Afirma que situa Espanya en un "marc preconstitucional"
BARCELONA, 5 març (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha afirmat aquest dimecres que el Govern combatrà la Llei d'Unitat de Mercat per mitjans jurídics, polítics i en l'àmbit operatiu perquè considera que limita l'autogovern de Catalunya.
En declaracions als mitjans amb motiu de la seva compareixença davant de la Comissió d'Empresa i Feina del Parlament, s'ha referit als recursos d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) aprovats per l'executiu català i el Parlament; a futures iniciatives polítiques en defensa de l'autogovern, i a una oposició a la norma en les pròximes conferències sectorials, a les quals el Govern "assistirà per cortesia, però no serà un col·laborador obedient".
Preguntat sobre si la Generalitat desobeirà la norma, ha afirmat que obeirà la Directiva de Serveis Europeus, que segons ha dit es veu contravinguda; la Constitució, que segons la seva opinió es vulnera, i l'Estatut, que veu alterada la seva competència exclusiva: "Intentarem que s'eviti la seva aplicació en el nostre territori".
Puig, que ha qualificat la norma com una llei més de la factoria Faes, ha lamentat que es tracta d'una actuació política que situa Espanya en un "marc preautonòmic i fins i tot, en alguns àmbits, preconstitucional", i ha avançat que valoren col·laborar amb altres autonomies per oposar-se a la seva aplicació.
Ha alertat que les pimes es poden veure perjudicades per aquesta "desregulació, intervencionisme, recentralització i afavoriment dels grans operadors", i ha considerat que la llei atempta contra l'autogovern de Catalunya; desprotegeix els consumidors; relativitza la seguretat i la qualitat, i promou els paradisos administratius.
INVASIÓ DE COMPETÈNCIES
La llei, aprovada pel Congrés el novembre, introdueix aspectes com el principi d'eficàcia estatal, que permetrà a les empreses operar a les diferents autonomies complint la normativa de la seva regió d'origen.
Puig ha argumentat davant de la Comissió que la llei imposa una "fiscalització política i administrativa" de les autonomies a les seves competències, i deixa la Generalitat en un pla de subordinació a l'Estat, ja que la incapacita per decidir sobre el seu desenvolupament econòmic i per sancionar incompliments normatius.
Ha carregat contra la creació d'un Consell d'Unitat de Mercat com a òrgan de cooperació interadministrativa obligatòria, així com la instauració d'un instrument que permeti a la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència instar a la suspensió automàtica de normatives autonòmiques davant la Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional si creu que afecten la unitat de mercat.
Montserrat Ribera (CiU), Oriol Amorós (ERC), Alícia Romero (PSC), Joan Mena (ICV-EUiA) i Isabel Vallet (Grup Mixt) han expressat la seva oposició a la norma per desregular i respondre als interessos de les grans empreses, mentre que Inés Arrimadas (C's) s'ha mostrat a favor de la unitat de mercat i José Antonio Coto (PP) ha assegurat que beneficiarà pimes i autònoms: "El Parlament té prou competències com per dedicar-se a actuar com a subcomissió del Congrés".
