BARCELONA, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha anunciat aquest dijous una primera ronda de contactes amb els partits que han decidit participar a la comissió d'estudi del 'dret a decidir', tots excepte PP i C's.
En la seva intervenció inicial en la primera reunió d'aquesta comissió, ha detallat que la seva voluntat és que les reunions amb cada partit tinguin lloc abans d'acabar aquest juliol i serveixin també per a calendaritzar els treballs a portar a terme.
Després d'assegurar que tindrà un paper neutral i buscarà el diàleg i la complicitat, ha expressat la seva voluntat de que PP i C's es replantegin la seva absència i ha assegurat que pretén que la comissió tingui "tarannà parlamentari i faci un treball democràtic de primer ordre per donar cobertura i projecció social a la demanda social" del 'dret a decidir'.
A més de reivindicar la importància de la creació de la comissió, i comparar-la amb la de la reforma de l'Estatut i la del pacte fiscal, De Gispert ha apuntat que el treball a fer cal diferents fases.
Així, ha assenyalat que el treball de la comissió haurà de combinar-se amb el del Consell Assessor per a la Transició Nacional i el del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en què participen la societat civil i econòmica de Catalunya.
Segons la seva opinió, la comissió està lluny dels que l'acusen de buscar el "dret a dividir", i ha insistit a demanar a PP i C's que s'incorporin a les reunions que es facin: "Seria bo que estiguessin. La porta està oberta i seran benvinguts".
Després de la polèmica sobre si havia de presidir la comissió, De Gispert ha agraït la confiança dipositada en ella i ha reclamat "altitud de mires i generositat per no malgastar les il·lusions del poble català".
A diferència del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, els socialistes sí que participen en aquesta comissió en la que el diputat Maurici Lucena ha avalat que la presideixi De Gispert, tot i que poc abans el seu grup s'ha abstingut davant d'aquesta possibilitat.
PSC: REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ
Segons Lucena, Catalunya té 'dret a decidir' el seu futur en un referèndum, però ha deixat clar que el PSC defensarà que continuï format part de l'Estat en el marc d'una reforma federal de la Constitució: "La comissió no ha de ser una crossa del Govern, ni servir d'excusa perquè aquest últim no compleixi amb el mandat de negociar amb el Govern".
També ha assenyalat que els dos únics precedents que consideren vàlids en matèria de referèndums són els del Quebec i Escòcia, perquè en els dos casos la consulta ha estat "legal i acordada" amb els seus respectius Estats.
ERC I CiU: PAS ENDAVANT
Des d'ERC, Marta Rovira ha celebrat la creació de la comissió, i ha cridat a defugir de "falsos debats jurídics" i a centrar-se en com fer possible el 'dret a decidir'.
Així, ha advocat per fer pedagogia democràtica en aquest àmbit perquè, tot i que desitgen que Catalunya tingui un Estat propi, abans que independentistes es defineixen com "profundament demòcrates".
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, també ha apel·lat a la radicalitat democràtica per donar el "pas més important dels últims 300 anys", i ha advertit que la història jutjarà com ho facin.
Respecte a les futures compareixences a la comissió, ha mostrat la disponibilitat de CiU d'aprovar també les que representin posicionaments contraris a la independència.
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha apressat al Parlament a jugar un paper principal en aquest procés "que fins ara no ha tingut", i ha lamentat que PP i C's no estiguin presents.
"La millor resposta que els podem donar és l'absoluta normalitat", ha subratllat l'ecosocialista, que ha presentat els detalls d'un pla de treball per fer possible el 'dret a decidir'.
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha apuntat que el 'dret a decidir' es desencadena per "tres grans crisis que són la democràtica, la social i la nacional".
