 10 anys", que ha qualificat de dcada perduda.
Illa ha explicat que aquest comissionat servir per saber on se situa Catalunya i per anar el més rpid possible per millorar els serveis públics: "No es tracta d'anar contra ningú. No tinc temps que perdre en aix", ha afegit.
També ha anunciat que la primera mesura que prendr si és president de la Generalitat és aprovar un decret extraordinari per fer front a la sequera, un "decret ómnibus amb mesures a curt, mitj i llarg termini", que s'estenguin fins a 2030 i per un import de 3.500 milions d'euros.
El líder dels socialistes catalans també ha proms que si governa la Generalitat blindar "per llei" la revaloració de l'Índex de Renda de Suficincia de Catalunya (IRSC) d'acord amb el cost de la vida.
Illa ha assegurat que vol millorar l'autogovern de Catalunya i transformar els serveis públics catalans, a través de cessions acordades amb el Govern central, ja que hi ha "50 traspassos que d'acord amb el marc actual" permeten aquesta millora de l'autogovern, segons ell.
"Ho faré amb un Govern per sobre d'ideologies i partits. I no estic dient que els partits no siguin rellevants, que ho són", ha sostingut Illa, que ha reiterat que és necessari un Executiu catal amb actitud de collaboració i no de confrontació.
Entre els assistents a la conferncia estava el ministre d'Indústria, Jordi Hereu; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Llusa Moret; l'ex-president de la Generalitat Josep Montilla; l'ex-ministre Miquel Iceta i l'ex-ministra Raquel Sánchez; l'exalcalde de Barcelona i ex-ministre Joan Clos, i els exconsellers Joaquim Plena, Meritxell Ruiz, Josep Maria Valls, Santi Vila i Miquel Smper.
També estava el net de l'ex-president Josep Tarradellas Guillaume Tarradellas; l'advocat i pare de la Constitució, Miquel Roca; el president del PDeCAT, David Bonvehí; el president de Renfe, Raúl Blanco; el president d'Aena, Maurici Lucena, i el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro.
Dels agents econmics, estaven presents el president de Foment del Treball, Josep Sánchez, Llibre; el president de Pimec, Antoni Cañete; el president de Cecot, Xavier Panés; el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros; la responsable de Polítiques d'habitatge de CC.OO. de Catalunya, Liliana Reyes, i la representant d'USOC María Recuero.
