Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz neguen conèixer el document 'Enfocats' i diuen que van cessar perquè la seva tasca havia acabat
MADRID, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
Els exconsellers catalans de l'Interior, Presidència i Educació Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz, respectivament, han explicat aquest dimarts en qualitat de testimonis davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que van cessar dels seus càrrecs, tres mesos abans de celebrar-se el referèndum il·legal, per motius personals i que sempre van actuar dins del marc de la legalitat.
Fonts presents en l'interrogatori han informat a Europa Press que els tres exmembres de l'equip de l'expresident català Carles Puigdemont han reconegut que l'escenari a Catalunya s'estava complicant i van deixar els seus càrrecs en entendre que la seva funció en aquest executiu havia acabat.
Després de les declaracions, que s'han perllongat per espai de dues hores i en les quals han estat presents els fiscals Jaime Moreno i Consolo Madrigal (exfiscal general de l'Estat), els tres exconsellers han abandonat el Tribunal Suprem en taxi i sense contestar a les preguntes de la premsa que els esperava a la seva sortida; tan sol Neus Munté ha respost amb un escarit "tot bé, gràcies".
En el cas de l'exresponsable de l'Interior Jordi Jané, altres fonts presents a les declaracions han explicat que va deixar el seu càrrec perquè no estava d'acord amb la via unilateral. Respecte a les ordres donades als Mossos d'Esquadra, aquest ha precisat que eren de caràcter operatiu, no polític, i que va deixar molta autonomia d'actuació al cos de policia regional.
Jané, que ha estat el primer a declarar i ho ha fet per espai d'una hora, ha recalcat que prova de les bones relacions amb el Govern central va ser l'acord aconseguit el passat mes de juliol --dies abans de presentar la seva dimissió-- en el marc de la Junta de Seguretat a Catalunya pel qual es va resoldre integrar als Mossos d'Esquadra en la taula que coordina l'alerta pel gihadisme.
NEUS MUNTÉ, "EXHAUSTA"
Neus Munté, que ha dit que estava "exhausta" pel seu paper com a consellera de Presidència, ha destacat que la seva decisió de deixar el càrrec va venir determinada pel desbordi personal a causa de motius familiars i per la sortida d'altres membres del govern davant la pèrdua de confiança de l'expresident català Carles Puigdemont.
En el cas de l'exconsellera d'Educació Meritxell Ruiz, tercera i última a comparèixer davant Llarena, ha explicat en un interrogatori que amb prou feines ha durat 20 minuts que la seva tasca en la Conselleria que dirigia havia acabat amb motiu de la fi de l'any escolar 2016-2017.
A més ha posat l'accent que no va rebre ordres, ni tampoc les va donar, per emprar centres escolars amb motiu de la votació del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre. Sí que ha reconegut que eren seves unes declaracions efectuades el passat mes de maig quan va dir que el Govern posaria urnes on fes mancada en ajuntaments, col·legis i "on fos".
DESCONEIXEN EL DOCUMENT D'ENFOCATS
Els tres, membres del PDeCAT, van dimitir el passat mes de juliol després de la remodelació que va emprendre Carles Puigedmont en el seu equip de govern per reafirmar el compromís del govern català amb la celebració del referèndum. Cap d'ells aconseguia aquest nivell de compromís i van abandonar l'Executiu que va impulsar finalment la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).
A preguntes de la Fiscalia i de les parts, els tres han negat tenir coneixement algun del document 'Enfocats', entès com el full de ruta del procés i confiscat al domicili de Josep María Jové, número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras.
Per la seva banda, l'acusació popular que exerceix el partit VOX no descarta sol·licitar la imputació d'aquests exconsellers una vegada s'aclareixi la declaració prestada avui amb la documental que obra en la causa. "Han tingut una vinculació massa directa amb els fets que s'investiguen i per tant estudiarem detingudament si s'amplia la investigació", ha dit el lletrat d'aquesta formació Javier Ortega.
L'advocat ha postil·lat als mitjans de comunicació que els tres testimonis han coincidit a reconèixer que van presentar la seva dimissió perquè no acceptaven la via de la il·legalitat, consideraven que el govern de Puigdemont estava prenent un camí contrari a les resolucions dels tribunals i no volien ser partícips d'un referèndum il·legal.
El jutge va acordar la citació dels exconsellers el mateix dia que va ordenar una bateria de diligències relacionades amb els fets. Entre elles va sol·licitar al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que li remetés testimoniatge de la trucada telefònica que va tenir lloc entre Carles Viver Pi-Sunyer, considerat un dels cervells jurídics del procés sobiranista, amb Margarida Gil, l'esposa de l'exconseller d'Interior Jordi Jané.
CITACIONS PENDENTS
Per a aquest dimecres estan previstes les compareixences de l'exconseller Jordi Baiget i l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle, qui va dimitir del seu càrrec, mentre que el dijous l'instructor prendrà declaració al Coronel Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser responsable de l'operatiu policial que va operar durant el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
Segons han informat a Europa Press fonts presents en l'interrogatori, Pablo Llarena té intenció de citar com a intervinguts de febrer a l'expresident de la Generalitat Artur Mas; la número dos a la llista d'Esquerra Republicana Marta Rovira i la dirigent de la CUP i exportaveu parlamentària d'aquesta formació Anna Gabriel, als qui va imputar en la causa el passat mes de desembre.
El jutge instructor va ampliar la investigació per rebel·lió i va dirigir també el procediment contra aquestes persones a més de la coordinadora general del PDeCAT Marta Pascal; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya; i la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, per la seva participació "especial i destacada en el procés independentista. La causa suma un total de 28 investigats.
