Reclama per als dos mandataris i per al Barça multes i indemnitzacions que superen els 62 milions d'euros
MADRID, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat penes de dos anys i tres mesos de presó per al president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; i de set anys i mig per al seu antecessor Sandro Rosell per un frau fiscal de més de tretze milions d'euros que presumptament haurien comès en el fitxatge del davanter brasiler Neymar.
A més, reclama per als dos mandataris i per al club com a persona jurídica multes i indemnitzacions per responsabilitat civil que superen els 62,6 milions d'euros.
En un escrit tramès aquest dilluns al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, el fiscal José Perals atribueix a Bartomeu un delicte fiscal suposadament comès el 2014 i demana per a ell una multa de 3,8 milions d'euros, mentre que acusa Rosell de dos delictes fiscals comesos els anys 2011 i 2013 --pels quals demana multes que ascendeixen a 25,1 milions-- com també d'un delicte societari.
Al Barça, com a persona jurídica, li imputa tres delictes contra la Hisenda Pública atribuïts als seus dirigents i reclama que pagui multes per valor de 22,2 milions d'euros, a raó de 4,8 pel que va deixar de tributar el 2011; 13,5 pels impagats corresponents al 2013; i 3,8 pels relatius a l'exercici fiscal del 2014.
En concepte de la responsabilitat civil que podria aplicar-los en dictar la sentència, el Ministeri Públic reclama que el Barça i Rosell paguin una indemnització de 9,5 milions d'euros i que el club i Bartomeu abonin pel mateix concepte 1,9 milions d'euros més.
RECÀRREC PER PAGAR FORA DE TERMINI
El fiscal assenyala que a aquestes quantitats s'hauran de sumar els recàrrecs per "ingrés extemporani" que corresponguin tot i que aquestes quanties es compensaran amb els 13,5 milions d'euros que el Futbol Club Barcelona va abonar el passat 24 de febrer en presentar una declaració complementària.
A més, sol·licita a l'Agència Tributària, dependent del Ministeri d'Hisenda, que emeti un informe per determinar si s'han de reclamar els recàrrecs per pagament fora de termini que corresponen a les quotes impagades els anys 2011, 2013 i 2014 i, en aquest cas, que siguin quantificades.
A més, demana que els auditors de Deloitte que van revisar els comptes del club en aquest període compareguin al judici com a testimonis.
El jutge Ruz, que va transformar el passat 13 de març les actuacions en procediment abreujat, tràmit equivalent al processament, ha xifrat la despesa total que el club va fer per al fitxatge de Neymar en 83,3 milions d'euros, en contra del que va defensar Rosell, que ha xifrat l'operació en 57,1 milions.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional va elevar el cost del traspàs a 94,8 milions d'euros en incorporar els 13,5 milions d'euros que el Barça va abonar el febrer del 2014 a l'Agència Tributària en presentar una declaració complementària.
"PERJUDICI ECONÒMIC AL CLUB"
La Fiscalia destaca que les xifres reals del fitxatge van ser ocultades per Rosell a l'Assemblea General del Barça, fet que "va ocasionar un perjudici econòmic al club per no incloure en la comptabilitat com actiu a l'immobilitzat intangible esportiu, les quantitats reals d'adquisició del jugador".
L'expresident va simular operacions que no tenien com a base una relació mercantil real i va idear una operació perquè el club "eludís o minorés de manera subreptícia la tributació a la Hisenda Pública a la qual venia compel·lit com a obligat tributari".
Rosell i Bartomeu van portar a terme aquesta operació per assegurar el fitxatge del futbolista, que tenia contracte amb el Santos fins al 2014, i avançar el fitxatge al 2013.
Tots dos havien arribat a un acord el 2011 amb l'empresa del pare de Neymar, propietària dels seus drets des del 2014, per adquirir la propietat del futbolista i un altre que es va denominar "de préstec" per la qual cosa s'avançava una remuneració al jugador de deu milions d'euros; per aquest pagament s'hauria d'haver pagat a Hisenda 2,4 milions d'euros.
UNA DESENA DE CONTRACTES EL 2013
El 2013, i per evitar que Neymar pogués sortejar el compromís pactat, Rosell va buscar un acord amb el Santos per adquirir els seus drets federatius, el que va tenir un cost de 17,1 milions d'euros.
Tot i això, va signar amb el club brasiler tres contractes més: 7,9 milions per un conveni de col·laboració amb el futbol base, 4,5 milions com a contrapartida d'un partit amistós que no es va celebrar i la participació del Santos en el Trofeu Joan Gamper.
A més, Rosell i Bartomeu van enviar una carta el 31 de maig del 2013 al president del Santos en què es comprometien a abonar dos milions més si Neymar era elegit entre els tres finalistes al millor jugador de la FIFA.
A aquests contractes se'n van sumar set més amb Neymar i les societats del seu pare pels quals es van rescindir els dos acords subscrits el 2011 i se'n van afegir cinc més: 8,5 milions com a contracte de treball; 1,5 milions en concepte d'imatge, 649.985 euros en despeses de representació i gestió de l'agent del futbolista (el seu pare, que es va emportar un 5% de tots els contractes); dos milions pel seguiment de jugadors (400.000 euros durant cinc anys) i 4 milions per tasques d'"agència" (contractes de publicitat amb empreses brasileres pels quals es van abonar dos pagaments de 602.000 i 198.000 euros el 2013). Per totes aquestes operacions el Barça hauria d'haver pagat 6,7 milions d'euros.
El 2014 el Barça va fer un altre pagament de cinc milions d'euros a la societat del pare de Neymar que formava part de la indemnització de 40 milions d'euros que es va pagar al pare del futbolista per avançar el fitxatge.
En aquest cas el presumpte frau fiscal ascendiria a 3,8 milions d'euros, ja que el club hauria d'haver tributat al 52% per tractar-se d'una renda del treball imputable a un resident a Espanya.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener del 2014, dia en què va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, qui es va veure obligat a presentar la seva dimissió l'endemà.
